Escepticisme gorgies

Enviado por Chuletator online y clasificado en Filosofía y ética

Escrito el en catalán con un tamaño de 4,97 KB

 
phýsis=naturalesa, nómos=llei, norma/Physis i nomos Els sofistes procedeixen de moltes pólis i se senten més ciutadans del món que no pas d'una d'elles en concret. Coneixen disparitat de costums i creences d'altres pobles i això afavoreix el relativisme.
A més, que la phýsis o naturalesa resulta aliena a la vida ciutadana , tenen un interès menor per la phýsis i s'ocupen del nómos o llei convencional i arbitrària de la ciutat. A aquest desinterès s'afegeix l'elevat nombre de teories sobre la phýsis, cap de les quals és prou convincent. En el terreny polític, els sofistes defensen que cada pólis s'organitzi com vulgui. Pel que fa a la religió, el relativisme cultural afavoreix l'ateisme (no existeix cap ésser sobrenatural) i l'escepticisme religiós (és impossible saber quines són les divinitats vertaderes i fins tot si n'hi ha). Aquests exemples mostren la contraposició entre nómos i phýsis,perquè les lleis de la phýsis no poden canviar, mentre que les lleis de la pólis sí que són modificables.Relativisme: pensament que defensa que no hi ha principis absoluts./
Protàgores, afirma que «sobre qualsevol tema es poden fer-dos discursos oposats».(ja que no hi ha una veritat absoluta per tant allò que dius ara ho pots negar a continuació i tenir igualment raó) Protàgores també va dir que «l'home és la mesura de totes les coses, de les que són, perquè són, de les que no són, perquè no són».(sóc jo qui decideixo què són les coses, el coneixement és subjectiu El relativisme desqualifica tota veritat permanent i universal. Així, res és, d'una manera absoluta, vertader o fals, bo o dolent.(hi ha diferents maneres de veure les coses) «Tal com cadascú percep les coses, així també probablement deuen ser per a cadascú.»  Si no hi ha una veritat absoluta, el savi relativista només li resta guiar-se per la utilitat o la conveniència del moment. I pertoca al savi conèixer allò relatiu que, en cada moment, és més útil i més convenient./ La relació que hi ha entre el relativisme i l’agnosticisme es que si no hi ha una veritat absoluta(relativisme) no la puc conèixer(agnosticisme). La impossibilitat de pronunciar-se sobre l'existència de la divinitat, és a dir, l'agnosticisme, permet admetre la religió com una sortida a una tendència natural i com una institució socialment útil. La foscor del tema es Déu al fet que pronunciar-se sobre l'existència de Déu va més enllà del món humà perquè l’absolut sobrepassa les nostres capacitats com a humans. Aixi, la idea-força de l'agnosticisme és que saber està relacionat amb l'experiència humana del món. El coneixement humà es limita a les nostres capacitats./ Antifont d'Atenes: insisteix en la defensa de l'humanisme en aquests temps difícils i afirma la igualtat entre tots els homes. El seu humanisme promou una actitud ética moderadament hedonista (plaer) que cerca l'obtenció natural de l'alegria, levitació del dolor, la solidaritat i l'ajut mutu. Si una llei humana és antinatural aleshores no s'ha de respectar perquè causa patiment. Et Segons Antifont, no val la pena obeir les lleis civils, ja que no protegeixen gaire el ciutadà que les respecta de bona fe.En resum Antifont planteja una doble crítica al nómos(lleis de la ciutat): d'una banda perquè obstaculitza l'espontaneitat de la vida i, de l’altra, perquè no garanteix aquella mínima justícia elemental consistent a «no fer mal als altres ni rebre mal d'ells». Principi de la justícia: “faig als altres el que vull que ells em facin”.













Entradas relacionadas: