Escriptura grega

Enviado por Chuletator online y clasificado en Otras lenguas extranjeras

Escrito el en catalán con un tamaño de 6,21 KB

 

L’ESCRIPTURA VISIGÒTICA

Després de la caiguda de l’Imperi ROMà el nivell cultural peninsular ibèric es manté bastant alt. La difusió de l’alfabetització era bastant alta durant l’època visigòtica.
L’escriptura visigòtica és la variant que s’adopta a la Península Ibèrica i a la Septimània. Aquest escriptura va ser la preferent en el període alt medieval dins d’una cronologia variable. Aquesta escriptura que va ser la més usual i va conviure amb altres escriptures, encara s’utilitzava l’escriptura capital, uncial, semiuncial, també la littera elongata (derivació cal·ligràfica de la minúcula cursiva). És una escriptura que perdurarà amb la carolina, amb la protogòtica i la gòtica. Aquesta escriptura elongata es va utilitzar a Catalunya al IX. Aquesta escriptura conviu amb l’escriptura capital, que serà utilitzada per la còpia d’alguns còdex. L’escriptura visigòtica va rebre diversos noms: litera Gótica (anomenada al segle
XIII) però també se l’esmenta en documentació antiga alt medieval com a Littera Toledana. A Portugal l’anomenaven litera galega, perquè pensaven que els havia arribat des del nord, també en sentit despectiu, des de Portugal, s’anomenava lletra rabuda. Després també se l’ha anomenat lletra Ulfiliana (Ulfiles era cristíà arrià, que va traduir la Bíblia a la llengua gòtica. També va rebre el nom de lletra Ataúlfica, També lletra Isidoriana. També lletra hispana, lletra ibèrica, espanyola, mossàrab, també lletra del tipus TG. I quasi cap d’aquests noms no l’hi escau. La denominació de visigòtica la va començar a utilitzar Joao Ribeiro. Jesús Muñoz va agafar la denominació també de visigòtica. Després el gran paleògraf español Agustín Millares Carlo va començar a utilitzar la denominació visigòtica.

Aquesta escriptura que en diem visigòtica presenta diverses modalitats: una escriptura minúscula que es va utilitzar per a la còpia de còdex i eventualment per a la còpia de documents, i una cursiva que es va començar a fer servir per a la còpia de documents. La denominació de la visigòtica minúscula també és anomenada redonda o sentada. També hi ha la semicursiva, utilitzada per a al còpia de documents. Per tant dins d’aquestes tres modalitats bàsiques un dels problemes és establir l’origen genètic d’aquestes escriptures. La cursiva és una derivació de la minúscula cursiva romana que es feia servir en les cancelleries. La minúscula cursiva romana adaptada localment. On hi ha més problema és en determinar l’origen de la
visigòtica sentada.
-una primera teoria la va esxposar un tal Rovira, un historiador català. Que va mal interpretar un passatge d’un text de Sant Just d’Urgell on es parlava d’unes literis minutis. Ell va pensar que es referia a l’escriptura visigòtica redonda deriva de la semiuncial reduida de mida.
-
Lowe també va exposar que l’escriptura visigòtica rodona derivava directament de la semiuncial española que tenia com a particularitat l’ús de la G uncial i a més a més influència directa de la minúscula cursiva.
-

Lehmann:

ve d’una semiuncial ruda amb influències de cursiva.
-

Mundó:

va pensar que la visigòtica rodona derivava de la semiuncial. Opinió que va contar amb el recolzament de Tomás Marín.
-

Esquiaparelli:

la visigòtica rodona deriva de la cursiva visigòtica previ procés de cal·ligrafització amb influències semiuncials.
-

Jesús Alturó

Una altra teoria diu que la va derivar de la minúscula semicursiva. Era d’ús molt freqüent en els marges dels còdex. Però a vegades també es feia servir per a la còpia de còdex. Procés de cal·ligrafització de la minúscula semicursiva que usava la G uncial.

L’origen cronològica de la visigòtica: sembla que hi ha teories que diuen que començà al segle V. Però Millares Carlo va dir que començava al segle VIII. Hi tenim l’exemple de l’oracional de Venècia ca. 700, on l’escriptura esta plenament formada. A la Septimània també s’hi escrivia amb Visigòtica. Aquitania també hi ha testimonis que son fruit d’hispans emigrats per la invasió Sarraïna.Podríem situar l’escriptura visigòtica rodona cap al finals del segle VI o abans. Que apareix segons Millares Carlo: si a Madrid han aparegut palimpsestos provinents de Tortosa. Després Mundó va dir que venia de Toledo. Després Díaz y Díaz va dir que venia de Sevilla. En el Segle XX, a Santa Caterina del Sinaí van aparèixer uns còdex en llatí que van ser estudiats per Lowe, que considerà que eren del segle IX, però eren del Segle XII. Una escriptura que s’assembla molt a l’escriptura visigòtica. No és ben bé visigòtica però és propera. Bishop va dir que l’origen de la visigòtica és el nord d’Àfrica. També es creu que prové de Narbona. En qualsevol cas la visigòtica no té una cronologia idèntica en tots els llocs. En el prmer lloc on es va abandonar va ser a la Septimània. Carlemany va impulsar una reforma per estendre la minúscula Carolina. A Catalunya, arran de les conseqüències de la invasió Sarraïna també s’abandona (870-880) es troba una escriptura mixta de transició visigòtica-minúscula carolina) pel que fa Catalunya s’observa una diferencia territorial: els territoris marítims és mostra més permeable en la introducció de la Carolina, en canvi la zona de la seu d’Urgell es mostren més impermeables. A la resta de la península ibèrica l’evolució és diferent: als regnes cristians del nord dura fins als Segle XII. Però a Toledo on la litúrgia visigòtica va perdurar més temps es va continuar copiant els textos en escriptura visigòtica fins als Segle XIV. Però el moment d’apogeu de l’escriptura visigòtica serà el Segle X ( territoris com Septimània i Catalunya no hi arriba) al sud arcaïtzant. El tema de la cronologia també és diferent amb la visigòtica cursiva. Que és mes tardana (segle VIII).

Entradas relacionadas: