El franquisme

El Franquismo El franquisme va ser una dictadura personal del general Francisco Franco. El pensament politic del general Franco  Franco va ser un militar d'un catolicisme elemental, que professava un nacionalisme espanyol de signe agressiu i excloent. Considerava les virtuts de l'exercit, la jerarquia, la disciplina i l'ordre. Catolicisme i patria van esdevenir per a ell una mateixa cosa. Considerava que la decadencia d'Espanya i la frustració del destí imperial es devien a les influencies de la Il·lustració i del liberalisme, que representaven ideologies alienes a la tradició del pais. Els enemics naturals eren els maçons, els anarquistes, els jueus, els socialistes i els comunistes. La seva idea d'Espanya, monolitica i homogenia, s'identificava amb Castella sense admetrecap altra diferencia nacional com la basca o la catalana, per a ell eren separatismes que calia combatre i eliminar.  Valorava negativament la democracia i la separacio de poders de la revolucio liberal, i creia en la unitat, l'autoritat i la jerarquia. La naturalesa de la dictadura franquista Els trets més caracteristics van ser: El caracter de dictadura personal L'unipartidisme, impedia qualsevol mena de pluralisme polític i sindical. La imposició de la divisio permanent del país entre vencedors i vençuts. Era la construcció d'un Estat essencialment antidemocratic i totalitari. Estat caracteritzat per la submissió a un cabdill, repressió total dels sectors considerats desafectes, la negació de les llibertats bàsiques (de reunió, d'expressió i d'associació), la practica de l'arbitrarietat jurídica, la retorica anticapitalista i anticlassista pseudorevolucionaria i l'organització de moviments de masses. La dictadura franquista es va haver d'anar adaptant a les noves circumstancies internacionals i socials. El regim franquista no va tenir un partit unic molt cohesionat, l'exercit va tenir una influencia més gran, i la presencia del catolicisme en les formulacions doctrinals va sermolt més important. No va formular ni practicar els principis racistes que van caracteritzar els primers, tot i que invocava la raça i malparlava dels jueus. Els suports de la dictadura franquista Els suports de la dictadura franquista van ser l'exercit, l'esglesia, la falange, els tradicionalistes (carlins) i la dreta més conservadora. Els militars van ser el suport més decidit i fidel de la dictadura franquista, incloent la Guardia Civil, tots ells constituien el poder dissuasiu. La jerarquia eclesiastica i bona part del clergat van constituir el poder legitimador de la dictadura franquista davant de l'opinió católica nacional i internacional. En el poder executiu els anomenats catolics, encarregats dels ministeris d'Hisenda, d'Educació, i d'afers estrangers. El proces d'Institucionalització La dictadura franquista es divideix en tres fases: La fase totalitaria (1939-1959) Caracteritzada pel retroces economic, la involució ideologica i la duresa de la repressió. Es distingeixen tres subfases: La segona guerra mundial (1939-1945): En esclatar la guerra, Espanya es va declarar neutral. Davant dels triomfs alemanys en el '39 i '40, va passar de neutral a no-bel·ligerant, mostrant la seva oberta simpatia per les potencies de l'eix. Va fer trameses de Wolframi a Alemanya, i el regim va enviar la División Azul (1941-1943) a lluitar al front oriental contra l'URSS. A partir de 1942, quan la guerra va començar a anar malament per les potencies de l'Eix, Espanya va tornar a proclamar-se neutral i lentament va començar contactes amb els paisos aliats.  La dictadura es va dotar de dues noves institucions: Les Corts, que es van reunir per primera vegada al 1943, i el Fuero de los españoles, promulgat el 1945. Els procuradors de Les Corts eren designats pel Cap de l'Estat, i alguns per jerarquics propers a Franco. El Fuero de los españoles era un pseudoconstitució. Promulgava un seguit de drets propis de les democracies occidentals, com el de reunió o el d'expressió, però s'especificava que cap d'aquests drets no es podia aprofitar per atacar la unitat esperitual, nacional i social d'Espanya, es donaven poders al regim per suspendre'ls.