L'esclat de la Guerra Civil

Enviado por Chuletator online y clasificado en Historia

Escrito el en catalán con un tamaño de 9,81 KB

 
  1. LA ZONA REPUBLICANA: GUERRA I REVOLUCIÓ

    1. Desequilibri de forces

El cop d’Estat va fallar degut a l’oposició popular i aquest fet va desencadenar una guerra civil. A Catalunya, el General Goded primer va anar a Mallorca i, un cop controlada aquesta zona, es va dirigir cap a Catalunya però els anarquistes junt amb els guàrdies d’assalt van detenir-lo i executar-lo, parant d’aquesta manera el cop a Barcelona. En aquell moment, el mapa d’Espanya va quedar dividit en dos bàndols: el republicà i el rebel.


Però hi havia una distribució desigual de les forces militars a favor del bàndol rebel que tenia: el doble de militars, la majoria dels oficials de la policia, alguns generals i un gran ajut estranger sobretot d’Itàlia i Alemanya. Mussolini es va bolcar completament amb la causa dels rebels: va portar tècnics, armament modern i un gran nombre de militars. A més, Hitler va enviar la Legió Còndor, armes de tot tipus i grans estrategues. Portugal també va participar-hi i va ser el lloc per on passaven les provisions al bàndol rebel. La Guerra Civil va ser aprofitada per Hitler per provar el nou armament i les estratègies de cara a la Segona Guerra Mundial i van haver importants bombardejos.


Els republicans van patir l’embargament de la major part dels països democràtics europeus que no només no van ajudar a la República sinó que a sobre van afavorir a Franco. Gran Bretanya va ser qui va arrossegar als altres països i, fins i tot, es van aturar les provisions del bàndol republicà mentre al mateix temps es deixaven passar a les del bàndol rebel. En un principi, molts oficials es van apuntar a l’exèrcit i hi havia molta desconfiança, degut a això moltes unitats es van dissoldre i es van formar les milícies populars organitzades per partits i sindicats però el gran problema que hi havia era que s’enfrontaven a un gran exèrcit ben preparat i amb un gran ajut estranger. En aquestes milícies també van participar moltes dones, sobretot anarquistes i comunistes. A l’Octubre de 1936 les milícies es van militaritzar i es va formar l’exèrcit popular amb regiments regulars i brigades mixtes formades per milicians i soldats entre els què van haver alguns conflictes.


  1. L’organització de la guerra

El cop d’estat va provocar un caos absolut i la fragmentació del territori i de les comunicacions al bàndol republicà. El govern de Quiroga no va saber reaccionar, l’exèrcit es va desmantellar i la justícia es va col·lapsar. On va ser possible, els partits i sindicats van convocar vagues generals les quals serien el primer pas cap a la mobilització del poble. Les primeres mesures de Quiroga van ser molt tímides i no va donar armes al poble. Llavors Azaña fa formar un nou govern amb José Giral com a primer ministre que si que va donar armes a la població.


Moltes vegades, els obrers i els jornalers no distingien entre el bàndol republicà i el rebel ja que encara mantenien el seu odi cap els rics i va haver molta violència popular. A més, també va haver un gran brot anticlerical i el Front Popular, al ser una aliança interclassista, es va trencar i el govern va deixar d’estar format per un grup consolidat. D’altra banda, també estaven els “quintacolumnista” que es feien passar per republicans i que no van fer més que agreujar la violència popular. Per tant, el govern es va trobar amb grans dificultats per saber que es el que passava a tot arreu.

El PCE i les JSU va ser molt rellevants durant la organització de la guerra ja que formarien les milícies antifeixistes obreres i camperoles que més tard donarien lloc al Quinto Regimiento a partir del qual es formarien les brigades mixtes.


Al Setembre, Azaña va nomenar a Largo Caballero cap de govern degut a la seva bona relació amb els diversos grups però per alguns, entre ells Negrín, aquesta decisió va ser errònia perquè Largo Caballero era vist des de l’estranger com el Lenin espanyol. Malgrat aquesta impressió, Largo Caballero no era tant revolucionari i va recolzar la militarització de les milícies, va implementar els decrets d’Octubre limitant les col·lectivitzacions i, d’aquesta manera, va frenar la revolució.  


A finals de Setembre, la CNT va entrar a la Generalitat i al Novembre van entrar 4 ministres de la CNT al govern central. Aquell moment va coincidir quan Madrid va ser assetjada pels rebels i el govern va haver de traslladar-se a València. Madrid va quedar sota la protecció del General Miaja (que era l’encarregat de la resistència a la ciutat) i del coronel Vicente Rojo (que va elaborar el pla de defensa).  


Desprès dels fets de maig de 1937, Largo Caballero va dimitir i va ser substituït per Negrín que l’únic que va poder fer va ser recolzar als comunistes. Volia mantenir la legalitat de la República i va intentar restaurar el sistema constitucional, assegurant les llibertats democràtiques, per aturar als incontrolats. A més, també va intentar rebre ajuda dels països democràtics per no dependre de l’URSS.


Conforme avançava l’exèrcit rebel, la gent anava fugint i molts van anar a Catalunya on es va haver d’imposar el racionament. Els bombardeigs van ser molt freqüents a la costa mediterrània i es van haver de construir refugis. Acabada la guerra molts marxarien a l’exili, es calcula que uns 500.000 van marxar, majoritàriament a França i alguns al nord d’Àfrica (Kènia). Molta gent també va marxar a Argentina i a Mèxic, sobretot intel·lectuals, on van ser molt ben rebuts. A França, els exiliats van ser portats a camps de refugiats que pràcticament eren camps de concentració. Es va intentar retornar-los a Espanya un cop començada la Segona Guerra Mundial, o s’enrolaven a l’exèrcit francès o tornaven a Espanya. Uns 200.000 van tornar a Espanya on la gran majoria van ser afusellats i empresonats i uns 10.000 dels que s’havien unit als francesos van acabar en camps de concentració nazis on només van sobreviure uns 2.000 que es van quedar, majoritàriament, a França.

Entradas relacionadas: