Escriptors avantguardistes

Enviado por Chuletator online y clasificado en Lengua y literatura

Escrito el en catalán con un tamaño de 12,17 KB

 


12

Les Avantguardes

: L’Avantguardisme està format per una sèrie de moviments que aparegueren a Europa en el primer terç del Segle XX i que afectaren profundament el món literari i artístic català. Aquests moviments, procedents sobretot de França i Itàlia, es caracteritzaren una voluntat de ruptura dels models artístics, però també morals, vigents en aquell moment i per tant, en general, amb un esperit de protesta o de subversió de l’ordre establert. Els moviments avantguardistes elaboraren una teoria creativa basada en el trencament amb l’art establert fins aleshores i en la recerca d’unes noves teories artístiques, o més aviat anitartístiques que posen en manifest la profunda crisi de les arts i la literatura.
Característiques:
–Crisi dels esquemes elaborats per la burgesia.
–Intent de destruir l’art tradicional.
–Recerca de noves formes d’expressió i assimilació de les d’altres cultures allunyades geogràficament o temporalment.
–Inconformisme social.
–Ús de les troballes i els mètodes freudians
12.1 Els principals moviments. L’Avantguarda inclou un seguit de moviments coneguts també com “ismes”: fauvisme, expressionisme, orfisme, imaginisme, creacionisme, ultraisme, etc. Els que més influïren en la literatura catalana són:
Cubisme. Pretén mostrar simultàniament les diverses facetes de la realitat de manera que requereix la participació activa de l’espectador, que ha de reconstruir mentalment l’obra. En literatura el seu màxim representant fou Guillaume Apollinaire. Les dues tècniques més destacades del Cubisme literari són el collage i el cal·ligrama.
Futurisme. L’italià Filippo Tomasso Marinetti va donar nom a aquest moviment. Marinetti proclamava una rebel·lió violenta contra la tradició del Segle XIX, en un intent d’expressar, mitjançant l’art, la vida dinàmica del Segle XX. Exalten el perill i la temeritat, per això el progrés, les màquines i la velocitat esdevindran icones del moviment. En literatura atacaren les influències ROMàntiques i les simbolistes. Apel·laven a l’instint pur, a les passions elementals i a la irresponsabilitat. Pel que fa a l’estil, es característic el vers lliure, l’associació lliure de paraules, la supressió de majúscules, dels adjectius, dels adverbis, de la puntuació, del verb conjugat, i donaven especial importància a la disposició tipogràfica.

Dadaisme


Moviment creat pel romanès Tristan Tzara com a resposta a la insatisfacció vers la raó, la moral imperant i la religió. L’objectiu era acabar amb totes les regles i els ideals vigents entre els artistes de l’època. Proposaven una actitud de negació de tot: la destrucció per la destrucció. Pel que fa a la literatura, és freqüent la utilització de la tècnica del collage, sovint formant unitats il·lògiques, i la publicació de manifestos, que apareixen al seu diari oficial, Dada, o en d’altres publicacions.

Surrealisme


Moviment fundat per André Breton a França el 1924. El seu propòsit és crear una crisi de consciència i és per això que el moviment es comprometé políticament. Intentaven que la ment i el pensament es manifestassin lliurement, pretenien alliberar la ment humana a través de l’escriptura automàtica, l’humor, l’absurd, el relat dels somnis, etc. En un intent d’unir la realitat interior amb l’exterior. Per tal d’arribar al coneixement autèntic proposen diverses vies: l’estudi dels somnis, de les al·lucinacions, la pràctica de l’escriptura automàtica,... Totes aquestes tècniques provenen del món de la psicoanàlisi i pretenen penetrar en l’interior no manifest de l’individu.
12.2 Les avantguardes a Catalunya: Encara que els autors catalans es mostren molt receptius a les propostes avantguardistes, en les quals veuen una sortida a la literatura nacional i localista de l’època, no duran a terme la ruptura amb la cultura tradicional que proclamen aquests moviments. El fet que la llengua i la literatura catalanes encara no estiguin prou consolidades els comporta més aviat l’obligació moral de col·laborar en la creació d’una nova llengua literària. De fet, i llevat d’escasses excepcions, els escriptors defensors de les pràctiques avantguardistes no tenien excessives contradiccions respecte a l’ordre burgès. Molts dels escriptors que començaren experimentant amb les noves tendències evolucionaren posteriorment cap a actituds més acostades a les de la literatura tradicional. Per a d’altres, l’Avantguardisme no fou més que una moda passatgera que no tengué continuïtat o que alternaven amb escrits propis de l’ortodòxia literària.
Per altra banda, quan s’iniciaren els moviments d’Avantguarda, a Catalunya dominava l’estètica noucentista fortament arrelada a les capes socials burgeses i amb suport institucional, la qual cosa dificultava la imposició de nous models literaris.
A més, a diferència d’altres països, els grups avantguardistes catalans estaven poc cohesionats amb la qual cosa el seu impacte social fou mínim i no aconseguiren crear un estat d’opinió.
Joan Salvat-
Papasseit
(Barcelona, 1894-1924): De procedència humil, des de la seva adolescència contacta amb alguns cercles literaris i amb la bohèmia negra de lluita políTicó-social. L’any 1920 publica “Contra els poetes en minúscula. Primer manifest futurista català”, que és un manifest d’aproximació al moviment d’avantguarda.
Amb Poemes en ondes hertzianes ençata la seva trajectòria poètica. En una primera etapa. Papasseit s’alinea amb les avantguardes, més concretament amb el Futurisme.
La seva poesia es basa en la desarticulació del discurs: eliminació dels signes de puntuació,  trencament del vers separat en masses desiguals en blanc, utilització de les paraules en llibertat,... I l’ús del cal·ligrama i el
collage. Pel que fa al contingut, són uns poemes en els quals l’autor pretén mostrar-nos la seva personal visió de la realitat. En madurar, però, tot i que continua usant elements avantguardistes, no ho fa d’una manera tan programàtica i comença a adoptar el vers amb un ritme regular i amb rima i a mostrar interès per la cançó. La manifestació de la malaltia marcarà la seva poesia i a partir d’aquest moment buscarà una poètica més personal, basada en la realitat quotidiana. Amb obres com Les conspiracions, trobam l’expressió més marcadament nacionalista.
El poema de la rosa als llavis, publicat el 1923, és la seva obra més important, és un poema d’amor unitari, un amor despullat d’elements morals o espirituals; un amor sensual, pur i espontani. L’autor entén l’amor com una religió i l’enamorada com la font de creació. És l’amor reduït a la carn seguint la teoria del Carpe Diem. Encara que el poema explica un procés d’enamorament, d’amor-aventura, la relació es viu com un do mutu. No com un affair galant, però tampoc com a lligam etern. El poeta proclama la felicitat de l’instant sense angoixa. Formalment hi trobam ingredients tradicionals –mesura del vers, recursos fònics, etc.– al costat d’elements avantguardistes –trencament del vers, cal·ligrames, ús de tinta de color.
L’any 1925 apareix pòstumament la seva darrera obra, Óssa menor, que aplega elements diversos i de diverses èpoques on els temes són variats. Un tema nou apareix, i amb una certa insistència: l’angoixa de la mort.
Al llarg de l’obra de Salvat trobam una sèrie d’elements recurrents: la descripció intimista de la realitat quotidiana, la reivindicació de l’amor i el sexe com a font de plaer i l’afirmació radical d’un país: Catalunya.
Per altra banda, Salvat mai no abandonà alguns elements avantguardistes, com l’eliminació dels signes de puntuació, de les majúscules, etc. Que combínà amb l’ús de la cançó, que és la portaveu de l’alegria i l’optimisme que suren al llarg de tota l’obra.


Entradas relacionadas: