Espanya es converteix en un país industrial

Enviado por Chuletator online y clasificado en Geografía

Escrito el en catalán con un tamaño de 8,46 KB

 

2.EL PROCÉS D’ INDUSTRIALITZACIÓA ESPAÑA. SITUACIÓ ACTUAL

1855-1974:1ª. ETAPA


INDUSTRIALIZACIÓ

1975-1985: 2ª. ETAPA


CRISI REESTRUCTURACIÓ

1985-HOY: 3ª. ETAPA


ACTUALITAT

1ª ETAPA: APARICIÓ I EXPANSIÓ: 1ª Subetapa: 1855-1900

L’inici de la industrialització a Espanya va tenir Lloc amb retard respecte de la resta d’Europa. Això es Déu a múltiples causes:

Mala dotació de matèries primeres i fonts d’energia. Retràs tecnològic. Política industrial inadequada. Demanda limitada de Productes  industrials. Poc capital Disponible. Esperit d’empresa escás. Situació política inestable.

RESULTAT


La Revolució industrial a Espanya va ser un fracàs ja que la seva implantació i Desenvolupament va ser lent i desequl.Librat en el teriritori.

1ª ETAPA APARICIÓ I EXPANSIÓ: 2ª Subetapa: 1900-1939

Creixement Industrial degut fonamentalment a :

- I Guerra Mundial (1914-1918):

L’encariment del carbó estranger va portar a la substitució pel carbó nacional. Augment de Les exportacions als països contendents. Augment de la inversió nacional.

Repatriació dels capitals colònies després del 98:

Augment de la inversió nacional.

- Impuls de les obres públiques ( dictadura Primo de Rivera):

Augment de la inversió nacional.

- Incorporació dels nous avenços de la 2ª Revolució Industrial ( electricitat i Hidrocarburs)

- Polítiques proteccionistes que van ajudar a eliminar la competència estrangera

1ª ETAPA APARICIÓ I EXPANSIÓ: 3ª Subetapa: 1939-1959

Guerra Civil i Postguerra:


Interrupció del creixement industrial.

Crisi Industrial


- Destrucció de les industries durant la  Guerra Civil

Política autàrquica de postguerra (autosuficiència):

Reducció de les importacions de productes i capitals: Impacte negatiu a les indústries.

Suavització De la política autàrquica a partir del 1953 i abandonament definitiu a partir Del 1959 amb l’apertura a l’exterior ( acords amb EUA i entrada a l’ONU).

1ª ETAPA APARICIÓ I EXPANSIÓ: 4ª Subetapa: 1959-1974

Desarrollismo:


Fort creixement industrial degut a :


Liberalització de les importacions. - Arribada de Divises a través del turisme i les remeses dels emigrants. - Baix preu de L’energia. - Polítiques favorables a la indutralització: Plans de Desenvolupament. -Expansió de l’economia capitalista mundial i situació Ventatjosa d’Espanya ( mà d’obra barata, poca conflictivitat laboral): Augment De les inversions multinacionals.

1ª ETAPA APARICIÓ I EXPANSIÓ:


Producció industrial

- Primera Revolució Industrial (segona meitat XIX):

Indústria Siderometal.Lúrgica ( Màlaga, Astúries, Cantàbria i País Basc).

Indústria Tèxtil del cotó ( Catalunya).

- Segona Revolució Industrial ( a partir del primer terç del s. XX):

Indústries base ( siderúrgia, refineries, Petroquímiques, construcció naval), potenciades per l’INI ( Institut Nacional D’Indústria, 1941).

Indústries de béns de consum ( tèxtil calçat, Automòbils, electrodomèstics) que augmentaven en funció de l’augment del nivell De vida de la població.

Indústries de béns d’equipament: es van desenvolupar En menor mesura degut al retard tecnològic espanyol.

Estructura industrial

- Sistema de producció en sèrie:

Producció fordista a grans Fàbriques.


- Mà d’obra abundant i poc qualificada sense Regulació laboral ben entrat el s. XX.


- Contrastos entre  les Grans indústries ( escasses i vinculades a l’INI o a les multinacionals) i  petites ( poca inversió, tecnologia simple i Escassa competitivitat).


- Retard i dependència estrangera  ( en tecnologia, capital i energia).

Localització industrial

Factors De localització:


Proximitat a la Matèria primera. Proximitat a la font d’energia. Proximitat al mercat. Abundància de mà d’obra. Sistemes de transport. Disponibilitat de capital. Política industrial pública. Economia d’ escala.

- Primeres Etapes:

Regions perifèriques vinculades a l’extracció, ports O grans ciutats ( Astúries, Bilbao, Barcelona, València)

Principis s. XX:

consolidació de les Primeres localitzacions i sorgiment de nous espais industrials als eixos de Comunicació de l’Ebre  i el Mediterrani; I com a resultat de les polítiques de promoció industrial a llocs com ara el Litorarl gallec i andalús i enclavaments de l’interior com com ara Valladolid, Saragossa.

- Interior:

escassa industrialització i limitada a les capitals De província.

Política industrial

Intervencionisme estatal:

- POLÍTICA PROTECCIONISTA:

imposició D’aranzels i limitació de les importacions. Això va afavorir el creixement Industrial però va desincentivar la seva modernització.

- CREACIÓ D’ EMPRESES PÚBLIQUES:

A Sectors estratègics que estaven desatesos per la iniciativa privada.

- PLANS DE DESENVOLUPAMENT:

durant el Franquisme  amb l’objectiu de corregir Els desequilibris territorials es van crear el pols de promoció i Desenvolupament, les zones de preferent localització industrial, els polígons De preferent localització industrial, grans àrees d’expansió industrial (GAEI) I polígons de descongestió industrial.

2ª ETAPA: CRISI I REESTRUCTURACIÓ 1975-1985

CAUSES

-EXTERNES AL PAÍS:

 Encariment de l’energia. Desfase tecnològic.  Noves característiques de la demanda.  Mundialització de l’economia. Aparició dels Nous Paisos Industrailitzats (NPI). Competència.

INTERNES AL PAÍS:

 Deficiències estructrurals de la indústrtia Espanyola. Cojuntura històrica particular. Transició política.

CONSEQÜÈNCIES:

Tancament de les empreses, caiguda de la producció i Dels beneficis industrials, augment de l’endeutament i l’atur. Consolidació D’Espanya com a país perifèric.

MESURES

-Creació de l’Institut de Petita i Mitjana Empresa (IMPI) per incentivar la creació de noves empreses.

-Decret Llei de reconversió industrial de juny de 1981 i Llei per a la reconversió industrial i la reindustrialització de juliol De 1984.

RECONVERSIÓ INDUSTRIAL


Adaptació al nou cicle Tecnològic. Ajustament a la demanda. Regulació de plantillles ( acomiadaments i Jubilacions anticipades) Sanejament empresarial. Nous sistemes d’organització i Gestió. Per tal de reduir la dependència del petroli es va fomentar L’explotació de carbó i es va augmentar la capacitat de tèrmiques i Hidroelèctriques..

Afecta a Sectors madurs menys productius com la siderometal.Lúrgica, les drassanes (Vigo, Bilbao, Ferrol) sectors amb demanda insuficient com electrodomèstics, Equips electrònics, tèxtil i calçat, automòbil (SEAT) afectats per la Competència dels NPI.

REINDUSTRIALITZACIÓ


Modernització tecnològica de la resta d’indústries.Diversificació industrial.Amb l’objectiu de reactivar algunes àrees Industrials es van crear les ZUR:
Zones D’Urgent Reindustrialització  a Galícia, Astúries, Ria del Nervión a Bilbao, Barcelona, Madrid , Badia de Cadis. Es van concedir avantatges fiscals i econòmiques a les empreses que es Traslladaven en aquestes àrees industrials.
Malgrat tot, aquestes mesures no van fer més que Consolidar les àrees industrials tradicionals com Barcelona i Madrid, i Mantenir el desequilibris territorials.

Entradas relacionadas: