Eros i psique

Enviado por Chuletator online y clasificado en Arte y Humanidades

Escrito el en catalán con un tamaño de 17,75 KB

 

FITXA 23: EROS I PSIQUE

FITXA TÈCNICA

Obra : Eros i Psique

Autor : Antonio Canova (1757-1822)

Cronologia: 1787-1793

Tipologia: Escultura exempta

Material: Marbre

Estil: Neoclàssic

Tema: Mitològic

Localització: Museu del
Louvre, París (França)

CONTEXT HISTÒRIC

CRONOLOGIA:


1787-1793 (o bé finals del segle XVIII)

CONTEXT HISTÒRIC I CULTURAL:


Revolució Francesa (1789). Moren a la guillotina Lluís XVI i la seva esposa María Antonieta (1793). Rebuig de l’absolutisme monàrquic. Culturalment, el Segle XVIII és l’època de la Il·lustració (enciclopèdia, ús de la raó), i aquestes noves idees entren en Contradicció amb les idees absolutistes. Artísticament hi ha un Trencament amb les formes carregades del Barroc. Hi ha una gran Valoració de la cultura i l’art clàssic (Winckelmann “Història De l’art de l’antiguitat”), junt amb la troballa de les ruïnes De les ciutats de Pompeia i Herculà. El Neoclassicisme també es Dóna en la pintura (David) i l’escultura (Canova i Thorvaldsen). A Espanya coincideix amb el regnat de Carles IV.

Canova Plasma els valors de les noves classes socials sorgides amb la Revolució francesa, la burgesia, oposada a l’aristocràcia. S’abandona el Barroc i el rococó, considerats estils propis de L’Antic Règim i es busca una nova estètica per al nou sistema PolíTicó-social sorgit amb la Revolució.

ESTIL

És D’estil
Neoclàssic, que es desenvolupa a Europa a la segona meitat del Segle XVIII. Es caracteritza per:

- La utilització de la línia pura, fugint de les sinuositats Barroques.

- Claredat compositiva, fuig del sobrecarregament del Barroc i el Rococó.

- Els autors s’inspiren en els models clàssics i en la temàtica Mitològica.

- Els autors mostren un interès excepcional per la figura humana.

- En escultura, ús de materials nobles, marbre i bronze, com a L’antiguitat clàssica.

DESCRIPCIÓ FORMAL

En Aquesta obra veiem una parella sobre un Bloc irregular de marbre
. La figura Masculina, nua i amb ales, s'inclina i abraça la figura femenina Que, estirada i mig coberta per un mantell, envolta amb els seus Braços el cap del seu enamorat. Ella és la ment (psique, En grec
), ell és l’amor físic (cupido, desig, en llatí
).

Les Figures presenten un tractament Naturalista idealitzat, especialment Visible en les expressions dels rostres, lluny de la teatralitat Barroca. Amb aquesta idealització, Canova ens mostra L'ideal de bellesa masculí i femení De l'època.

Amb La contenció de les expressions (característica del neoclàssic, Fugint del Barroc) aconsegueix esculpir una Obra plena de tendresa.
També hi Contribueix la tria del moment de la història que vol explicar i el Tractament del material: aconsegueix una Textura suau i delicada polint el marbre amb pedra volcànica, i Banyant-lo en calç i àcid. Aconsegueix unes qualitats Tàctils de gran delicadesa i suavitat i una intensa sensació de Realisme anatòmic.

L’estructura Compositiva està dominada per dues Diagonals que formen una X o aspa (definida Per les ales d’Eros, la seva cama dreta i el cos de Psique)
el Centre de la qual es troba en l'espai que separa les dues boques
a Punt d'ajuntar-se. El cercle que formen els braços dels enamorats és Un recurs compositiu que aconsegueix Centrar l'atenció i la mirada en aquest gest o punt focal.
Formalment és una obra Oberta per la disposició En X, però la col·locació dels Braços amb els que les figures es busquen dóna lloc a una imatge Formalment tancada
.

La falta de policromia s'ha D'entendre des de la percepció errònia, Que es tenia durant el neoclassicisme, segons la qual a la Grècia clàssica es valorava la puresa blanca del marbre.

Respecte Als volums Cal destacar el contrastentre El caràcter massís de la base (roca)

I la lleugeresa de les figures

Aquest Contrast s'intensifica pel diferent Tractament de les superfícies: rugós a La base i suau i polit A les figures, que crea zones de clarobscur que contribueixen a incrementar el dinamisme Que mostra la composició

L’equilibri, La proporcionalitat i l'harmonia impregnen La composició i potencien la bellesa De l’escultura

L’obra Presenta un dinamisme reposat i Equilibrat , allunyat de la força Dramàtica i de la tensió del Barroc, ben marcat Per l’apropament entre els dos cossos, Les dues figures són aprop, però en uns instants encara ho seran Més.

Les Postures de les mans (ell Li agafa el pit, ella passa les mans per darrera el cap d’Eros)
realcen aquest dinamisme
alhora Que remarquen el caràcter apassionat i Eròtic de l'escena

Canova Aconsegueix reflectir el moviment, malgrat ser matèria inert, i Eternitza un instant concret





TEMÀTICA, SIGNIFICAT I FUNCIÓ

Aquesta Obra de tema mitològic representa El moment culminant de la llegenda D’Eros i Psique tal i com la narra L'escriptor llatí Apuleu A l'obra “ L’ase d'or ”.

Segons Aquesta llegenda, Eros, déu de L'amor, es va enamorar de Psique, La bella i capriciosa filla d'un Rei d’Àsia, i per Seduir-la, Eros Li va construir un palau, on Es trobaven cada nit sense que Psique sabés qui era el seu amant ni Li pogués veure el rostre.

Un Dia, encuriosida, Psique va Acostar una llàntia al seu amant mentre dormia Per veure-li la cara; però se’n Va desprendre una gota d’oli i va caure sobre Eros, Que despertà I, en veure descoberta la seva identitat va Fugir.

Desolada, Psique va recórrer a un Oracle De Venus, que li va imposar tres Condicions per recuperar el seu amor, L'última de les quals consistia a recollir El càntir de Prosèrpina que contenia el secret de la bellesa
. Encuriosida Psique, va obrir el Càntir, per la qual cosa va Ser castigada a sumir-se en un son profund del Qual no es despertaria fins que Eros la besés.

Significat


: és un símbol de la passió carnal i de l’amor pur. La intensitat Del moment escollit per l’autor fa que el gest anecdòtic d’un Petó es converteixi en imatge Paradigmàtica i universal de l’amor, En una refinada representació de l´Amor en Tota la seva dimensió de tendresa i de desig carnal
.

Funció


: Decorar el saló de la casa de Lord Cawdor. L’escultura va arribar A mans de Napoleó després que fos robada del seu emplaçament Original pel general Murat. Napoleó, admirat, va decidir protegir el Seu autor, que es convertí en escultor de l’Imperi.

MODELS I INFLUÈNCIES

L’obra De Canova té com a referent el món Clàssic, que Ell havia estudiat a través de l'estatuària clàssica I com una reacció contra els Excessos del decorativisme rococó.

La Seva obra va exercir una gran influència Entre els integrants del moviment neoclàssic, Gràcies al prestigi i la fama internacional que va tenir.

No Obstant això, la seva particular Sensibilitat, va sobrepassar els Estrictes principis neoclàssics, manifestant Una sensibilitat que, de vegades, Resulta propera al Romanticisme
.

A Espanya, el seu ideari artístic va ser Seguit per alguns alumnes pensionats a Roma, com, per exemple, el Català Damià Campeny i Antoní Solà.


Entradas relacionadas: