Enric valor texto selectividad

Enviado por mark y clasificado en Otras materias

Escrito el en catalán con un tamaño de 5,01 KB

 

Tema: La maduresa d’una persona jove que assumeix responsabilitats laborals i familiars.Parts del text:- Primer i segon paràgrafs (l. 1-12). Presentació del context temporal i espacial, de l’estat físic del protagonista i de la faena que aquest comença a fer. Descripció general de la fàbrica de calcer i del paisatge dins el qual es troba aquesta. Tercer paràgraf (l. 13-21). El protagonista explica en què consistien les tasques que havia de fer en la secció de la fàbrica a què l’havien assignat. Ací es donen dades sobre l’organització rutinària de la faena, sobre la supervisió que exercien damunt d’ell altres operaris i sobre els materials amb què treballaven.  Quart paràgraf (1. 22-31). El protagonista reflexiona sobre el seu estat anímic. L’accés al món laboral en la fàbrica de calcer li genera sentiments contraris. D’una banda, una certa frustració, atès que la faena (rutinària, manual i en sèrie) no respon a les seues expectatives inicials i representa un canvi profund en la seua vida; d’una altra, se sent estimulat i encoratjat perquè pot col·laborar econòmicament al manteniment de la seua família, que es troba en una situació difícil.Resusm: Enric Valor, un home que va haver de deixar la vida que portava per tal de mantindre a la seva família. Ell, va haver de canviar-ho tot, i se n’hagué d’anar a una fàbrica per treballar. Allí tot era horrible, tant que no ho suportava. Amés, tenia sempre vigilant-lo, un home, en aquest cas: “un operari de primera”, que s’encarregava de supervisar el seu treball. Ell, sentia una enorme desolació, ja que amb el guany d’aquell treball, va sofrir una pèrdua massa gran. La pèrdua de les seues llibertats i il·lusions. Però, també experimentà nous sentiments; una gran força d’esperit i la satisfacció d’haver pogut ajudar a la seua família.Tipologia: És un text narratiu, amb elements descriptius (fragment d’una novel·la). Alguns trets remarcables d’aquesta mena de textos observables ací poden ser: - El text presenta, en bona mesura, la seqüència narrativa: al primer i segon paràgrafs, hi ha el plantejament de la situació (hivern, una fàbrica de calcer); al tercer paràgraf, el nucli de la història (les tasques rutinària i en sèrie), i, al quart paràgraf, la conclusió (estat anímic en què es troba el personatge arran dels canvis laborals i personals). S’estructura a l’entorn del fil narratiu que va des de una visió general de la situació (localització temporal i espacial de l’acció) i continua descendint a un àmbit cada vegada més concret: la fàbrica de calcer, la tasca que hi fa el protagonista i l’estat anímic d’aquest. La narració recolza sobre la presentació de la nova situació laboral i personal del protagonista. - Hi ha la veu del protagonista que narra l’acció. - Hi predomina l’imperfet d’indicatiu. - Hi ha personatges: el protagonista, l’operari que el supervisava, el vell encarregat.D)Podem trobar moltes marques de modalització a aquest text. Els elements lèxics valoratius estan molt presents. Adjectius com: alta, enfredorits, duríssim, sorolloses, atordidor, grans, àrides, límpid i eixut. Substantius com: peus, cuiro, gent, cel i tiretes de xarol. Adverbis i locucions com: Després, de tant en tant, cada mitja hora, en primer lloc i ens segon lloc.2)a) tancada,sonora,sorda,oberta.b)Som en ple hivern, i jo tinc els meus peus que no sé de qui són: enfredorits, gelats materialment, penjant de l’alta banqueta on sec davant una de tantes taules de la secció de tallat disposades en quatre rengleres paral·leles, a propòsit per a tallar-hi cuiro adobat i fi per a fer sabates. També em fan mal els dits tot agafant maldestrament la petita i3 esmolada ganiveta sense mànec i els senzills patrons de cartó duríssim que em corresponen com a aprenent d’un ofici en la divisió del treball: el de tallador.c)buscaba,a vegades,grossos,habilitat.3)a)La obra d’Enric Valor té una gran precisió,minuciositat i exactitud pel detall, un domini exemplar de la llengua, empra recursos de llenguatge oral que emanen de la tradició popular de la seua època i es basa en la tècnica del narrador omniscient i subjectiu. Les seues rondalles son contes cultes, és a dir, rondalles tradicionals transformades i reformulades del relat oral. Els relats breus són petites peces amoroses i sentimentals, que destaquen per la riquesa de la llengua. En la seua obra novel·lística és a on aboca les seues experiències autobiogràfiques i els seus coneixements de la terra (paisatge, geografia, toponimia, fauna i botànica) i fa una crònica del seue perióde històric. Usa la primera persona per a oferir millor el material de ficció i augmentar la complicitat del lector; els personatges típics són la col·lectivitat, algunes famílies, la natura i la llengua i l’espai literari és Casssana (rural). Enric Valor és el que millor representa la continuïtat ininterrompuda de la tradició lingüística i literària valenciana de la seua època.

Entradas relacionadas: