L'enterrament del senyor d'orgaz pdf

 context  històric (entierro del señor de orgaz)

.  Espanya “espada de Roma”:  Regnat de Felip II, fill de Carles I Habsburg, a Espanya. Època de la gran Espanya imperial “donde no se pone el sol” (dominis sobre Amèrica, Europa i Àsia). Gran fets d’armes com la victòria de Lepanto (1571) sobre el Turc o la de San Quintín sobre França (1557). Madrid és el centre polític més important del món occidental.  Espanya del siglo de oro:  A més de les seves empreses militars i polítiques, Felip II, mogut en part per la seva pietat, impulsa la construcció del Escorial per Juan Herrera inaugurant un estil solemne, monumental i sobri que durà el nom del seu principal arquitecte: estil herrerià.  Època d’eclosió de les arts i les lletres castellanes amb noms de primeríssim ordre com ara Quevedo, Góngora, Cervantes, Lope de Vega, etc.  Espanya “luz de Trento”  Toledo, seu d’un arquebisbat, malgrat perdre la capitalitat en benefici de la Vil·la de Madrid per desig de Felip II, és un centre religió i cultural de gran vitalitat. El Greco serà un dels artistes que fixaran la seva residència en aquesta ciutat.  Espanya viu sota un clima de profunda religiositat. S’encunya la frase “Espanya, luz de Trento y espada de Roma”. La Reforma catòlica (contrareforma), derivada del Concili de Trento, té plena instauració en un país que vincularà el seu afany imperial a la defensa dels interesos de l’església catòlica i aportarà una de les ordres fonamentals de la Contrareforma: la companyia de Jesús.   Aquesta religiositat fonamentalista perpetrarà una segona gran expulsió. Si l’edicte de Granada en temps dels Reis catòlics, l’any 1492, havia posat fi a la comunitat jueva, la comunitat morisca viurà una expulsió similar per l’edicte de Felip III, l’any 1610.  Papa Sixt V (1585-1590):   El papa Sixt V és escollit pels cardenals per la seva fragilitat física que serà només aparent. En morir el papa Gregori XIII, i ser escollit papa per unanimitat, recuperarà la salut i controlarà els cardenals que li retreuran els seus orígens humils (sembla que cuidava porcs) i la seva formació franciscana.   Fou el creador de l’anomenada Roma Sancta. Serà un ferm impulsor dels principis del Concili de Trento tot controlant els cardenals, recuperant les arques vaticanes i potenciant les missions a Amèrica.  Domenico Theotokópumos, El Greco (1541-1614):  Nascut a Creta, esdevé pintor d’icones de tipologia bizantina.  L’any 1560 es trasllada a Venècia on completa la seva formació com a pintor tot imbuint-se del sentit colorista de l’escola veneciana i de les formes violentes i ondulades de Tintoretto. Estada curta a Roma on assisteix a les discusions sobre la pintura segons els principis contrareformistes.  Arriba a Espanya l’any 1577 on el seu art serà incomprès de manera dolorosa pel mateix Felip II que en el quadre Sant Maurici i la Legió Tebana (1580-82), encarregat per a l’Escorial, no entendrà l’allunyament del cànon clàssic amb l’estilització de les figures.  Retirat lluny de la cort a Toledo, desenvoluparà el seu art de maduresa amb figures allardades, plenes d’espiritualitat, envoltades de paisatges onírics i misteriosos amb llums inversenblants que evoquen la divinitat.  A banda de la seva basta producció religiosa, destaquen la sèrie de retrats, que realitza de mig cos, a la manera veneciana de Tintoretto.   

 La seva estètica no va ser reconeguda dins els criteris estètics conservadors de la cort espanyola. Seran els modernistes catalans, Utrillo i Rusiñol, qui el reivindicaran a finals del s.XIX. 

estil pertany l’obra  MANIERISTA (Renaixement tardà)  A nivell ideològic: Cripticisme; art sofisticat i elitista (per l’aristocràcia); imatges al servei de l’església: manirisme contrareformista (exaltació religiosa oposada a l’humanisme).  A nivell pictòric: Allargament del cànon clàssic; ruptura de la simetria; diversos punts de fuga o punt de fuga fora del quadre; distorsió de les figures, situades de manera forçada dins la composició.
A nivell escultòric: Formes helicóïdals ascendents; utilització de diversos blocs de marbre; multifacialitat.  A nivell arquitectònic: Alteració de la morfologia arquitectònica; antifuncionalitat; plantejaments escenogràfics.  

 Característiques formals:  Predomini del color sobre el dibuix, especialment a la part superior de la composició.  A la part inferior (registre terrenal): Destaquen les Dalmàtiques del dos sants i l’armadura del cavaller, en contrast molt marcat amb el fons negre que imposen les sòbries vestidures dels testimonis, entre les quals emergeixen unes mans bellugadisses. També cal tenir en comte les transparències de les vestidures del rector d’esquenes i en primer terme i el contrast dels colls blancs amb els vestimentes negres. Hiperrealisme de la figura del cavaller que surt, literalment, del quadre. Gran aprofundiment psicològic a través d’uns retrats realistes on s’estableix un joc de mirades molt subtil entre persones que semblen acostumades als miracles.  A la part superior (registre supraterrenal): Violació flagrant de les lleis físiques naturals. Observem figures amb proporcions estranyes que desfan qualsevol verosimilitut espaial. Destacar els grocs, blaus i vermells de les robes de la Verge, de l’àngel i dels sants que contrasten amb el predomini del blanc i els grisos, la fredor del quals queda accentuada per una llum espectral, mística, de cap manera solar. 

 Característiques compositives:  Composició en dos registres. El superior amb el cel i l’inferior amb la terra.  Organització de la part inferior:  1. Sèrie de retrats a la manera d’un fris.  2. Composició tancada (capellà i frare franciscà) . 3. Composició unitària. 4. Composició simètrica amb perspectiva escalonada o isocefàlia (superposició de caps)  Organització de la part superior: 1. A la meitat del registre trobem un rombe els vèrtex dels quals són les figures de Jesús, la Verge, l’àngel i Sant Joan Baptista. 2. Horror vacui. La massa compacta de núvols i les llums espectrals tapen qualsevol paisatge o perspectiva. Estem en un lloc que és un no-lloc, físicament parlant, ens endinsem en un “espai místic”. 3. El Crist, malgrat ser més petit, atreu tota l’atenció (clara influència del Tintoretto en les seves composicions agosarades que transgredien les convencions).  Tècnica i suport: Oli sobre tela. Procediment pictòric probablement inventat pels germans Van Eyck, que consisteix en dissoldre pigments mòlts en olis secants (llinosa, nou, cascall, trementina) i aplicar-los sobre fusta o tela preparats previament. Els avantages són molt importants donat que l’oli triga en assecar-se cosa que permet retocs i correccions. A més, permet fer veladures cosa que revolucionarà la captació de la llum i de les textures   

  Tema: Segons la llegenda, quan el senyor d’Orgaz va morir, l’any 1323, Sant Agustí (aquí amb mitra de bisbe) i Sant Esteve (amb túnica on es representa el seu martiri), van baixar del cel per enterrar-lo amb les seves pròpies mans. Aquests fets tan exepcionals es produiren perquè en vida, el señor de Orgaz va aconseguir que la reina María Molina, cedís l’alçàsser reial a l’ordre de Sant Agustí i que l’església es dediqués a Sant Esteve.  Significat: Sobre aquesta escena terrenal amb personatges civils i religiosos (hi ha retrats de personatges coneguts, el fill de l’artista, Felip II, etc.), el Greco reprodueix la Glòria celestial, en la qual Jesús i María rebent a sant
Joan Baptista (vestit amb pells de be) que intercedeix pel difunt perquè sigui acceptat al Regne del Cel.   Iconografia: Darrera de la Mare de déu hi ha sant Pere (amb les claus). A l’extrem inferior s’hi representen els personatges de l’Antic Testament com ara David (amb l’arpa), Moisès (amb les taules de la llei), Noè (amb l’Arca). L’ànima del difunt, petita en aquest món de gegants espirituals, és en braços de l’Àngel.   Funció: Commemorativa i devocional. 

 Models i influències.  Models:  Misticisme bizantí  Dinamisme compositiu i cànon allargat de M. Àngel.  Ric cromatisme venecià, Ticià i Tintoretto.  Influències:  El Modernisme català (Rusiñol i Utrillo)  Expressionisme contemporani.