Els fenòmens de contacte entre llengües
Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Lengua y literatura
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 5,09 KB
Sociolingüística: Estudi de l'ús que es fa de la llengua en general o de qualsevol forma o varietat lingüística particular. Monolingüisme: és l'ús d'una sola llengua dins d'un estat. Plurilingüisme: Dues o més llengües en contacte. Parlem de: Bilingüisme: la situació més freqüent en un contacte entre llengües. Dividit entre: Bilingüisme individual: Individu usa dues llengües. Persones que han après una altra llengua o que han conviscut tota la seva vida en contacte amb altres llengües. Bilingüisme social: En un territori on es parla més d'una llengua. (Països Catalans). Bilingüisme territorial: Divideix un territori en dues parts, cada una de les quals usa la seva llengua respectiva. Diglòsia: Situació en que es troba un territori amb dos o més llengües. Una agafa l'àmbit de cultura i l'altra es veu restingida a l'àmbit familiar-coloquial. Apareix, doncs, el fenomen de conflicte lingüístic. La Romània: Fa referencia al conjunt de territoris en què és parlada una llengua derivada del llatí, és a dir, una llengua romànica. La romanització: És el procès d'implantació de l'organització i de la cultura de Roma en els territoris que van entrar a formar part de l'Imperi Romà. Factors determinants de la romanització: 1) Procedència dialectal dels colonitzadors, 2) Intensitat de la mateixa romanització, 3) Tendències evolutives espontànies, 4) El substrat, 5) Situació geogràfica respecte de Roma, 6) El superstrat (aquelles llengües que van influir en una llengüa un cop desaparegudes) i l'adstrat (Llengües que, per proximitat geogràfica, s'han vist influenciades). Ramon Llull: (XIII-XIV) Inicia la prosa literària catalana. Art amativa. Sintaxis sòlida, complexa. Lèxic innovador. Creador dels català literari. Usa el romanç i no el llatí.
Les quatre cròniques: (XIII) Textos històrics més antics redactats en català. 1) La crònica de Bernat Desclot. To solemne i mesurat, llenguatge sobri i auster. 2) La crònica de Jaume I, Llibre dels feits. Estil fluid, diàlegs. Refranys, dites i comparacions. Varietat lingüística. 3) La crònica de Ramon Muntaner, mostra clara consciencia lingüística. Superlatius, hipèrboles als monarques, estil espontani. 4) La Crònica de Pere el cerimoniós Obra de relleu (XIV). Estructura més treballada que les anteriors. Prosa correcta, un poc eixuta. La cancelleria Reial: Creada per Jaume I, elaboraven els documents propis de l'administració. Establerta l'any 1344 per Pere el Cerimoniós. Usen els Ars dictandi medievals. Al redactar en català quedava estructura rígida, calcada llatí.Un grup d'escrivants es separa de l' ars dictandi i s'inspiren en els clàssics. Bernat Metge és un exemple de fluïdesa novedosa. Prosa religiosa: Francesc Eiximenis: Utilitza mots de cada dia i expressions corrents i estructures properes a la llengua parlada. Lo crestià: Fonament dels cristians, Temptacions, Els pecats. Sant Vicent Ferrer: Era capellà, va fer un munt de sermons, sermons eficaços i molt llargs. Dues recopilacions. Una llarga(al peu de la lletra) i una curta(refinat, sense onomatopeyes). La decadència: (XVI) 1) Prosa: Culta: *didàctica -el diàleg: Cristofol Despuig; -l'assaig: Baldiri Reixac, J.Ullastre, I.Ferreres; *històrica -els dietaris: Jeroni Pujades, Baró de Maldà; Popular -la rondalla: Dirigit als infants -la llegenda. Baldiri reixac escriu un codi per als minyons. Defensa la tradició catalana, l'educació dels catalans. 2) Poesia: Culta *Renaixentista -Pere Serafí, Joan Pujol, Joan Timoneda *Barroca -Francesc Fontanella, Francesc V.Garcia Popular *Goig, nadales, conandes, cançons de bandolers i lladres de camí ral. 3) Teatre: Culte: *renaixentista -Joan Timoneda *Barroc -Francesc Fontanella *Neoclàssic -Joan Ramis Popular *religiòs -cicles --> Nadal, Marià, pasqua, bíblic *profà -entremés, sainet
Les quatre cròniques: (XIII) Textos històrics més antics redactats en català. 1) La crònica de Bernat Desclot. To solemne i mesurat, llenguatge sobri i auster. 2) La crònica de Jaume I, Llibre dels feits. Estil fluid, diàlegs. Refranys, dites i comparacions. Varietat lingüística. 3) La crònica de Ramon Muntaner, mostra clara consciencia lingüística. Superlatius, hipèrboles als monarques, estil espontani. 4) La Crònica de Pere el cerimoniós Obra de relleu (XIV). Estructura més treballada que les anteriors. Prosa correcta, un poc eixuta. La cancelleria Reial: Creada per Jaume I, elaboraven els documents propis de l'administració. Establerta l'any 1344 per Pere el Cerimoniós. Usen els Ars dictandi medievals. Al redactar en català quedava estructura rígida, calcada llatí.Un grup d'escrivants es separa de l' ars dictandi i s'inspiren en els clàssics. Bernat Metge és un exemple de fluïdesa novedosa. Prosa religiosa: Francesc Eiximenis: Utilitza mots de cada dia i expressions corrents i estructures properes a la llengua parlada. Lo crestià: Fonament dels cristians, Temptacions, Els pecats. Sant Vicent Ferrer: Era capellà, va fer un munt de sermons, sermons eficaços i molt llargs. Dues recopilacions. Una llarga(al peu de la lletra) i una curta(refinat, sense onomatopeyes). La decadència: (XVI) 1) Prosa: Culta: *didàctica -el diàleg: Cristofol Despuig; -l'assaig: Baldiri Reixac, J.Ullastre, I.Ferreres; *històrica -els dietaris: Jeroni Pujades, Baró de Maldà; Popular -la rondalla: Dirigit als infants -la llegenda. Baldiri reixac escriu un codi per als minyons. Defensa la tradició catalana, l'educació dels catalans. 2) Poesia: Culta *Renaixentista -Pere Serafí, Joan Pujol, Joan Timoneda *Barroca -Francesc Fontanella, Francesc V.Garcia Popular *Goig, nadales, conandes, cançons de bandolers i lladres de camí ral. 3) Teatre: Culte: *renaixentista -Joan Timoneda *Barroc -Francesc Fontanella *Neoclàssic -Joan Ramis Popular *religiòs -cicles --> Nadal, Marià, pasqua, bíblic *profà -entremés, sainet