El segle XVIII, la crisi de l'antic règim

Enviado por Tom y clasificado en Historia

Escrito el en catalán con un tamaño de 2,74 KB

 
Antic règim societats europees de l'edat moderna que mantenien un model de vida basat en l'economía agraria de tipus senyorial (agric. de subsistència, rotació triennal amb guaret, rendiments baixos i d'autoconsum),  absolutisme monàrquic (el rei tenia el poder absolut) i societat estamental (formada per privilegiats: rei, noblesa, i alt clero. I no privilegiats: burgesia, baix clero, i classes populars, urbanes i pagesos). Comerç triangular trafic d'esclaus africans a Amèrica on eren venuts i explotats. Il·lustració moviment intel·lectual del s. XVIII que posà en questió els principis de l'antic règim. defensava la fe absoluta en la inteligencia humana com únic mitjà per entendre el món, i per assolir el coneixement, la felicitat, l'educació i el progrés. Despotisme Il·ustrat moviment polític que limitava la monarquía absoluta amb les idees del Il·lustrats, que van donar lloc a una serie reformes polítiques. On el rei estava condicionat pel parlament, que elegía el primer ministre d'entre els seus membres. Els poders executiu i legislatiu estaven separats, i la justícia era independent.

La constitució dels estats units, redactada a l'any 1787, assegurava l separació i l'equilibri de poders (legislatiu, executiu, i judicial), una estructura federal (que donava als diferents estats grans capacitats d'autogovern), i una forma de govern republicana, amb amplis poders al president. Finalment, acabava amb una declaracio de drets que garantía llibertat de religió, premsa, d'expresió, i reunió. Arribada dels Borbó al tron espanyol cuan, a la mort de Carles II, no hi havía decendència, es va nomenar hereu al princep francés Felip de Borbó, que imposà a Espanya el model d'absolutisme francès. Aquest fet no va agradar a la resta d'Espanya, perque enfortía el poder dels Borbó, i creien que el rei havía de ser Carles d'Austria. Aixó va desencadenar en la guerra de succesió. Les tropes felipistes van anar guanyant terreny, fins que l'11 de setembre de 1714,  ocuparen Barcelona. Dos anys mes tard, les institucions, cultures, i l'idioma català van ser il·legalitzats per l'anomenat Decret de nova planta, que disminuia immensament els drets i llibertats dels catalans. Tot i així, entre l'any 1717 i 1797, Catalunya va tenir un gran creixement económic, impulsat per les millores en l'agricultura, l'especialització vitivinícola, i l'existència dels censosemifèutics.

Entradas relacionadas: