Eleccions generals del 28 de juny de 1931 a Catalunya

Enviado por Chuletator online y clasificado en Historia

Escrito el en catalán con un tamaño de 29,04 KB

 

TEMA 4: LA SEGONA REPÚBLICA ESPANYOLA

  1. LA PROCLAMACIÓ DE LA REPÚBLICA I EL PERÍODE CONSTITUENT

14 D’Abril DE 1931  proclamen la República a Eibar (Biscaia) i al llarg de tot el dia aquest fet es va anar produint a moltes altres ciutats espanyoles.

Alfons XIII  forçat per les ciutats les circumstàncies va decidir renunciar a la protestat reial i va marxar aquell mateix dia cap a l’exili.

  1. EL GOVERN PROVISIONAL 

La República començarà a caminar amb un govern de concentració provisional presidit per NICETO ALCALÁ ZAMORA:

  • REPUBLICANS
  • SOCIALISTES
  • REGIONALISTES

Van prendre tot un seguit de mesures immediates:

  1. Convocatòria d’eleccions a Corts constituents (28 de juny)
  2. Amnistia per als delictes polítics, socials, de premsa,…
  3. Estatut jurídic per regular l’actuació del govern fins a les eleccions
  4. 15 d’Abril  festiu, perquè el poble pogués gaudir de la victòria
  5. 14 d’Abril  dia de la festa nacional a partir d’aquell moment.

El que va fer aquest govern en les primeres setmanes va ser legislar a base de decrets. És difícil imaginar un govern amb més plans de reformes polítiques i socials. Transformació política i social que escombraria l’estructura caciquil i el poder de les institucions militars i eclesiàstiques.

ACCIONS D’URGÈNCIA:

  • L’EXÈRCIT
  • CAMP
  • EDUCACIÓ 




Francesc Macià havia proclamat la REPÚBLICA CATALANA dins d’una suposada FEDERACIÓ IBÈRICA.



El govern van enviar tres ministres per negociar amb Macià  va retirar la proclamació que havia fet i a canvi va comprometre al govern republicà a permetre l’existència d’un govern autonòmic provisional (GENERALITAT).

  1. LA CONSTITUCIÓ DEL 1931

28 juny de 1931


: es van celebrar eleccions a Corts Constituents, que havien d’elaborar una nova constitució per a Espanya, la CONSTITUCIÓ DE LA REPÚBLICA. Eleccions lliures i netes per primera vegada en la història d’Espanya  nombre elevat de formacions polítiques.

Va participar el 70% del cens electoral. Ara bé, a les zones on la presencia i influencia de la CNT era important, l’abstenció va ser superior a la mitjana:

ANDALUSIA OCCIDENTAL I Barcelona CAPITAL  46% D’ABSTENCIÓ

  • CONJUNCIÓ REPUBLICANOSOCIALISTA  = 250 diputats
  • PARTITS DE CENTRE= 100 diputats
  • PARTITS DE DRETA= 80 diputats
  • NACIONALISTES= 35 diputats per a ERC 14 BASCONAVARRESOS

Indiscutible victòria, per tant, de l’esquerra.

De diputats que representen les classes mitjanes i la classe obrera. Intel·lectuals de primer ordre: Unamuno,Ortega Y Gasset, MARAÑÓN I 3 DONES DIPUTADES: CLARA CAMPOAMOR, VICTORIA KENT I MARGARITA NELKEN.

TASCA DE LES CORTS  fer una nova constitució, que hauria de definir les característiques del nou règim.

El 9 de Desembre  va ser votada afirmativament a les Corts amb un ampli suport parlamentari  368 a favor.

Va ser una constitució força avançada per al seu temps, amb un caràcter democràtic i progressista.



CARACTERÍSTIQUES FONAMENTALS:


  • LLIBERTATS: de cultes, d’expressió, de reuníó, d’associació, de residencia, de circulació, inviolabilitat del domicili i de la correspondència,…
  • DRET AL DIVORCI
  • ESTAT LAIC: “la República constitueix un estat integral compatible amb les autonomies dels municipis i les regions”. Es donava, per tant, la possibilitat de construir GOVERNS AUTÒNOMS. 
  • DIVISIÓ DE GOVERNS:


  • SUFRAGI: Per primera vegada en la història d’Espanya es reconeixia el SUFRAGI FEMENÍ. Una de les diputades que amb més convicció va defensar la igualtat de dret home-dona va ser radical CLARA CAMPOAMOR.

NICETO ALCALÁ ZAMORA fou elegit president de la República, càrrec que ocuparia fins el 1936.

  1. LA CONJUNTURA ECONÒMICA DELS ANYS TRENTA

La República va arribar enmig d’una crisi econòmica sense precedents, els factors econòmics van complicar la gestió i posada en marxa de les reformes.

  1. LES REPERCUSSIONS DE LA CRISI INTERNACIONAL

L’inici del règim va coincidir amb la fase més greu de la depressió econòmica mundial.

La crisi va incidir en l’economia espanyola de manera més feble, més puntual i en sectors més concrets que en d’altres països occidentals.

PER QUÈ?

Pel caràcter relativament tancat i petit de l’economia espanyola i per la forta devaluació de la pesseta.

La influència de la Gran Depressió es va fer sentir, sobretot, en els sectors més dinàmics.

  • AGRICULTURA D’EXPORTACIÓ
  • MINERALS I DERIVATS

Les exportacions es van reduir a partir de 1933, entre els anys 1930 i 1934 les exportacions van caure al voltant del 40%.

  1. LES DIFICULTATS INTERNES DE L’ECONOMIA

L’empitjorament de les expectatives empresarials a causa del temor sobre la futura evolució econòmica  després del triomf republicà es van retirar més del 10% dels dipòsits bancaris EVASIÓ DE CAPITALS.

Desconfiança dels grups més poderosos envers el règim republicà alentiment de l’economia en uns anys ja de per si dolents com a conseqüència dels efectes del 1929.

Problemes tradicionals de l’economia espanyola:

  • ATUR AGRÍCOLA
  • REPARTIMENT DESIGUAL DE LA TERRA
  • ESCASSA COMPETITIVITAT INTERNACIONAL
  • DÈFICIT BALANÇA COMERCIAL
  • ESCASSA CONFIANÇA DELS EMPRESARIS EN EL NOU RÈGIM

Augment de salaris  augment de la demanda interior i expansió de les indústries de béns de consum.

POLÍTICA ECONÒMICA  els ministres d’Hisenda vam intentar aconseguir


EQUILIBRI PRESSUPOSTARI                           REDUCCIÓ DEUTE PÚBLIC


Això exigia la paralització de les obres públiques posades en marxa en l’època de la Dictadura.

La República va viure una intensa CONFLICTIVITAT SOCIAL que va mantenir una tensió i en continu enfrontament treballadors i empresaris.

Els treballadors no estaven disposats a carregar-se a les seves esquenes el pes de la crisi  per això la conflictivitat obrera va experimentar un espectacular creixement el 1933.


Els treballadors van aconseguir guanyar moltes més vagues de les que van perdre.


L’atur va constituir un factor essencial en l’increment de la conflictivitat.

Al camp més del 40% del total de les vagues. Freqüentment, les vagues van adquirir caràcter violent, amb incendi de finques i collites i atacs a la propietat.

Els governs republicans van utilitzar mecanismes de repressió.

El nivell d’atur a Catalunya era bastant inferior al que hi havia en el conjunt d’Espanya. La crisi a Catalunya, es va deixar sentir especialment a partir de 1933  a partir d’aquesta data la taxa d’atur i els conflictes laborals no van deixar d’augmentar als sectors industrial i de serveis.

  1. LA GENERALITAT DE Catalunya I L’ESTATUT D’AUTONOMIA

   La  Constitució de 1931 va donar el Març legal per desenvolupar ESTATUTS D’AUTONOMIA:



Catalunya                EUSKADI                   GalÍCIA


  1. LA GENERALITAT PROVISIONAL I L’ESTATUT DE NÚRIA

Abans de les eleccions d’Abril de 1931, els partits i els grups polítics de l’esquerra catalanista van iniciar un procés d’unificació.

MARÇ DE 1931:

  • ESTAT CATALÀ
  • PARTIT REPUBLICÀ CATALÀ
  • GRUP DE LA REVISTA “L’opinió”
  • SECTORS INDEPENDENTISTES







 Van constituir un nou partit:
ERC

Altres opcions polítiques:

  • PARTIT CATALÀ REPUBLICÀ
  • COALICIÓ REPUBLICANOSOCIALISTA
  • BOC
  • PCE
  • LLR  desacreditat per la seva col·laboració fins al darrer moment de la monarquia.

Les eleccions municipals del 12 d’Abril va constituir un gran triomf per a ERC (68% dels vots). 

Incorporació al partit de molts intel·lectuals i polítics independents.

ERC  un partit d’esquerres i nacionalista acabava d’obtenir un suport popular enorme. Passava a dominar el catalanisme una formació progressista i republicana, representava les aspiracions de la petita burgesia i d’amplis sectors populars.

La REPÚBLICA CATALANA proclamada per Macià el 14 d’Abril va durar poc. El govern provisional de la República va enviar tres ministres a Barcelona per negociar amb les noves autoritats catalanes i reconduir el procés i es va canviar el nom de República Catalana per la denominació GENERALITAT DE Catalunya.

Generalitat provisional

Abril                                                                                   Setembre

1931                                                                                     1932

Aquest govern tindria com a trasca primordial l’elaboració d’un ESTATUT D’AUTONOMIA.

El govern català va convocar una Assamblea de Representants dels Ajuntaments. Va nomenar una PONÈNCIA encarregada de redactar un projecte d’estatut d’autonomia per a Catalunya.

Ponència, presidida per Jaume CARNER, el projecte va quedar enllestit el 20 de juny de 1931.

ESTATUT DE NÚRIA: Catalunya era definida com a “Estat autònom dins la República espanyola”.

  • CATALÀ  llengua oficial
  • GENERALITAT  assumiria competències exclusives en:

-Ensenyament

-Cultura

-Dret Civil


  • PREVEIA PROCEDIMNETS PER A INCORPORAR NOUS TERRITORIS
  • GENERALITAT impostos indirectes

Podem dir que era un estatut ambiciós, encara que no maximalista, i es volia que fos assumit pel màxim de forces polítiques catalanes, i per tant que no fos patrimoni de cap partit.

Un cop aprovat per la Generalitat provisional, l’Estatut de Núria va ser sotmès en primer lloc a votació pels ajuntaments. 

Després, el 2 d’Agost de 1931, se celebrà un referèndum  99,4% dels votants van votar SÍ.

Les dones, van recollir més de 400.000 signatures de suport al text.

  1. L’ESTATUT D’AUTONOMIA DEL 1932

Fins que les Corts espanyoles no van donar el vistiplau a la nova Constitució republicana no es va poder presentar l’Estatut a Madrid.

6 maig de 1932  es va començar a debatre el text a les Corts.

Amb mítings, mobilitzacions, manifestos i boicots als productes catalans, es va començar a evidenciar que no seria fàcil l’aprovació de l’Estatut. El debat parlamentari per aprovar l’Estatut d’autonomia va ser llarg i difícil.

3 GRANS POSTURES


Després de moltes discussions i de l’intent de cop d’Estat del GENERAL SANRUJO, els tràmits es van accelerar  els republicans van decidir tancar files i evitar enfrontaments amb els partits nacionalistes.

Manuel AZAÑA va intervenir decisivament en defensa de l’Estatut, va ser finalment aprovat per les Corts amb 314 vots a favor  Catalunya recuperava legalment i democràticament un autogovern potencialment fecund.

  1. LES FORCES POLÍTIQUES A LA Catalunya REPUBLICANA

Nova estructura de partits polítics a Catalunya. Van passar a tenir un enorme pes PARTITS DE CARÀCTER CATALANISTA  els partits d’àmbit espanyol van tenir una implantació molt escassa i un ressò electoral nul

Un multipartidisme molt nombrós però poc eficaç políticament. Gran oferta ideològica però d’escassa incidència social.

  1. L’OBRA DE LA GENERALITAT REPUBLICANA

Convocatòria d’eleccions per al Parlament de Catalunya. Es van celebrar el 20 de Novembre de 1932  ERC va guanyar àmpliament (56 escons).

COMPANYS  president del parlament

MACIÀ  president de la Generalitat

S’havia acabat el període de provisionalitat i calia fer obra de govern efectiva. Govern format per consellers del seu partit (ERC). Els tres pilars bàsics de l’autogovern van ser: PARLAMENT, GENERALITAT i TRIBUNAL DE CASSACIÓ.

Setembre DE 1932                                                                      Octubre DE 1934

                                                                                                          Van ser suspesos     

                                                                                                          l’Estatut i la Generalitat

TASCA LIMITADA: 

  • Manca de temps
  • Limitacions de l’Estatut
  • Manca de recursos econòmics
  • Lentitud en el traspàs de competències

Àmplia tasca de TRANSFORMACIÓ DEL PAÍS:


  1. EL BIENNI D’ESQUERRES: REFORMES I CONFLICTES (1931-1933)


Després de l’aprovació de la Constitució, Manuel Azaña (líder d’ACCIÓN REPUBLICANA) va formar un govern amb socialistes i republicans de centreesquerra.

El nou govern va posar en marxa una política de reformes per tal d’intentar superar els greus problemes que afectaven el país.

  1. LA REFORMA DE L’EXÈRCIT

L’exèrcit espanyol comptava amb uns mitjans limitats i una estructura que no s’adequava a les necessitats defensives del país.

Constituïa el contrapès que més fàcilment podia fer perillar l’estabilitat de la República.

Manuel AZAÑA  va impulsar de manera decidida i urgent una reforma que pretenia crear un EXÈRCIT PROFESSIONAL I DEMOCRÀTIC.

  • REDUCCIÓ D’EFECTIUS MILITARS: Llei de Retir de l’Oficialitat s’establia que tots els oficials en actiu havien de prometre la seva adhesió al règim republicà: però també els donava la possibilitat de retirar-se amb sou íntegre si això ho volien. Es pretenia fer un exèrcit més operatiu.
  • TANCAMENT DE L’ACADÈMIA MILITAR DE Saragossa: Bressol dels sectors més conservadors de l’exèrcit, considerada com un focus antirepublicà.
  • SUPRESSIÓ DE LES REGIONS MILITARS:  Substituïdes per 8 Divisions Orgàniques. Van desaparèixer les Capitanies Generals.
  • ANUL·LACIÓ DEL SISTEMA D’ASCENSOS: S’anul·la l’ascens per mèrits de guerra.
  • CREACIÓ DE LA GUÀRDIA D’ASSALT: Nova força d’ordre públic destinada a actuar en el medi urbà. Nou cos similar a la Guàrdia Civil i de fidelitat republicana. Tropa entrenada, uniformada, seleccionada i disciplinada.

La reforma, tècnicament ben plantejada, va ser de resultats limitats. Va topar amb grans resistències i pressions. Va desagradar a la gran oficialitat afí a la monarquia, que es va rebel·lar el 10 d’Agost de 1932 a les ordres del general SANJURJO.

Amb la reforma es van sentar les bases per a la posterior modernització de l’exèrcit, que es va fer més compacte i operatiu.

  1. LA QÜESTIÓ RELIGIOSA

Limitar la influència de l’Església catòlica en la societat espanyola. SECURALITZAR LA VIDA SOCIAL:

  • La Constitució establia la no confessionalitat de l’Estat, la llibertat de culte i la supressió del pressupost de culte i clergat.
  • Es legislà també sobre: MATRIMONI CIVIL, DIVORCI, SECULARITZACIÓ DELS CEMENTIRIS.
  • Dissolució de l’ordre dels jesuïtes i nacionalització dels seus béns.
  • LLEI DE CONGREGACIONS (maig de 1933): limitava la possessió de béns als ordres religiosos,preveia la seva dissolució en cas de perill i els prohibia exercir l’esenyament.

Una part dels sectors catòlics considerés aquesta legislació com una agressió a la religió. Aquests sectors van endegar ferotges campanyes antirepublicanes.

L’enfrontament religiós va crear un clima de tensió i violència a la societat republicana.

  1. LA REFORMA AGRÀRIA

Es va convertir en un dels objectius principals del govern. Era la reforma més esperada i difícil.

El camp espanyol es caracteritzava per:

  • L’endarreriment.
  • Les profundes desigualtats
  • La forta conflictivitat

El 1931, d’una població activa de 8’5 milions de persones, la meitat es dedicaven a l’agricultura (2 milions de jornalers, 750.000 arrendataris i parcers i la resta petits i mitjans propietaris).

PRIMERS DECRETS: prohibició de posar fi als contractes d’arrendament, jornada laboral de 8h i salaris mínims. 

LLEI DE REFORMA AGRÀRIA (9 de Setembre de 1932): el seu objectiu era l’expropiació dels latifundis i l’assentament dels pagesos. La llei definia com a expropiables:

  • TERRES DELS GRANS D’Espanya
  • TERRES DELS SENYORIUS
  • TERRES DE L’ESTAT, PROVÍNCIA O MUNICIPI
  • TERRES INCULTES O MAL CONRREADES
  • TERRES NO REGADES PODENT SER-HO
  • TERRES ARRENDADES SISTEMÀTICAMENT

Andalusia, Extremadura, Albacete, Ciudad Real, Toledo i Salamanca.

L’aplicació de la llei s’encomanà a l’IRA  disposava d’un pressupost anual i s’encarregava de facilitar l’assentament de les famílies camperoles.

RESULTATS DE LA REFORMA AGRÀRIA  limitats. Es van expropiar moltes menys hectàrees de les previstes.

Després de dos anys de l’aprovació de la llei únicament s’havien realitzat 12.260 assentaments. Obrers, petits propietaris i petits arrendataris i parcers.

La manca de voluntat política del govern i la resistència dels propietaris van dificultar el procés d’aplicació de la llei.

Els grans propietaris agraris es van posar en contra de la República i des d’aleshores van estar en l’origen de totes les conspiracions i aixecaments contra ella. Era impossible distribuir terres sense aixecar una forta oposició. REVOLUCIÓ EXPROPIADORA.

Els pagesos es van anar orientant cap a postures més revolucionàries  augment de la conflictivitat laboral.

La impaciència dels treballadors davant de les reformes i el desencís per la lentitud i timidesa d’algunes van donar lloc a una ONADA DE CONFLICTIVITAT.

CNT  al 1936 tindrà 1 milió d’afiliats. Al seu si s’enfrontaven dos corrents


El sector faista es farà amb el control del sindicat al 1932 i fomentarà la conflictivitat laboral (amb vagues generals), la insurrecció al camp i l’establiment de comunes llibertàries amb la finalitat de destruir l’ordre burgès.

FEDERACIÓ DE TREBALLADORS DE LA TERRA  UGT

PARTIT COMUNISTA  també va augmentar la seva afiliació.

Com a resultat de tot plegat  VAGUES, INSURRECCIONS I OCUPACIONS DE TERRA van augmentar:


1931  Successos de Castilblanco (Badajoz)

1932  Massacre a Arnedo (La Rioja) 

1932 ALT LLOBREGAT

1933  Els anarquistes van tornar a llançar un moviment revolucionari. REVOLUCIÓ: el moviment es va iniciar el 8 de Gener de 1933:

  • Barcelona: esclat de vàries bombes
  • Madrid: atac de vàries casernes
  • VALÈNCIA: esclat de bombes
  • Saragossa: sabotatges
  • MÀLAGA: sabotatges
  • Sevilla: sabotatges
  • ASTÚRIES: sabotatges

CASA VIEJAS  Els fets, de la tragèdia de Casas Viejas desgastaran enormement el govern i acceptarà la formació d’una comissió d’investigació.

El govern obtindrà, llavors, la confiança de la cambra.

La CNT l’únic que va obtenir d’aquells fets va ser més màrtirs per a la seva causa.

  1. L’OBRA EDUCATIVA I CULTURAL

Una altra reforma fou la de l’ensenyament. Educació liberal i laica. 

La construcció de noves escoles, ja que la existència de més d’1 milió de nens sense escolaritzar 27.000 escoles.

Durant el període del Bienni Reformista se’n crearen 10.000. L’augment de noves places per a mestres va ser de 7.000 i el pressupost d’educació s’incrementà el 50%. També va haver-hi un augment substancial dels sous dels mestres.

Escola mixta, laica, obligatòria i gratuïta.

En el terreny de la difusió de la cultura entre la població adulta es va impulsar un gran projecte d’EDUCACIÓ POPULAR. Es van crear les cèlebres MISSIONS PEDAGÒGIQUES  van entrar en funcionament el 1933, portant cap al més allunyats indrets de l’Espanya rural PEL·LÍCULES, OBRES DE TEATRE, AUDICIONS DE MÚSICA CLÀSSICA, REPRODUCCIONS DE QUADRES, LLIBRES,....  LA BARRACA


Entradas relacionadas: