Escepticisme Descartes

Enviado por Chuletator online y clasificado en Filosofía y ética

Escrito el en catalán con un tamaño de 9,98 KB

 

Racionalisme

La filosofia de Descartes s'anomena Racionalisme. El Racionalisme és Una de les principals filosofies que es fan a l'època moderna, i gira al Voltant del tema del coneixement (epistemologia o teoria del coneixement). Es Preocupen pel tema de l'origen i límits del coneixement humà: d'on prové el Coneixement i quines són les seves possibilitats, fina a on pot arribar. L'altre filosofia important d'aquesta època és l'Empirisme, el qual es preocupa També del mateix tema, però les seves conclusions són diferents. Pel que fa al Racionalisme, apart de Descartes hi ha a la mateixa època altres filòsofs Racionalistes: Spinoza, Malebranche, Leibniz.

Característiques del Racionalisme:

Confiança en el coneixement a través de la raó. Creuen que els sentits No són fiables, ja que ens enganyen. Exemple: l'home ha cregut que el sol Donava voltes al voltant de la terra. La raó ens dona un coneixement segur.

Innatisme


En la raó humana Hi ha idees innates que neixen i es desenvolupen amb nosaltres. Són universals -les tenim tots els humans- i independents de l'experiència.

Ciència


S'afirma la necessitat D'una ciència universal i necessària.

Món


Defensa la Racionalitat del món:
Tot ha de tenir una justificació, res és casual. A més, La raó per sí mateixa pot arribar a entendre aquesta racionalitat. Pregunta de Comparació (selectivitat). Compareu el Racionalisme de Plató i el Racionalisme De Descartes.

El mètode

Descartes es planteja trobar una filosofia definitiva, universal i Necessària, tal com són les matemàtiques. I per a això cal tenir un mètode Adequat. Descartes es fixa en el model matemàtic, en el qual hi ha un progrés i Les seves solucions són acceptades universalment. El mètode matemàtic es basa En la intuïció i la deducció. Intuïció: veritats evidents, que no es poden Negar però que no són demostrables. Com els axiomes. Deducció. Conclusions que Deriven de les altres coses conegudes amb certesa. El mètode del matemàtic és Anar per passos, i no fer mai cap pas que no sigui evident, d'aquesta manera la Totalitat del seu raonament, construït per esglaons evidents és també evident. Utilitzar un mètode correcte podria fer de la filosofia una ciència i no un Camp de discussions. Caldria fixar-se en el mètode matemàtic.

Regles del mètode: Es planteja aquestes regles concretes per tal D'avançar amb raonaments concrets i no massa llargs, ja que això sol portar a L'error:

Evidència


Admetre només allò que es Presenti a la nostra intel·ligència amb tal claredat que no puguem dubtar-ne.

Anàlisi


Reduir les idees Complexes a idees simples.

Síntesi


Ajuntar les Intuïcions parcials, de manera que també percebem com intuïció la uníó de les Intuïcions, aconseguint així una cadena d'intuïcions i finalment una intuïció Evident.

Enumeració


Revisar tot el Procés per tal de no deixar-se res. Podem observar que tot el mètode es redueix A l'evidència: cal aconseguir una evidència en la veritat primera d'on deduïm Les demés, cal que aconseguim una evidència en el procés i cal que aconseguim Una evidència en el conjunt del procés.

El dubte

El dubte com a mètode (dubte metòdic) Per arribar a alguna certesa, Cal començar dubtant del que coneixem. Descartes proposa el dubte com l'inici Del mètode per arribar a alguna certesa en el coneixement. Només acceptarà allò Que ell vegi que és evident, que no se'n pot dubtar. El dubte és:

Universal


Cal dubtar de tot, De totes les certeses, de tots els principis filósòfics en els quals es Recolzaven.

Metòdic


No es tracta d'un Dubte escèptic (dubtar de tot de manera permanent, dubtar de la 4 possibilitat De conèixer la veritat). Es tracta d'un dubte metòdic, el dubte com a mètode Per arribar a la veritat.

Teòric


El dubte només es Posa en pràctica en el terreny de la reflexió filósòfica, però no en el camp de L'ètica o creences personals: La moral provisional Quan comença a treballar en La seva obra estableix una moral provisional: regles de vida per viure.

Descartes examina tot el que coneixem per veure si ho podem donar per Cert.

Els sentits


No ens en podem fiar, ja que a vegades ens enganyen, ens porten a L'error. Ens donen molta informació, però no són una font fiable de Coneixement.

El món extern


Percebem el Món com a real, però l'existència real del món extern, que ens arriba a través Dels sentits, no és fiable. També els somnis ens semblen reals, diu. Com Distingir el somni de la vigília?

Els propis raonaments


Podem equivocar-nos quan raonem, fins i tot amb les demostracions matemàtiques (podria haver-hi un déu enganyador que em fes de tal manera que m'equivoqués)

Ell mateix


Hipòtesi del geni maligne. Un Déu no em podria Enganyar, per que en la seva perfecció és bo, però podria haver-hi alguna mena De geni maligne que m'enganyés i em fes caure en l'error. El dubte de Descartes és un dubte radical, intenta arribar a tot allò que sigui possible dubtar.

Primera evidència


Penso aleshores existeixo (cogito) És la primera evidència que troba Descartes.

Puc dubtar de tot, excepte de que penso. Descartes troba la primera Veritat evident, la idea clara i distinta, en el cogito, "cogito ergo Sum", "penso aleshores existeixo". Puc dubtar del meu Coneixement, de Déu...Però no puc dubtar que jo que estic dubtant estic Pensant, percebo al mateix temps el meu pensament i la meva existència. Fins i Tot si el geni maligne m'estigués enganyant seria evident que penso. Fins i tot Si estic somiant estic pensant. Diferència amb "menjo aleshores Existeixo" i altres semblants (puc somiar que menjo...).  Qui dubte pensa i qui pensa existeix. Amb Aquesta afirmació comença la filosofia moderna, s'afirma l'autonomia del Subjecte "jo".

Anàlisi i característiques del Cogito ergo sum


Hi ha dos elements clars: pensar i existir. Pensar: No és Només un acte mental. Implica: dubtar, entendre, concebre, afirmar, negar, Voler, no voler, imaginar, sentir (Meditacions Metafísiques)

Exixtir:


El jo com un pensament Que existeix. Característiques del cogito

-No és un sil·logisme (raonament)
. Un raonament seria: "Tot el que pensa existeix; jo penso, Aleshores existeixo". És una intuïció. Intueixo la impossibilitat de Pensar i no existir.

-És una idea clara i distinta.
S'imposa amb evidència immediata sense necessitat de raonament.

-És una veritat immutable.
És una veritat de la qual no podem dubtar.

Les Idees


Descartes ha trobat la seva veritat evident: el cogito (que penso, que Tinc idees).L'evidència del cogito permet passar a analitzar la veritat de les Nostres idees. A partir d'aquí estudia les idees que tenim (com són les nostres Idees).

Classificació de les idees (segons el seu origen) a) Idees Adventícies.

Idees que provenen de la nostra experiència externa: els arbres, les Coses, els homes, etc.

Ides factícies


Formades Per la nostra imaginació. Ex: un cavall alat. Descartes creu que ni les idees De l'experiència externa (adventícies) ni les idees de la imaginació (factícies) ens permeten demostrar l'existència del món exterior.

Idees innates


Són idees Que té l'enteniment per si mateix, per la seva naturalesa. Aquesta és una Afirmació de la filosofia racionalista. Són idees innates les idees de Pensament i existència, per exemple. No procedeixen de la experiència, les Trobo en mi mateix. Aquestes són les idees clares i distintes.

També és per a Descartes innata la idea de Déu (d'un ésser perfecte, omnipotent, infinit) Pregunta de Comparació (selectivitat). Compara el que diu Plató i el que diu Descartes de Les idees.

La substància

Descartes ha trobat ja un criteri de certesa (l'evidència) per a poder Distingir el vertader del fals: Sempre que tinc una idea clara i distinta tinc La seguretat que és certa. Del “penso aleshores existeixo” dedueix que: el jo Existeix com una substància la naturalesa o essència de la qual és pensar

Així doncs, a partit del cogito Descartes dedueix la substància com a Evident. Creu que hi ha tres classes de substàncies:

Res cogitans


Substància Pensant. Sóc un pensament, una substància pensant, una cosa que pensa. El meu Pensar no necessita del cos per a existir. Jo penso.

Res divina


Substància Divina. Tinc la idea de la perfecció, la infinitud, l'absolut. Aquestes idees Només poden provenir de Déu. Descartes ho veu com a evident, i afirma L'existència de la substància divina. Segueix l'argument donat per sant Anselm, Filòsof medieval: existir és més perfecte que no existir. Existeix la idea de Perfecció, per tant existeix l'ésser perfecte o Déu. Per tant cal que Déu, ésser perfecte, existeixi.

Res extensa


Substància Extensa. Un cop acceptada l'evidència de la substància infinita o Déu, Descartes afirma com a evident que Déu no em pot enganyar i que si jo tinc la Percepció de l'existència dels cossos això vol dir que existeixen, doncs un Déu Que m'enganyés en un tema de tanta rellevància no es podria anomenar Déu. Déu és un ésser bo i per tant no pot ser que m'enganyi. La bondat és una Característica de la perfecció, ser bo és més perfecte que no ser-ho. Déu, ésser perfecte, i per tant, bo, que m'ha creat, no em pot enganyar d'aquesta Manera, fent-me creure que existeix allò que no existeix

Entradas relacionadas: