Les eleccions i el govern provisional

Enviado por Chuletator online y clasificado en Historia

Escrito el en catalán con un tamaño de 7,93 KB

 

El govern provisional i el període constituent  (abr.-des. 1931)
El 12 d’Abril de 1931 se celebren eleccions municipals a Espanya, convocades pel darrer president del govern, l’almirall Aznar, del breu període de la dictablanda (consecutiu a l’etapa de dictadura de Miguel Primo de Rivera) amb què es va cloure el vell règim de la Restauració. Alfons XIII era el monarca del regne des de 1902.
Els partits opositors a la dictadura i a la monarquia, republicans, socialistes i nacionalistes tant de dretes com d’esquerres, que havien signat el Pacte de Sant Sebastià l’Agost de 1930, van presentar un programa comú per presentar-se a les eleccions. També van adquirir el compromís que un nou règim republicà reconeixeria el dret a l’autonomia de Catalunya, el País Basc i Galícia. A les eleccions municipals, es van imposar a les grans ciutats i als territoris més poblats i industrialitzats. El 14 d’Abril es va proclamar oficialment la II República (la I República havia durat de 1873 a 1874), Alfons XIII no va abdicar, va marxar cap a l’exili a Roma, i els líders opositors fins aleshores van formar el govern provisional, presidit per Alcalá Zamora.
Aquest govern provisional va convocar eleccions a Corts constituents el 28 juny de 1931, per tal que el nou règim disposés d’una cambra legislativa amb representants que, per una banda, aprovessin una nova Constitució i, per una altra, generessin un govern democràtic a punt per afrontar els problemes d’Espanya no resolts durant la Restauració.
Fins a l’estiu de 1931, l’actuació del govern provisional format per republicans de dretes, radicals i d’esquerres, socialistes i nacionalistes; va anar encaminada al següent:

Alliberar els presoners polítics a través d’una amnistia
Proclamar llibertats polítiques i sindicals bàsiques
Neutralitzar el poder de l’exèrcit i actuar en favor de la pagesia
Afrontar els efectes de la crisi econòmica, agreujada pel crac de 1929
Reconduir la situació catalana, ja que Macià s’havia avançat i havia proclamat la República Catalana abans de la proclamació de la República Espanyola, en el Març d’una hipotètica Federació Ibèrica de repúbliques
Establir una jornada laboral de 8h
Ampliació dels equips docents i laïcitat educativa.
Ja d’entrada, es va fer palès quins serien els problemes i reptes amb què es trobaria el nou règim: la qüestió catalana, el problema religiós, l’oposició d’empresaris i grans propietaris agrícoles, el problema militar, la mobilització dels jornalers, etc.
A les eleccions generals a Corts constituents el 8 dejuny de 1931 van imposar-se les forces d’esquerra (com el PSOE) o de centreesquerra. A Catalunya, el triomf va ser, com a les eleccions municipals, per a Esquerra Republicana de Catalunya. Alcalá Zamora va esdevenir president de la República (cap d’Estat) i, ja a l’Octubre, Azaña va ser nomenat president del govern (cap de l’executiu). Les noves Corts van nomenar una comissió encarregada d’elaborar una nova Constitució, que fou aprovada per majoria aclaparadora el 9 de Desembre de 1931, malgrat l’oposició dels sectors de dreta, sobretot contraris a la laïcitat i la descentralització de l’Estat.
Tres bàsics de la Constitució de 1931:

Molt progressista i democràtica
Sobirania nacional: el poder emana del poble
Estat integral, amb la possibilitat de constituir governs autònoms
Separació clara de poders
Declaració de drets i llibertats amb preocupació pels temes socials
Igualtat davant la llei
Sufragi universal a partir dels 23 anys, masculí i femení
Laïcitat de l’Estat (estat aconfessional), es prohibeix l’ensenyament religiós
Reconeixement del matrimoni civil i del divorci
El president de la república era elegit per les corts

Entradas relacionadas: