Etica del diàleg

Enviado por Chuletator online y clasificado en Filosofía y ética

Escrito el en catalán con un tamaño de 5,19 KB

 

L'utilitarisme moral


.

Jeremy Bentham→La finalitatde les accions humanes és la felicitat. El plaer corporal, intel·lectual o moral és bo i s'ha de cercar. Però cada un cercaria el seu màxim plaer individualment en detriment dels altres per pur egoisme. Si puc obtenir la felicitat per sobre dels altres, no podré ser realment felíç, necessit socialment els altres. Un principi quantitatiu segons el qual el que s'ha de procurar obtenir és “el màxim de felicitat possible per a la major quantitat d'individus possible”. Aquest és el principi utilitarista de felicitat.

Una altra versió és la de John Stuart Mill, que diu que el que hem de cercar és la utilitat social per damunt de la utilitat personal. Per això, disposem de la història, que ens dona exemples clars de quins models i regles de comportament resulten socialment beneficioses i quins no.

Ètica formal kantiana


.

Cap ètica material pot tenir un abast universal ja que tracten fets o accions particulars. Són sistemes morals en el sentit de que el que fem o deixam de fer no es fa per fer el bé, si no per aconseguir una finalitat ulterior.

Kant es planteja definir una ètica formal, buida de continguts, però efectiva per delimitar unviersalment el bé o el mal de qualsevol acció. No es pot prohibir res, però ens ha de donar la “fórmula” correcta per definir en qualsevol situació què puc fer i que no. L'avantatge és que seria una ètica autònoma en que és el propi subjecte el que pot delimitar el bé i el mal pel seu compte.

Kant parteix de la suposició de que som éssers racionals i lliures. La raó pot guiar la meva voluntat i és la meva voluntat la que determina el que jo faig o no faig. L'autonomia moral de la voluntat gira entorn del deure→allò que determina quines accions són bones. Una acció és bona quan es fa d'acord al deure i pel deure. El problema ve a l'hora d'identificar aquest deure. Kant utilitza una “fórmula” que equivaldria a “t'agradaria que t'ho fessin a  tu?”, d'això es diu imperatiu categòric, “actua sempre com si volguessis que el mandat de la teva voluntat es convertís en llei universal”. Si actuam d'aquesta forma complirem el nostre deure.

L'ètica kantiana ens enfronta a més a conceptes com la consciència moral, la responsabilitat i la dignitat.

Ètiques aixològiques


.

Defensades per Max Scheler, ens parlen dels valors i proposen un contingut que no és ni racional ni objectiu. Els valors pugen i baixen i un való es pot desvalorar i revalorar en funció de circumstàncies externes. Parlar de valors morals ens porta a una ètica on no hi ha continguts absoluts ni tampoc la rigidesa dormal de l'ètica kantiana. Tot valor ha de tenir un contravalor (llibertat/esclavitud). Els valors morals no tnene tots la mateixa importància, hi ha escales de valors.
Són incondicionals, no depenen del resultat o la utilitat personal. Hi ha valors universals i necessaris, a la base de les formacions culturals de les societats.

Les ètiques de diàleg defensades per Habermas ens proposen arribar a valors morals compartits consensuats a partir del diàleg entre els cercles d'interacció social. Habermas proposaria un diàleg entre tots els subjectes afectats per la norma per poder consensuar el deure i els valors implícits en l'acció racional perquè tota acció moral és interpersonal.

Ètica existencialista


.

Jean-Paül Sartre


. Els existencialistes retornen a la pregunta origínària per l'ésser. Distingeixen entre existència i essència. L'existència és anterior a l'essència. Abans has d'existir i després ets. L'home és un ésser existet abocat a un món en el que hi ha coses i altres éssers com ell. El que arribes a ser, ho ets a patir dels teus actes, et vas esculpint.

Allò més definitori de l'ésser humà és la llibertat. Cada acció humana és única i personal. Cream els nostres valors a partir dels nostres actes i tenim una responsabilitat.
La llibertat radical ha de néixer un compromís amb els altres, els altres són éssers existents, perquè no són coses. El reconeixement de la meva llibertat és a la vegada el reconeixement de la seva.  


Entradas relacionadas: