Església com a nou poble de Déu

Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Religión

Escrito el en catalán con un tamaño de 5,81 KB

 

Església:


Designa el poble que Déu convoca i aplega de tots els confins de la terra, per constituir lassemblea dels qui, per la fe i al Baptisme, esdevenen fills Déu, membres de Crist i temple de lEsperit Sant.-

Noms i imatges:

En la Sagrada Escriptura trobem moltes imatges, que palesen aspectes complementaris del misteri de lEsglésia. LAntic Testament privilegia imatges lligades al poble de Déu; el Nou Testament les lligades a Crist com a Cap d´ aquest poble, que és el seu Cos, i les tretes de la vida pastorívola (pleta,Ramat, ovelles), agrícola ( camp, olivera, vinya), de lhabitatge (casa, pedra, temple), familiar ( esposa, mare, família).-

L´ Església é s el poble de Déu

:perquè Ell va voler santificar i salvar els homes no pas aïlladament, sinó constituint-los en un sol poble, aplegat per la unitat del Pare i del fill i de l´Esperit Sant.-

Característiques del poble de Déu:

Aquest poble, del qual sarriba a ser membre per mitjà de la fe en Crist i el Baptisme, te per origen Déu Pare, per cap Jesucrist, per condició la dignitat i la llibertat dels fills de Déu, per llei el manament nou de lamor, per missió la de ser la sal de la terra i la llum del món, per fi Regne de Déu, ja iniciat a la terra.

Sacerdot, Profeta i Rei


:El poble de Déu participa en lofici sacerdotal de Crist en tant que els batejats són consagrats per l´Esperit Sant per a oferir sacrificis espirituals; participa en la seu ofici profètic, en tant que amb el sentit sobrenatural de la fe sadhereix indefectiblement a aquesta, laprofundeix i en dona testimoni, participa en el seu ofici reial amb el Server, imitant Jesucrist, que, essent rei de lunivers, es va fer servent de tots, sobretot dels pobres i dels qui pateixen.-

Crist es el Cap del cos
, que es l Església ( Col 1,18). L´ Església viu d´ell, en ell i per a ell. Crist i Església formen el Crist total (sant Agustí); Cap envers són, per dir-ho així, una sola persona mística (sant Tomàs d´Aquino).-

LEsglé sia é s una

:perquè té com a origen i model la unitat dun sol Déu en la Trinitat de las Persones; com a fundador i cap Jesucrist, que restableix la unitat de tots els pobles en un sol cos; com a ànima lEsperit Sant, que uneix tots els fidels en la Comuníó en Crist. Té una sola fe, una sola vida sacramental, una única successió apostòlica, una esperança comuna i la mateixa caritat.

L´Església és santa
, en tant que Déu Santíssim és el seu autor; Crist s’ha donat ell mateix per ella, per santificar- la i fer-la santificadora; l´Esperit Sant la vivifica amb la caritat. En ella, s’hi troba la plenitud dels mitjans de salvació. La santedat és la vocació de cada membre i el fi de tota la seva activitat. L’Església compta en el seu interior amb la Verge María i innombrables sant, com a models i intercessors dels seus fills, els quals, qui a la terra, es reconeixen tots pecadors,sempre necessitats de conversió i de purificació.-

L’Església és catòlica

: es universal, en tant que hi es present Crist: Allí on hi ha Jesucrist, allí hi ha l’Església catòlica ( sant Ignasi d´Antioquia). Anuncia la totalitat i la integritat de la fe; porta i administra la plenitud dels mitjans de salvació; es enviada en missió a tots els pobles, pertanyents a qualsevol temps o cultura.-

L’Església és apostòlica:

pels seu origen, perquè és construïda sobre el fonament dels apòstols; pel seu ensenyament, que és el mateix dels Apòstols; per la seva estructura, en tant que instruïda, santificada i governada, fins al retorn de Crist, pels Apòstols, gracies als seus successors, els bisbes, en comuníó amb el successor de Pere.

La successió apostòlica


:és la transmissió, per mitjà del sagrament de l´Orde, de la missió i la protestat dels Apòstols als seus successors, els bisbes. Gràcies a aquesta transmissió, l’Església continua en comuníó de fe i de vida amb el seu origen, mentre a llarg dels segles ordena tot el seu apostolat a la difusió del Regne de Crist sobre la terra.-

Format poble Déu



En l’Església, per institució divina, hi ha els ministres sagrats que han rebut el sagrament de l’Ordre i formen la jerarquia de l’Església. Els altres són anomenats laic. Dels uns i dels altres provenen fidels que es consagren de manera especial a Déu amb la professió dels consells evangèlics: castedat en el celibat, pobresa i obediència.-

Crist ha instituït la jerarquia eclesiàstica:

amb la missió de pasturar el poble de Déu en el seu nom, i per això li ha donat autoritat. És formada pels ministres sagrats: Bisbes, preveres, diaques. Gràcies al Sagrament de l’Orde, els Bisbes i els preveres actuen, en l’exercici del seu ministeri, en nom i en persona de Crist cap; els diaques serveixen el poble de Déu en la diaconia (servei) de la paraula, litúrgica de la caritat.
El Papa, Bisbe de Roma i successor de sant Pere, és el perpetu i visible principi i fonament de la unitat de l’Església. És el vicari de Crist, cap del col·legi dels Bisbes i pastor de tota l’Església. Sobre la qual, per institució divina, té protestant plena, suprema, immediata i universal.


Fidels laics en ofici mosen

:Hi participen oferint la pròpia vida -com a sacrifici espiritual <> (1Pe 2,5) sobretot en l’Eucaristia- amb totes les obres, les pregàries i les iniciatives apostòliqües, que la vida suportades amb paciència i el reconfort corporal i espiritual. Així, també els laics, dedicats a Crist i consagrats per l’Esperit Sant, ofereixen a Déu el món mateix.

Entradas relacionadas: