Ètica i Coneixement: Plató, Kant, Descartes i Hume

Kant i Plató: Dues Visions de l'Ètica

Kant i Plató plantegen una ètica moral, però aquestes presenten òbviament diverses diferències cadascuna.

L'Ètica de Plató: El Coneixement del Bé

Segons Plató, el coneixement de les idees ètiques s'identifica amb la virtut. Només qui coneix el bé és capaç de dur-lo a terme i, per tant, el mal no és més que el fruit de la ignorància. Per a ell, el que determina realment la meva conducta és si jo conec el bé o no. L'home que coneix el bé serà un home bo i serà un bon ciutadà, perquè sempre sabrà què ha de fer. O sigui, que hi ha una limitació de la llibertat i no hi ha autonomia de la raó.

L'Ètica de Kant: L'Autonomia de la Voluntat

En canvi, Kant elabora una ètica autònoma que està basada en la llibertat, on les decisions i les lleis morals (el deure) no depenen d'un principi extern, sinó de la mateixa voluntat, la qual és anterior a l'acció.

Plató per a Kant: Una Ètica Heterònoma

L'ètica de Plató, per a Kant, es considera heterònoma, ja que les decisions morals (actuar de forma correcta) no són el reflex d'una voluntat lliure, sinó que depenen del bé. De manera que el motiu pel qual s'ha d'actuar bé se situa fora de la voluntat.

Conclusió sobre l'Ètica

Per concloure, mentre Plató emfatitza el coneixement del bé com a base per a la conducta moralment correcta, Kant té una ètica que és fonamentada en l'autonomia de la voluntat i la universalització de les lleis independentment de les circumstàncies.

Descartes i Hume: Raó contra Experiència

Per començar, tant Descartes com Hume tenen diferents pensaments cadascun. Hume és un empirista (coneixement a partir de l'experiència) i Descartes un racionalista (coneixement a partir de la raó).

Descartes: La Raó i l'Existència del Jo

D'una banda, per a Descartes la raó és una facultat única. A partir d'aquesta, ell desenvolupa el seu pensament i arriba a la conclusió que el Jo sí que existeix. Per tant, el coneixement de la substància del Jo.

Hume: L'Experiència com a Origen del Coneixement

Per altra banda, Hume afirma que el coneixement té el seu origen i es limita únicament a l'experiència.

El Paper dels Sentits segons Descartes

Segons Descartes, el Jo rep i reconeix les idees de les coses sensibles. Les idees com quantitat, longitud, entre d'altres, són originades per coses reals que tenen aquestes propietats. Això vol dir que existeix un món de coses que tenen propietats sobre les quals ens informen els sentits. Aquesta informació que ens aporten els sentits pot arribar a ser confusa. Llavors, d'allò que ens diuen els sentits, només ens podem refiar d'aquelles propietats que són clares a la raó.

El Paper dels Sentits segons Hume

En canvi, David Hume considera que l'ésser humà coneix percepcions, impressions que són proporcionades pels sentits, i idees, les quals només poden ser un simple record o còpia de les impressions. Per tant, el nostre coneixement, malgrat les diverses possibilitats de la imaginació, té uns límits que són marcats per les impressions i les idees.

Conclusió sobre el Coneixement

En conclusió, per a René Descartes el paper que aporten els sentits en el coneixement és sobre les coses sensibles, mentre que per a Hume, l'origen del coneixement és l'experiència i la certesa proposada per aquesta sempre serà superior a la de la raó.