Estatut d'autonomia de Catalunya 1932

Enviado por Chuletator online y clasificado en Historia

Escrito el en catalán con un tamaño de 15,68 KB

2.3. La reforma agrària
La reforma agraria va ser el projecte de més abast que va iniciar la República. Es volia posar fi al predomini del latifundisme existent en una bona part del centre i del sud d'Espanya i millorar les condicions de vida dels pagesos. Aquesta reforma era vital pel pes de l'agricultura en l'economia espanyola. L'any 1931 la meitat de la Població activa, treballava en l'agricultura a Andalusia, a Castella i a Extremadura, més del 50% de la terra era en mans d'un grup reduït de grans propietaris i nobles. Una sèrie de primers decrets que miraven de protegir els pagesos sense terra i els arrendataris van establir la prohibició de rescindir els contractes d'arrendament. També van fixar la jornada laboral de vuit hores al camp, l'establiment de salaris mínims i l'obligació dels propietaris de conrear les terres aptes per a aquest ús. La reforma consistia en l'elaboració d'una Llei de reforma agrària aprovada per les corts el Setembre del 1932. L'objectiu no era fer un canvi radical de la situació del camp ni una col-lectivització de la terra, sinó millorar la situació social de la pagesia. La llei permetia l'expropiació sense indemnitzar de les terres d'una part de la noblesa , mentre que les conreades de manera deficient, les arrendades sistemàticament o les que podien ser regades i no ho eren, es podien expropiar indemnitzant els propietaris. L'aplicació de la llei va ser encomanada a l'Instituto de Reforma Agraria (IRA), que disposava d'un pressupost anual per a la indemnització dels prepietaris expropiats. Els resultats inicials de la reforma van ser escassos. Les raons d'aquest fracàs cal cercar-les en la complexitat de la mateixa llei, la lentitud i les dificultats burocràtiques per aplicar-la, la manca de pressupost destinat a les indemnitzacions i, finalment, la resistència dels propietaris, que van recórrer a mitjans de tota mena per obstaculitzar-ne el compliment. L'aplicació de la Llei de reforma agrària va originar un augment considerable de la tensió social. Els grans propietaris s'hi van oposar obertament i van donar suport als grups d'extrema dreta disposats a conspirar per fer caure el règim republicà. Els jornalers van quedar decebuts amb els resultats i van veure frustrades les esperances de canvi que havien dipositat en la República. Com a conseqüència, una part de la pagesia es va orientar cap a posicions revolucionàries i va promoure revoltes demanant un repartiment més equitatiu de la propietat agrària.


2.3. La reforma agrària
La reforma agraria va ser el projecte de més abast que va iniciar la República. Es volia posar fi al predomini del latifundisme existent en una bona part del centre i del sud d'Espanya i millorar les condicions de vida dels pagesos.Aquesta reforma era vital pel pes de l'agricultura en l'economia espanyola. L'any 1931 la meitat de la Població activa, treballava en l'agricultura a Andalusia, a Castella i a Extremadura, més del 50% de la terra era en mans d'un grup reduït de grans propietaris i nobles.Una sèrie de primers decrets que miraven de protegir els pagesos sense terra i els arrendataris van establir la prohibició de rescindir els contractes d'arrendament. També van fixar la jornada laboral de vuit hores al camp, l'establiment de salaris mínims i l'obligació dels propietaris de conrear les terres aptes per a aquest ús. La reforma consistia en l'elaboració d'una Llei de reforma agrària aprovada per les corts el Setembre del 1932. L'objectiu no era fer un canvi radical de la situació del camp ni una col-lectivització de la terra, sinó millorar la situació social de la pagesia. La llei permetia l'expropiació sense indemnitzar de les terres d'una part de la noblesa , mentre que les conreades de manera deficient, les arrendades sistemàticament o les que podien ser regades i no ho eren, es podien expropiar indemnitzant els propietaris. L'aplicació de la llei va ser encomanada a l'Instituto de Reforma Agraria (IRA), que disposava d'un pressupost anual per a la indemnització dels prepietaris expropiats. Els resultats inicials de la reforma van ser escassos. Les raons d'aquest fracàs cal cercar-les en la complexitat de la mateixa llei, la lentitud i les dificultats burocràtiques per aplicar-la, la manca de pressupost destinat a les indemnitzacions i, finalment, la resistència dels propietaris, que van recórrer a mitjans de tota mena per obstaculitzar-ne el compliment. L'aplicació de la Llei de reforma agrària va originar un augment considerable de la tensió social. Els grans propietaris s'hi van oposar obertament i van donar suport als grups d'extrema dreta disposats a conspirar per fer caure el règim republicà. Els jornalers van quedar decebuts amb els resultats i van veure frustrades les esperances de canvi que havien dipositat en la República. Com a conseqüència, una part de la pagesia es va orientar cap a posicions revolucionàries i va promoure revoltes demanant un repartiment més equitatiu de la propietat agrària.


2.3. La reforma agrària
La reforma agraria va ser el projecte de més abast que va iniciar la República. Es volia posar fi al predomini del latifundisme existent en una bona part del centre i del sud d'Espanya i millorar les condicions de vida dels pagesos. Aquesta reforma era vital pel pes de l'agricultura en l'economia espanyola. L'any 1931 la meitat de la Població activa, treballava en l'agricultura a Andalusia, a Castella i a Extremadura, més del 50% de la terra era en mans d'un grup reduït de grans propietaris i nobles. Una sèrie de primers decrets que miraven de protegir els pagesos sense terra i els arrendataris van establir la prohibició de rescindir els contractes d'arrendament. També van fixar la jornada laboral de vuit hores al camp, l'establiment de salaris mínims i l'obligació dels propietaris de conrear les terres aptes per a aquest ús. La reforma consistia en l'elaboració d'una Llei de reforma agrària aprovada per les corts el Setembre del 1932. L'objectiu no era fer un canvi radical de la situació del camp ni una col-lectivització de la terra, sinó millorar la situació social de la pagesia. La llei permetia l'expropiació sense indemnitzar de les terres d'una part de la noblesa , mentre que les conreades de manera deficient, les arrendades sistemàticament o les que podien ser regades i no ho eren, es podien expropiar indemnitzant els propietaris. L'aplicació de la llei va ser encomanada a l'Instituto de Reforma Agraria (IRA), que disposava d'un pressupost anual per a la indemnització dels prepietaris expropiats. Els resultats inicials de la reforma van ser escassos. Les raons d'aquest fracàs cal cercar-les en la complexitat de la mateixa llei, la lentitud i les dificultats burocràtiques per aplicar-la, la manca de pressupost destinat a les indemnitzacions i, finalment, la resistència dels propietaris, que van recórrer a mitjans de tota mena per obstaculitzar-ne el compliment. L'aplicació de la Llei de reforma agrària va originar un augment considerable de la tensió social. Els grans propietaris s'hi van oposar obertament i van donar suport als grups d'extrema dreta disposats a conspirar per fer caure el règim republicà. Els jornalers van quedar decebuts amb els resultats i van veure frustrades les esperances de canvi que havien dipositat en la República. Com a conseqüència, una part de la pagesia es va orientar cap a posicions revolucionàries i va promoure revoltes demanant un repartiment més equitatiu de la propietat agrària.


2.4. La reforma de l'Estat centralista
La formació d’un Estat que permetés a les regions històriques accedir a l'autonomia es va convertir en una qüestió prioritària del govern de la República. Per això la Constitució del 1931 va oferir el Març jurídic adequat per iniciar aquest procés. Catalunya va ser la primera regió que va iniciar aquest procés, que es va crear al 1931 i es va aprovar al 1932. Nacionalistes Bascs del PNB i carlins, van redactar un projecte d’Estatut anomenat Estatut d’Estrella que va retardar indefinidament l’aprovació a causa de l'oposició del republicanisme d' esquerres i dels socialistes, que consideraven que el projecte era confessional, poc democràtic i incompatible amb la Constitució republicana. L'evolució del PNB cap a posicions més centristes i el seu pacte amb les esquerres van permetre que les corts republicanes aprovessin un estatut d'autonomia l'Octubre del 1936, ja iniciada la Guerra Civil. A Galícia la consciència nacionalista era menys acusada i el nacionalisme gallec era molt lluny de ser la força política hegemònica a Galícia. El procés estatutari va ser molt més lent. El 28 de juny del 1936, es va sotmetre a plebiscit un projecte d'estatut, però no va arribar mai a ser aprovat per les Corts a causa de l'esclat de la Guerra Civil.


2.4. La reforma de l'Estat centralista
La formació d’un Estat que permetés a les regions històriques accedir a l'autonomia es va convertir en una qüestió prioritària del govern de la República. Per això la Constitució del 1931 va oferir el Març jurídic adequat per iniciar aquest procés. Catalunya va ser la primera regió que va iniciar aquest procés, que es va crear al 1931 i es va aprovar al 1932. Nacionalistes Bascs del PNB i carlins, van redactar un projecte d’Estatut anomenat Estatut d’Estrella que va retardar indefinidament l’aprovació a causa de l'oposició del republicanisme d' esquerres i dels socialistes, que consideraven que el projecte era confessional, poc democràtic i incompatible amb la Constitució republicana. L'evolució del PNB cap a posicions més centristes i el seu pacte amb les esquerres van permetre que les corts republicanes aprovessin un estatut d'autonomia l'Octubre del 1936, ja iniciada la Guerra Civil. A Galícia la consciència nacionalista era menys acusada i el nacionalisme gallec era molt lluny de ser la força política hegemònica a Galícia. El procés estatutari va ser molt més lent. El 28 de juny del 1936, es va sotmetre a plebiscit un projecte d'estatut, però no va arribar mai a ser aprovat per les Corts a causa de l'esclat de la Guerra Civil.


2.4. La reforma de l'Estat centralista
La formació d’un Estat que permetés a les regions històriques accedir a l'autonomia es va convertir en una qüestió prioritària del govern de la República. Per això la Constitució del 1931 va oferir el Març jurídic adequat per iniciar aquest procés. Catalunya va ser la primera regió que va iniciar aquest procés, que es va crear al 1931 i es va aprovar al 1932. Nacionalistes Bascs del PNB i carlins, van redactar un projecte d’Estatut anomenat Estatut d’Estrella que va retardar indefinidament l’aprovació a causa de l'oposició del republicanisme d' esquerres i dels socialistes, que consideraven que el projecte era confessional, poc democràtic i incompatible amb la Constitució republicana. L'evolució del PNB cap a posicions més centristes i el seu pacte amb les esquerres van permetre que les corts republicanes aprovessin un estatut d'autonomia l'Octubre del 1936, ja iniciada la Guerra Civil. A Galícia la consciència nacionalista era menys acusada i el nacionalisme gallec era molt lluny de ser la força política hegemònica a Galícia. El procés estatutari va ser molt més lent. El 28 de juny del 1936, es va sotmetre a plebiscit un projecte d'estatut, però no va arribar mai a ser aprovat per les Corts a causa de l'esclat de la Guerra Civil.


Entradas relacionadas: