Eros i psique d'Antonio canova (català)

Cronologia:

1787 – 1793

Estil:

Neoclassicisme

CONTEXT HISTÒRIC: 
Per resumir l’època del
Neoclassicisme en general: els finals del XVIII i principis del XIX van estar clarament marcats per dues de les revolucions més importants de tota la història: la Revolució Francesa i la Revolució Industrial, processos clau per engegar tot una sèrie de canvis en molts àmbits: política, economia, tecnologia, societat... L’enderrocament de l’Antic Règim va fer que la burgesia es situés al capdamunt, acabant amb la monarquia i creant el sorgiment d’una nova consciència nacional. Impulsats pel nacionalisme dels francesos, nous estats sorgiren a Europa i les colònies iniciaren també els seus processos d’independència. Els avenços tecnològics van propiciar el transport i les noves formes d’energia, de manera que cada cop un percentatge més alt de la població es concentrava a les zones urbanes, les ciutats.

ANÀLISI FORMAL:

Eros i Psique és una escultura exempta, tallada en un marbre molt polit. Representa un grup de dues persones (un noi i una noia) que s’estan a punt de fer un petó. El tractament dels seus cossos està perfectament tractat, tant en proporció, com en la textura de la pell, com en la mostra de tendresa dels protagonistes.

Si parlem de la composició, Eros i Psique és una escultura molt ben estudiada, ja que tots els elements estan col·locats per alguna raó. El tema central, el petó, veiem que queda emmarcat pels braços de la noia, que van a trobar el cap del seu amant. Per una altra banda, l’ala esquerra d’Eros amb la seva cama dreta, i la seva ala dreta amb el cos de Psique, formen una creu que també dirigeix la mirada de l’espectador cap al petó.

L’escultura mostra un cert dinamisme, ja que veiem els dos cossos molt a prop però sabem que en un moment encara ho seran més.

Gràcies a la blancor del marbre i al seu poliment amb pedra volcànica i calç, la pell dels personatges sembla real. Quan la llum hi incideix clara i forta, il·lumina tot el conjunt, donant-li la sensació d’un difuminat suau.

Estil:

Eros i Psique és una escultura neoclàssica, un estil que sorgí, en part, com a reacció dels excessos del Barroc i el Rococó. Els neoclàssics hi van “lluitar” evocant la racionalitat, l’equilibri i l’harmonia dels temps grecs. Rebutjaven l’ornamentació supèrflua, cercant les versions simplificades de l’època grega. En escultura es substituí el dinamisme Barroc per l’equilibri i la proporcionalitat (Racionalisme), tal i com ho feien els clàssics, ja que els consideraven insuperables. També s’abandonà la fusta policromada típica del rococó per materials com el marbre o el bronze, i la temàtica esdevingué mitològica.

INTERPRETACIÓ:

L’escultura és una representació universal de l’amor. Va ser encarregada per un col·leccionista anglès l’any 1787, pel que la seva funció era decorativa.

Pel que fa al tema, Eros i Psique és la representació d’un moment del mite amb el mateix nom. En la història, ella és la ment, l’ànima (psique)
, i ell és l’amor físic. Tot el conjunt simbolitza l’amor i la passió carnal.

En l’obra també veiem l’interès de l’autor per la figura i els sentits humans. Igual que feien els grecs.

MODELS I INFLUÈNCIES:

Cànova va estar fortament influenciat per les obres de Fídies que podem observar al Panteó d’Atenes.

L’italià va ser seguit per una sèrie d’alumnes, entre els quals es trobava Damià Campeny, escultor català autor de La Lucrècia (1804), de grans semblances amb l’estil de Canova.