EOE resta de temes

Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Economía

Escrito el en catalán con un tamaño de 11,33 KB

 
EOE Tema 3 - El funcionament i l’organització de l’empresa:
L’empresa com a sistema
-Sistema: és un grup d’elements interdependents, que poden ser identificats i tractats com un conjunt.
-L’empresa està constituïda per un conjunt d’elements (persones, makinaria, instal·lacions) que actuen de forma coordinada, mitjançant una direcció, i que han d’assolir unes finalitats i uns objectius fixats per aquesta. Per tan, una empresa és un sistema.
Inputs: recursos materials, recursos humans, rec financers.
Sist empresa: transformació en l’empresa.
Outputs: bens i/o serveis, dividents, impostos.
Principals característiques:
*Es un sistema obert: es veu influïda de l’entorn i també influix en ell.
*Està composta per diferents sub-sistemes: es poden diferenciar en 3 grans subsistemes.
1.sub-sistema REAL: inclou els fluxos dels materials, i els recursos humans procedents de l’entorn, inclou al seu torn diversos sub-sistemes (ss de RRHH, ss d’aprovisionament, ss de producció, ss comercial).
2. subsistema FINANCER: conté els fluxos de diners (inputs-outputs), i incorpora la inversió i el finançament.
3.subsistema ADMInistratius i de DIREccio: fixa els objectius globals de l’empresa (planifica, organitza, motiva, controla i decideix). Per l’activitat d’aket ss es requereix informació.
*Es un sistema global: la incidència sobre un subsistema influeix en la totalitat.
*s’autocontrola: s’adapta als canvis.

Tots els subsistemes de l’empresa actuant conjuntament obtenen més rendiment que si acuessin per separat; es diu que existeix sinérgia.

El procés de direcció: consisteix en fer tasques de goven en l’empresa. Consta de les següents funcions: planificació, organització, gestió, control.
Planificació:
-metes: missió de l’empresa (fins fonamentals perseguits per l’empresa com activitat que ha de desenvolupar). Ex: produir electrodomestics de baix consum per les llars.
-objectius i subobjectius: concresions de les metes. *objectius (afecten totes les arees de l’organització de l’empresa). *subobjectius (afecten a arees determinades.

els objectius i subobjectius s’estableixen tenint en compte: *han de ser realistes. *s’han de jerarquitzar per ordre de prioritat i tenint en compte els costos d’op de cada alternativa triada. *s’han d’ajustar eficientment a les possibilitats de l’entorn. *en la seva consecució no apareguin consq. Imprevistes i que els seus costos siguin mínims. *q tots els subsistemes de l’empresa, han de disposar del recurs nece per asolir-los.

#Polítiques: són principis bàsics que serveixen de guia, en elmoment d’establir criteris d’autoavaluació. (ex: protegir envirorment).
#procediments: son els passos a seguir per executar una acció.
#regles: indiquen que es pot i que no.
#pressupostos: son la quantificació econòmica els plans.

-planificar: fixar previament les actuacions que es creuen necessaries per aconseguir una finalitat.
-classificació dels plans:
-per la seva duració temporal (llarg termini 5 anys, mig termini d’1 a 5 anys, curt termini fins un any).
-per funcions o departaments: el contingut de cada pla es especific per cada funció o departament (pla de finançament...)

etapes del procés productiu:
1:analisis de la situació de partida (cal informació ctualitzada de l’empresa i l’entorn). 2: fixació dels objectius. 3: creació d’alternatives o linees d’actuació. 4: avaluació d’alternatives. 5: elecció d’una alternativa (elaboració del pla). 6: control i determinació dels desviaments (si cal correcció del pla, durant el període d’execució).

Organització:
Fa que els plans es portin a terme mitjançant la col·laboració de tots els elements que integra l’empresa.
Organitzar: dissenyar un sistema de funcionament de l’empresa basat en la determinació de les funcions que han de cumplir les persones que l’integren, així com les relacions que s’han d’establir entre elles.
S’ha de procurar que tothom tingui clara la seva funció, que sapiga quina és la seva responsabilitat, qui el mana i qui l’ha de manar, així com la forma de comunicar-se amb els demés.
L’estructura organitzativa ha de ser simple i flexible, davant dels canvis.
Gestió: Gestionar: es intentar que les persones que formen l’empresa, realitzin les tasques necessaries perquè s’assoleixin els objectius marcats en el pla, durant el seu període d’execussió.
Control:
Controlar: és l’activitat adreçada a avaluar el nivell de desenvolupament de les actuacions previstes en el pla, i el nivell de compliment dels objectius.
Etapes del control: *1: marcar uns estàndards. *2: mesurar les activitats (comparar les mesures amb l’estàndard marcat). *3:corretgir les possibles desviacions.


Estils de direcció:
Un estil de direcció és la manera d’actuar del directiu de l’empresa en realitzar la funció directiva. *Estil autoritari/autocràtic: el lider imposa les decisions. *Estil democràtic/participatiu: el lider consulta abans de decidir (als subordinats).
Teories Xi Y de Mc. Gregor
Mc. Gregor va estudiar l’estil de direcció, en relació amb la forma de veure els treballadors seons 2 teories.
Teoria X (autoritari): els treballadors són ganduls, no s’identifiquen am els objectius de l’empresa, no volen responsabilitats i no tenen iniciatives. En conseqüència l’estil de direcció ha de ser autoritari.
Teoria Y: Els treballadors són actius, gaudeixen amb la feina, accepten responsabilitats, s’identifiquen amb els objectius i tenen iniciatives. Estil de direcció democràtic.
Aquestes 2 teories són comportaments extrems; en general caldrà aplicar estils situats en una posició intermitja entre els 2 anteriors, en funció de les circumstancies.
La presa de decisions:
Prendre una desició és escollir entre diferents alternatives, normalment aquella que es valora com la millor per assolir un objectiu determinat. També es pot dir que és el procés de convertir la informació en acció, i el resultat del procés, la desició, és el conjunt d’accions adaptades en un moment concret.
proces de desició: informacio (-proces->) acció (desició)
Etapes en la presa de decisions:
per decidir correctament s’ha de seguir els següents passos: *1: formulació d’un objectiu que es vol assolir, o definició d’un problema que es vol resoldre. *2: informació (obtenció de tota la possible). *3:identificació i priorització dels criteris i restriccions que calguin utilitzar per triar l’alternativa + adient. *4: Generació i disseny d’alternatives que permetin assolir l’objectiu o resoldre el problema. *5: avaluació de les alternatives. *6: selecció d’una alternativa (desició). *7: apliació i execució de l’alternativa seleccionada. *8: control dels resultats (sino són els esperats, reformulació del procés).
La matriu de decisió:
Quan s’ha de prendre una única desició es pot utilitzar una matriu de decisió, que es una taula amb tots els elements que intervenen en la presa de decisió. La matrius de decisió facilita l’anàlisis de les alternatives i és el punt de partida per seleccionar la millor d’elles. Consta de:
-Estrategies: són les alternatives considerades i que podem escollir.
-Estats de la naturalesa: són situacions que es poden donar i que no podem escollir.
-probabilitats: son les probabilitats dels diferents estats de la natura.
-desenllaços o resultats esperats: son els resultats esperats en cadascuna de les estratègies davant un estat concret de la natura.

*Es poden donar 3 situacions segons l’informació disponible:
-a) Situació de certesa: es coneix amb precisió l’estat de lo natural.
-b)situació de risc: es coneixen els estats de la natura possibles i les seves probabilitats.
-c)situació d’incertesa: es coneixen els estats de la nat possibles, però es desconeixen les seves probabilitats.

*A l’hora de prendre una decisió la forma d’actuar dependrà del tipus de situació informativa, i de la personalitat de qui prengui la decisió.
-Decisions en situacions de certesa: Es tria l’estrategia que proporciona com a desenññaç un valor més alt
-
Decisions en situacins de risc: si no hi ha mes condicionants, s’aplica el criteri del valor mitjà (es calcula l’esperança matemàtica del valor a obtenir, desenllaç, i es tria l’estratègia que proporcioni el valor més alt.
Esperança matemàtica: és la suma sobre tots els valors possibles d’una variables aleatoria dels productes d’aquests valors per les seves probabilitats.
Decisions en cas d’incertesa: la decisió es pren de manera subjectiva, es a dir, segons la manera de ser de la persona que dirigeix quan a l’assomició dels riscs. Hi ha 4 criteris.
*criteri pessimista (wald): el triaria una persona que penses que el desenllaç serà el pitjor possible. #Si interessen valors maxims: s’aplica el criteri maxi-min (es tria el màxim dels mínims). #Si interesen valors mínims: s’aplica el criteri mini-max (mínim dels màxims).
*criteri optimista: el triaria una persona que penses que el desenllaç serà el millor possible. Si interessen valors màxims s’aplica el criteri maxi-max (es tria el maxm dels maxims), i si interesen valors minims s’aplca el mini.min (mínim dels minims).
*criteri de laplace: s’assigna a cada estat de la naturalesa la mateixa probabilitat, i es calcula el valor esperat de cada estratègia, utilitzant l’esperança matemàtica. S’escull l’estratègia que ofereix un valor més alt.
*criteri de Huwicz: Es consideren només els valors màxims i minims de cada estrategia. Se suma el millor resultat de cada estrategia, ponderat amb un coeficient d’optimisme amb el pitjor resultat ponderant amb coeficient de pessimisme.
*criteri de Savage: a partir de la matriu de decisió que coneixem, es crea una nova matriu de decisió anomenada “matriu d’oportunitat o de penediments” on se subsisteixen els desenllaços pel que es deixa de guanyar, per comparació amb la millor alternativa en cada estat de la natura. Aquest criteri es basa en minimitzar el que es deixa de guanyar en escollir una estrategia ekivocada.
Arbres de decisió:
Es freqüent que la presa de decisions sigui un procés encadenat de possibilitats que defineixen un ventall d’alternatives.
La representació gràfica de les diferents alternatives pren el nom d’arbre de decisió.
Fases: *1: determinar les alternatives i esdeveniments. *2: representar l’estructura de l’arbre. *3: afegir la informacio disponible sobre les probabilitats dels esdeveniments i els resultats esperats. *4: establir el resultat de totes les possibilitats, base per decidir.

Entradas relacionadas: