Estabilitzadors automàtics-plena ocupació

Enviado por Chuletator online y clasificado en Economía

Escrito el en catalán con un tamaño de 5,08 KB

 

Les polítiques econòmiques

El conjunt de mesures i instruments que utilitza l’Estat per a intervenir en l’activitat econòmica i intentar afavorir la marxa del país s’anomena política macroeconòmica.


Objectius

Els objectius més habituals de les polítiques macroeconòmiques són:

  • El creixement econòmic sostenible. Com que el creixement econòmic permet augmentar la quantitat i la qualitat dels béns i serveis oferts a la societat, l’Estat hi intervé per incrementar o, en tot cas, mantenir el nivell de producció. L’economia de mercat està subjecta a ratxes, per això l’Estat intenta suavitzar les fluctuacions dels cicles econòmics i minimitzar els impactes negatius. Els indicadors econò- mics més significatius del creixement econòmic són el PIB i el PNB.

  • La plena ocupació. Dins de la racionalitat que presideix les decisions econòmiques, no té sentit deixar recursos sense emprar, i això és aplicable al factor humà d’un pa- ís, però és molt difícil donar feina a tota la població activa. Per això, es considera que hi ha plena ocupació quan el 98 % de la població activa està ocupada. Els indicadors que mesuren el nivell d’ocupació, estudiats ja en la Unitat 8, són les taxes d’activitat, d’ocupació i d’atur.  

L’estabilitat de preus. Controlar els preus dels béns i serveis és fonamental perquè els consumidors conservin el seu poder adquisitiu i per a evitar la incertesa que provoca la inflació. Per al mesurament dels preus, els governs utilitzen la variació de l’IPC, és a dir, la variació dels preus mitjans experimentada per un cistell de béns i serveis que representa les compres més habituals de les famílies espanyoles.

Criteris de política macroeconòmica

En una societat amb valors, la manera d’assolir els objectius és tan important com els objectius en si. Entre aquests valors o criteris a l’hora d’exercir la política macroeconò- mica destaquen:  

  • La sostenibilitat. El creixement econòmic s’ha d’incrementar o mantenir, però no a qualsevol preu. La riquesa i el benestar dels habitants d’un país no s’han d’aconseguir per qualsevol mitjà, cal respectar el medi ambient i gestionar els recursos de manera que no es perjudiquin les possibilitats de creixement i benestar de els generacions futures.  

  • L’equitat. El funcionament del mercat tendeix a provocar desigualtats que l’Estat tracta de corregir mitjançant la redistribució de la renda. En aquest sentit, un dels principals instruments és la política fiscal, que analitzarem detalladament en l’apartat següent.

  Horizontal--Principio que dice que los iguales deben de pagar lo mismo

 Vertical--(Mas controvertido) diferente trato fiscal segun la renta que tengan


Entradas relacionadas: