Escriptors Catalans: Oller, Maragall, Carner, Foix

Narcís Oller: Vida i Obra

**Narcís Oller**: Valls, 1846. Orfe de pare, creix en un ambient culte i liberal amb la família de la mare. Catalanista i conservador, va ser procurador de tribunals a part d'escriptor i va morir a Barcelona el 1930. Es va veure afectat pels canvis de corrents literaris en tan poc temps i li va costar adaptar-se als nous temps sempre.

*La bogeria* és l'obra més naturalista seva, es posa en qüestió com és el personatge. És l'obra més innovadora i moderna d'Oller, té el narrador en primera persona interna i la descripció es perd donant pas a narració i diàleg.

*Pilar Prim* (1905) és l'última obra d'Oller i intenta donar-hi un pas al realisme elaborant aquesta novel·la psicològica que narra la història d'una dona que lluita contra un ambient hostil que li impedeix estimar segons les seves inclinacions i el seu sentit moral íntim. És una vídua que s'enamora d'un advocat i narra la seva història amb els entrebancs que es troba per realitzar el seu amor.

Joan Maragall: Poeta i Pensador

**Joan Maragall**: 1860, Barcelona. Família treballadora a la indústria tèxtil. Va estudiar dret, va prendre com a influència el catalanisme i el regeneracionisme. Va ser soci de l'Ateneu Barcelonès i va ser allà on es va inspirar per començar a escriure. Va tenir una evolució en el seu estil considerable.

*Visions i cants* (1900), és una obra vitalista en què Maragall s'erigeix en portaveu de la col·lectivitat. Maragall va a la recerca del poble català mitjançant himnes i també descriu personatges de la mitologia popular catalana. El llibre conté la primera part d'*El comte Arnau*.

Després va escriure un poema el 1909, *Oda a Barcelona*, inclòs en el llibre *Seqüències* de les seves obres.

Josep Carner: El Príncep dels Poetes

**Josep Carner**: Va néixer a Barcelona l'any 1884 en família catalanista de classe mitjana baixa. Va ser un escriptor que va començar molt de jove, des de 1905 no parava de publicar poemes i articles de premsa, amb la qual cosa es va convertir en un personatge públic important.

Va aconseguir unes oposicions de diplomàtic que van solucionar-li els problemes econòmics. Va viatjar i, amb motiu de la Guerra Civil, es va instal·lar a París, més tard es va exiliar a Mèxic i després a Brussel·les, on va morir.

*Els fruits sabrosos* (1906) va impactar molt la crítica i és la seva obra més representativa, fins al punt de ser anomenat "Príncep dels Poetes Catalans". L'obra ens deixa un missatge de sentit moral en què apareixen diverses fruites que ens mostren els valors socials i les realitats de les vides de les persones.

*Nabí* també va ser un poema important seu, escrit a Argentina i alhora reflexiu sobre el personatge de la Bíblia, Jonàs.

*Auques i ventalls* és una obra de caire més popular en què s'expliquen anècdotes de la vida de persones de carrer, de la vida urbana, emmarcades en la vida urbana o les estacions de l'any.

J.V. Foix: Avantguarda i Surrealisme

**J.V. Foix**: Catalanista de Sarrià. Avantguardista, però que es considerava a si mateix dins el moviment noucentista modern. Sempre va establir temes en les seves obres com el món de les possibilitats, la diferència entre el real i l'irreal, etc. S'autodefinia com un investigador en poesia, i en ell era present també el surrealisme.

Els principals temes eren:

• L'ideal artístic
• La condició humana
• La solitud
• El desig
• L'evasió