Empirisme Hume

Enviado por Chuletator online y clasificado en Filosofía y ética

Escrito el en catalán con un tamaño de 17,12 KB

 

1.L’Empirisme: Característiques dels empiristes

L’Empirisme és el nom que es dona a tota doctrina Filósòfica que fundamenta el coneixement en l’experiència.

L’Empirisme és un corrent filósòfic contraposat, en molts aspectes, al Racionalisme.
La contraposició pareix més clara si es té en compte que el Racionalisme havia pres com a model la ciència moderna únicament en el seu Aspecte matemàtic, i que l’Empirisme Havia recollit l’altre aspecte: la importància de l’experiència.

Les característiques que es Poden atribuir a qualsevol empirista són:

1. Es basen en els sentits, l’experiència: l’origen i El limit del         coneixement és L’experiència

2. El coneixement humà no és il·limitat: està limitat per       l’experiència

        
3.Tot el nostre coneixement és coneixement d’idees: de L’experiència     no s’en poden extreure Veritats universals:

                            -Empiristes: no existeixen les veritats Universals.

                            -Racionalistes: les veritats universals S’extreuen a través                        de La raó i no de l’experiència.

4. Nou concepte de raó: la raó està limitada també per L’experiència

2.Principis de Hume

1.Principi empirista: L’experiència és l’origen i el limit del   coneixement

         Per tant, neguen les Idees innates (ja que diu que no pot ser que hi         hagi idees independents de l’experiència)

2.Principi d’immanència: Tot el nostre coneixement és coneixement      d’idees

3.Principi de còpia: Totes les nostres idees són còpia de les Nostres        impressions

                   -Criteri de discriminació: si una idea no Deriva de cap                                      impressió no és real, no existeix.

5.Principi d’associació d’idees: Semblança, contigüitat, causa-      efecte

6.Principi de negació de les idees generals (universals): Nominalisme

3.Diferències Entre Racionalisme i Empirisme

Racionalisme

Empirisme (nominalisme)


Parteix de principis (DEDUCTIU)

Parteix de fets (INDUCTIU)

Prioritza l’intel·lecte

Prioritza els sentits

Idees innates(a priori): independents de L’experiència. L’origen de les idees està en nosaltres mateixos.

Idees adquirides (a posteriori): dependents De l’experiència. L’origen de les idees està en l’experiència.

Domini de la raó

Domini de l’experiència

Idealista

Materialista

Religiós

Irreligiós

Monista: la realitat està formada per una única cosa.

Pluralista: la realitat està formada per una Pluralitat de coses.

Dogmàtic

Escèptic

Model: la matemàtica

Model: la física: és sempre modificable. No Aporta coneixements absoluts, encara que els podem donar per fet.

4.Principi de Còpia: impressions i idees

Tant per a Hume como per Descartes, les idees No tenen caràcter intencional, és a dir, no es refereixen a la realitat, no ens Permeten veurer-la, ja que l’única cosa que podem conéixer són idees.

La diferència entre el pensament de Hume i el De Descartes no es troba en el que els dos entenen per idea, sinó en l’origen d’aquesta. Segons el Racionalisme, la ment humana és un baül on es troben totes les idees, és a dir, Existeixen idees innates. Segons l’Empirisme, la ment és una màquina que Fabrica idees, és a dir, nosaltres som qui la fabricam. Per això, és molt Important per als empiristes el procés psicològic de la formació de les idees.

Per tant, els empiristes afirmen que s’ha de Començar negant les idees innates. Afirmen que tot coneixement procedeix de L’experiència. Establert això, només s’ha de veure quin és el procés que es Segueix per a la formació d’idees.

Hume parteix de la base que el coneixement humà consisteix en un Conjunt de creences bàsiques, de manera que <<no és la raó la guia de la Vida, sinó el costum>>.

Deriva tots els continguts de la ment de L’experiència. Tot el coneixement es redueix a percepcions (entenent per percepcions tot el que l’esperit conté).

De entre totes les nostres percepcions en distingim dues:

         -

Impressions:

són les percepcions més fortes i vives. Són les Sensacions externes i internes.

         -

Idees:

són les percepcions menys fortes i vives. Són la còpia que Feim en la nostra ment després d’haver vist una impressió, és a dir, totes les Nostres idees han de ser còpia de les nostres impressions.

Així, Hume estableix una distinció entre Percepcions simples y complexes.
Per tant, hi ha impressions Simples i complexes i idees simples i complexes. Les percepcions simples (tant si són impresions com si són idees), són les que no admeteixen distinció Ni separació. Les percepcions complexes (tant les impressions com les Idees), són aquelles que permeten distingir-se en parts.

5.Sobre el Coneixement (prin. D’associació d’idees)

No hi pot haver cap idea en la nostra ment que no hagi estat previament En els nostres sentits.

        

A


Tota idea deriva D’una impressió sensible. Les idees, per tant, són entitats secundàries, còpies De les impressions.

El procés de coneixement funciona així:

1. Impressió de sensació: procedeix dels sentits

2. Idea, còpia debilitada de la impressió antecedent

3. Impressió de reflexió: procedeix dels sentiments, emocions,       pasions..

4. Idea complexa: les impressions i les idees actuen agrupades

        

B. Principi d’associació d’idees:


la confecció de les idees Complexes es fa per associació d’idees simples.

L’aparició de noves idees en nosaltres respon a un procés purament Mecànic, a partir d’unes lleis de relació:

1.Semblança: Aquelles coses que es semblen, ens recorden unes    coses d’altres

        

2.Contigüitat:


tendeix a unir coses que apareixen contigües en     l’espai i el temps (suposar que les coses Que es queden en mig seran      igual que Les que hi ha devant i darrera).

3.Causa-efecte: Quan una cosa pasa avans que una altra, en tornar a     pasar la primera tornarà a pasar la Segona

6.Tipus de Coneixement

El nostre coneixement és de dos tipus:

-

Relacions d’idees (Matemàtiques):

és qualsevol idea que és certa per intuició o deducció(les Úniques que Descartes considera veritables). Aquestes són “a priori”, és a dir, Independents de l’experiència. Per tant, són veritats absolutes: universals i Necessàries (el seu contrari és impossible).

Funcionen per les lleis psicològiques. No descriuen la realitat.

-

Qüestions de fet (Física):

són “a posteriori”, és a dir, dependents de l’experiència (costum i hàbit). Per Tant, són veritats probables: particulars i contingents (el seu contrari és Possible).

Són les que descriuen el món, la realitat perquè provenen de L’experiència.

El coneixement que tenim d’elles deriva de les Impressions o de les idees que es refereixen a impressions.

7.Criticisme

A Hume l’interesa més com coneixem que la Esència mateixa del coneixement. Si no som capaços de trobar la impressió de la Que deriva una idea, l’haurem d’eliminar de la nostra ment.

Les idees de la metafísica, com la substància, El jo...No deriven directament de ninguna impressió, per tant només poden ser Considerades meres abstraccions sense fonaments. D’aquesta manera Hume inicia La seva crítica.

A.Crítica al Principi de causalitat

Hume nega la possibilitat de conèixer un procés causal. Diu que <<la relació causa-efecte no és un principi de la raó, ans el producte D’un hàbit empíric>>.

La relació causa-efecte, doncs:

         -No és llei de les coses.

         -És llei de la nostra Manera de pensar les coses.

         -Es desprèn de l’hàbit i De l’experiència acumulats.

Perè no és evident per intuïció:

1.No la podem demostrar Analíticament o deductivament

2.Causa i efecte són dues Idees diferents

3.Una idea no inclou L’altra

Segons Hume, l’hàbit i el costum inclinen Psicològicament a pensar que els fets ocorreguts en el pasat es repetiran. El Costum, com a resultat d’experiències pasades, crea una propensió que és la que Dona caràcter de suposta necessitat a les inferencies causals. La idea d’una Conexió necessària entre dos fets es forma per la injustificable extensió d’un Principi que regeix el funcionament del meu pensament al pla dels fets Mateixos. Ningú pot pensar al marge de principis com el de causalitat, però Ningú ha d’oblidar que són principis del seu propi pensament i no de la Realitat. És el costum el que ha de servir de guia a l’home, per proporciona-nos Un coneixement probable.

B.Crítica a la Substància

Per a Hume només existeix allò que podem persebre a través dels Sentits, per tant, critica la substància De Descartes ja que aquesta no deriva ni de les impressions de sensació ni de Les de reflexió, per tant, no es pot afirmar la idea de substància ja que no Tenim cap idea de substància que sigui diferent d’una col·lecció de qualitats Particulars (accidents).

La crítica a la substància la extendeix també a La substància espiritual ( el “jo” o res cogitans de Descartes). En Descartes aquella substància espiritual era coneguda per intuició. Segons Hume, L’existència del “jo” com substància no es pot justificar per una intuició Perquè només hi ha intuicions de impressions i idees. La idea del “jo” Substancial exigiria una impressió constant i invariable, i això no existeix Perquè les impressions es succeeuxen i tenen una existència discontinua.

Hume critica també la idea de Déu A la que considera algo imaginari. Si les idees provenen de les impressions i No hi ha impressió alguna de Déu, tampoc hi ha idea legítima de Déu. Per això, En opinió de Hume, les nostres facultats no alcansen a afirmar la existència o No existència de Déu.

C.Crítica del Realisme

No coneixem les coses reals, perquè no coneixem les cuases reals. Només Coneixem les percepcions de les coses.

A) No totes les Sensacions neixen del món exterior, algunes provenen de l’esperit

B) No tenim cap Experiència ni certesa del món exterior per Déu (que era el que Descartes Afirmava)

C) No hi ha res en La nostra ment que no siguin idees

D.Crítica Nominalista

Aquesta crítica es deriva del principi de còpia i del de negació D’idees generals.

Quan intentam analitzar, per exemple, la idea d’ànima, no es sap d’on Prové. Segons Hume, no surt de cap lloc, és merament una paraula, un nom. Per Tant, per a ell no són idees sinó noms, paraules buides.

8.La pràctica: ètica i política

El diagnòstic de Hume és: totes Les teories étiques estan fonamentades sobre una fal·lacia naturalista (deriven del ser--->haver de ser: expliquen El “ser” i com “hauria de ser”).

Segons Hume, les teories ètiques no es poden cercar a través de la raó O del coneixement sinó a través dels sentiments.

Com a proposta alternativa,
Hume Proposa l’utilitarisme:
és bo allò Que és útil per aconseguir el major benestar possible per a la major gent Possible.

Segons Hume no hi ha res que sigui bo o dolent per si mateix. Ningú ens Asegura que allò que hem triat és el millor però si el que ens és més útil, el Que ens interesa més. Per tant, Hume diu que no podem cercar el nostre benestar “aïllats” del grup sinó en col·lectiu, el que vol la majoria.

9.L’escepticisme (Conclusió)

Hume arriba a la conclusió que hem de <<seguir els nostres Instints>> en les matèries essencials durant la major part del temps.

En desconfiar del raonament indictiu i deductiu (llevat de l’aplicació A la matemàtica, únic domini on la considera vàlida), Hume redueix allò que en Diem <<evidències>> a pures possibilitats. No es pot estar segur de Res.

Al no admetre la possibilitat de conèixer les coses (substàncies) ni Les seves causes, s’imposa, per tant, segons Hume, una posició escèptica Respecte a les possibilitats del nostre coneixement. L’escepticisme de Hume Condueix a un rebuig frontal de la metafísica, l’objectiu del qual (la Substància material, espiritual o divina) no pot ser conegut en absolut per la Ment humana. 

Entradas relacionadas: