L'Empirisme de Locke

Enviado por Chuletator online y clasificado en Filosofía y ética

Escrito el en catalán con un tamaño de 5,62 KB

 

RESUM EPISTEMOLOGIA:


Locke defensa que la ment és com una tabula rasa, una pissarra que està completament En blanc quan naixem i que no conté cap idea. Per tant, tot el que Coneixem és après per mitjà de l'experiència. És per això que Diem que la teoria epistemològica de Locke és empirista, oposada a L'innatisme. Locke desenvolupa una crítica a l'innatisme en els Termes següents:


Afirma que l'argument Principal dels innatistes és l'argument de l'assentiment general (si Tota la humanitat comparteix la mateixa idea, aleshores aquesta idea és innata). Locke farà notar que el fet que una idea sigui Compartida per tothom no implica necessàriament que sigui innata; Podria ser que aquest consens tingués una altra explicació. A més, També defensa que no és cert que existeixin idees compartides per a Tota la humanitat, i per il·lustrar-ho agafa dos exemples Paradigmàtics del que es considera una idea innata: “tot el que és, és” i “és impossible que la mateixa cosa sigui i no Sigui”, i mostra que no són compartits per tothom ja que els nens I els idiotes la ignoren.


Així doncs, la seva Proposta epistemològica es desmarca de l'innatisme. Ell defensa que La nostra experiència amb el món exerior i la notra experiència Interior són el punt de partida de tot el nostre coneixament.


Quan la ment no és Activa, sinó que es limita a rebre l'influx de l'experiència de Manera passiva, s'originen idees simples. En funció del tipus D'experiència que els origina, aquestes idees poden ser de sensació (si provenen d'experiències del món extern) o de reflexió (si provenen de l'experiència reflexiva o interna, que és la Conciència que té la ment de la seva pròpia acivitat). D'idees de sensació n'hi ha de 2 tipus: les objectives, que son Aquelles que provenen de les qualitats primàries dels objectes (solidesa, número, extensió, figura, gruix, moviment), i les subjectives, que són les que provenen de es qualitats Secundàries – dit d'altre manera, les sensacions que genera, en el Subjecte que percep, les disposicions de les qualitats primàries-, Com la calor o el color.


Les idees simples Combinades per l'activitat de la ment donen lloc a idees Complexes, que es divideixen en 3 grups. Les idees de mode (ex.Gratitud), les de subrància (ex.Poma) i les de relació (ex.Anterioritat).


Locke matisa la idea Complexa de substància que és un terme molt emprat al llarg de la Història de la filosofia. A diferència dels autors anteriors, per Locke la pregunta per la substància no és ontològica (què és?) sinó que és epistemològica/psicologista (què fa que Identifiqui un grup de percepcions com a percepcions que provenen D'una única cosa?).


Locke dirà que és Habitual percebre un grup de sensacions de manera regular.
Quan Passa això, agrupem aquestes percepcions sota un mateix nom. P:ex: Percebo dolçor, color verd, mida d'un puny... I concloc que aquestes Percepcions provenen de la substància “poma”. La substància Seria el substrat on apareixen les qualitats. Però la substància no Pot ser mai coneguda, només en podem conèixer les seves qualitats.


Entenent d'aquesta manera La substància i en comparació amb la noció cartesiana de Substància, Locke afirmarà que cadascuna de les 3 substàncies Proposades per Descartes (jo, Déu, món) es coneixen de manera Diferent.


El coneixement del món és un coneixament sensitiu (a través dels sentits) i és un Coneixament menys fiable que els altre. El coneixmanet de Déu és un Coneixament demostratiu (comparació i relació d'idees per mitjà d La raó), com ho són també les veritats matemàtiques. Dé és L'única existència que es pot demostrar, i ho fa a partir de l'argument cosmològic:


  • A) nosaltres Tenim certesa que existeix ço a mínim un ésser real (nosaltres)

  • B) el No-ésser no pot causar res

  • C) per tsnt, Hi ha d'haver un ésser que sigui la nostra causa: Déu

Finalment, el Coneixament del JO és un coneixament intuïtiu, immediat i evident, I produeix certesa.


Així doncs, el Coneixement del jo de Locke i el de Descartes és molt semblant, però El concepte de JO és molt diferent per cadascun d'aquests autors.

El Jo, per Locke, no és una substància ni una ànima, és CONSCIÈNCIA

Consiència sempre lligada a la percepció, perquè consciència i Percepció es troben en una relació recíproca: no hi ha consciència Sense ser concient d'alguna idea, i no és possible tenir una idea Sense ser-ne concient. Per tant, la consciència va lligada a la Percepció, a l'experiència, a les idees... Però també, -afegirà- Al record de les nostres experiències passades.
La conciència és Producte de l'experiència, ens constitueix el nostre jo, i és Dinàmica (canvia) com ho fan les nostres experiències.

Entradas relacionadas: