Educació Progressista

Enviado por Chuletator online y clasificado en Magisterio

Escrito el en catalán con un tamaño de 14,48 KB

 
  • 1. 

    L’antiguitat clàssica: Grècia i Roma

    1.1 La paidea grega
    La paidea és l´ideal formatiu de l´antiga Grècia. Si es centram en l’educació de qualitat que rebien els fills de les capes altes de la societat atenenca. En canvi, els fills del ciutadans humils rebien una educació molt limitada. El que ens sorprèn és que una ciutat petita hagi produït una cultura tan important per a la historia. Aquest “miracle grec” és la paidea  Als 7 anys el nin rep una primera educació. Als 8 ja va a l’escola. Als 12 el nin ja adolescent comença a anar a la palestra, on fa gimnàstica amb altres nins (importància el treball del cos a Atenes). Finalment, al final de l’adolescència (entre 18 i 20 anys), el nin passa per una instrucció militar prèvia a l’entrada de la vida adulta com a ciutadà. Els sofistes es varen donar a conèixer durant la segona meitat del segle V a.C. No eren ben bé filòsofs, sinó més aviat pedagogs. Per als sofistes, l’educació era una qüestió eminentment professional. La vertadera educació no podia ser un simple ofici com els altres, sinó que era una vocació, una tasca massa important.La seva educació consistia més aviat en un preceptorat col·lectiu: un mestre que ensenyava a un grup relativament reduït d'estudiants que li eren confiats; el mestre assegurava la formació completa dels nins durant alguns anys. Aquesta formació significava principalment la potenciació de la ment a través de diversos instruments Sòcrates s’indigna i defensa una educació totalment diferent. Per a ell, l’educació no és la simple potenciació de la ment de l’alumne, sinó que ell pretén forma el jove en la perfecció ètica i espiritual. Per a Sòcrates cal descobrir el camí interior, un camí que ens porta de retorn cap a l’Ésser i trobar la Veritat dins el nostre interior. Sòcrates comparava el seu art educatiu amb la feina de la comare: la maièutica. L'educació consisteix a ajudar al jove a donar llum a la Veritat que porta en ell, però que ignora per culpa del vel de sensacions, opinions i condicionaments culturals. 
    Plató, que és deixeble de Sòcrates, defensa una educació bàsica per a tothom, de tipus universal. De manera coherent amb el seu esperit elevat, 1'Academia no era una empresa comercial, com l'educació sofista. Era més aviat una mena de confraria religiosa, on els membres estaven fortament units per vincles afectius. La Acadèmia fou, sens dubte, una escola de filosofia, però no únicament això, també fou un centre de formació política. Plató defensa dos principis de política educativa que podem considerar "avançats" per a la seva època. En primer lloc, l'educació ha de ser pública i obligatòria. En segon lloc, Plató defensa la igualtat entre els nins i les nines quant a l'educació, cosa que no sempre era així a l’Atenes de la seva època.Plató distingeix tres grans etapes en la formació de la persona: una etapa ludicodidàctica durant la infància, és a dir, fins als 6 anys; una etapa de transició de la infància pròpiament dita a l’adolescència, és a dir, entre els 7 i els 10 anys aproximadament, quan la persona ja té ús de raó – raonament concret-, i una etapa de plenitud de “l´educere”-durant els anys d’adolescència, dels 11 als 19 anys aproximadament. Després, diu Plató, el jove adult podrà continuar una educació "superior" durant la dècada dels 20. La formació filósòfica més profunda no arribarà, però, fins als 30. Segons Plató, cal combinar la gimnàstica amb la música, la cultura espiritual que permetrà a l’anima d’obrir-se i expressar-se. No pensa que l’exercici físic sigui un esport competitiu, sinó que és una formació premilitar que prepara als nins i les nines per defensar la “polis” quan sigui necessari. No ens podem oblidar de les matemàtiques en l’educació, ja que per ell no sols ajuden al desvetllament de l'esperit racional i de la ment, sinó també de l’ànima. A través de l'estudi de les matemàtiques, l'esperit s'eleva per damunt del món sensible i arriba a albirar el món intel·ligible, la Realitat absoluta, l'única Realitat veritable. 1.2 La Humanitas de Roma
    El paper històric de Roma va consistir en fer arrelar en el món mediterrani la civilització hel·lenista. Va consistir en una assimilació original coneguda com a “humanitas”. La “humanitas” és un saber bàsic concentrat en unes disciplines que posteriorment s´anomenaran arts liberals. Les arts liberals eren les pròpies dels homes lliures, en oposició a les arts servils propis del servents o esclaus. Les arts liberals són set, estructurades en dos grups:

    Trívium

    : vol dir “tres vies”. Integrava la paraula, el parlar i el discurs

    Quadrívium

    : vol dir “quatre vies”. Trobam l’aritmètica, geometría, música i astronomía.Per dur a terme aquesta humanitas s'estructurava l'educació en les següents etapes: l'escola elemental, l'ensenyament de les arts i l'educació superior. Cap als 7 anys el nin s'iniciava en la schola primària, baix la direcció del ludus magister, encarregat d'iniciar al nin en l'escriptura, la lectura i l'aritmètica. Als 12 anys el nin accedia a l'escola del grammaticus, que tenia com a finalitat l'estudi teòric i pràctic de la llengua mitjançant textos clàssics de poetes i historiadors. En l'última etapa formativa, la superior, el jove s'endinsava en l'oratòria, el contingut de la qual ho omplien la història i la filosofía. Una aportació molt remarcable és la de Març Fabi Quintilià, important advocat ROMà, preceptor i estudiós de la retòrica. El seu interès per definir com havia de ser l’educació del perfecte orador el va dur a preocupar-se per l’educació en general. És interessant conèixer que algunes de les formulacions bàsiques sobre l’educació infantil ja les trobem al segle I en el pensament de Quintilià:Cal que l’educació comenci tan aviat com sigui possibleEls mètodes d’ensenyament dels infants petits han de ser intuïtius i individualitzats: cal observar l’infant i oferir-li el que li resulti més adequat. El joc infantil és l’activitat principal. N’és un exemple el material didàctic que va crear Quintilià per ensenyar a llegir i escriure, Confia molt en les capacitats dels infants, de les quals destaca la memòria, la imitació i la reflexió. Creu que no s’han d’utilitzar els càstig.3

    El Segle XVIII: la il·lustració europea

    La Il·lustració te els seus orígens en l’obra de dos pensadors anglesos: John Locke i Isaac Newton. Locke criticava l’absolutisme monàrquic i plantejava, per primer cop, la introducció de la divisió de poders. De l’altra, amb Newton naixia el mètode científic, és a dir, la comprovació i la Raó com a manera d’entendre i d’interpretar el món.Podem dir que els pensadors il·lustrats del XVIII partien, bàsicament, de vuit principis:a. Segons els pensadors il·lustrats, era possible realitzar una anàlisi de la societat a través de l’ús de la Raó, és a dir, basada en la intel·ligència humana enfront de la tradició i la revelació.B. L’ésser humà era el centre de les seves teories. Així, els il·lustrats creien que la natura era una font de justícia i bondat i pensaven que l’ésser humà havia nascut per ser felíç.C. La crítica esdevenia l’instrument de censura dels trets de la societat, la cultura, la tradició o la religió que s’oposaven a la Raó.D. Es defensava l’autonomia del poder civil, que fins i tot havia de controlar el poder eclesiàstic.E. Afirmaven que la tolerància havia de ser la base de la convivència humana i el progrés com a expressió de la pluralitat de creences i d’idees.F. Pels il·lustrats l’economia i el progrés material de la humanitat eren un focus d’interès perquè eren un mitjà per a aconseguir la felicitat terrenal.G. L’educació era l’instrument per a difondre l’ús de la Raó, i no per l’adoctrinament, fet pel qual calia que aquesta fos dirigida per l’Estat.H. Els il·lustrats mostraven un interès extraordinari per les ciències experimentals o “útils” i el sentit pràctic dels avenços que es produïen en aquest camp.

    3.1.La filosofia de l´educació de Rousseau

    Rousseau fa la seva aportació a la forma de concebre l´educació. L´autor salvaguarda l'estat natural de l'ésser humà i defensa la no interferència de la normativitat en el seu desenvolupament. Així, la màxima que resumeix la seva proposta filósòfica de l'educació és el respecte per l'ordre natural.Aquest ordre natural ha marcat les diferents etapes evolutives, podem trobar un dels principis filósòfics de la seva pedagogia naturalista: el respecte a cada etapa vital.Lluny d'aquelles accions educatives que pretenen corregir la infància a fi d'accelerar el creixement del nin cap a l´etapa adulta, la seva proposta pedagògica es basa en la consideració de la infància com a etapa substancial i crucial per al posterior desenvolupament. Cada etapa de la vida té la seva pròpia perfecció i maduresa. D'aquí deriva un altre dels principis filósòfics de l'educació rousseauniana: el respecte a l'aprenentatge autònom del nin.Rousseau creu que ha de ser el propi nin qui desenvolupi i satisfaci de forma natural la inquietud i necessitat  de conèixer l´entorn. Això suposa centrar el procés educatiu en l'aprenentatge i no en l'ensenyament. Passar del magistrocentrisme tradicional al paidocentrisme.No es tracta, doncs, d'imbuir el cap del nin de la lògica i moral adultes, sinó de respectar el seu desenvolupament lliure i autònom, única garantia d'aprenentatge. Tampoc s'ha d'advertir a la infància del perill ni del dolor, sinó deixar que ho sofreixi perquè aprengui per si mateix els límits de les seves capacitats, dels seus desitjos i dels seus impulsos.La radical proposta de Rousseau arriba a les seves últimes conseqüències quan postula una altra de les màximes educatives: respectar l'ordre dels desitjos per conquistar la felicitat. El filòsof considera que la felicitat no consisteix a reprimir els nostres desitjos, perquè són el motor de tota activitat psicològica. La naturalesa de les nostres facultats no és arbitrària sinó que, segons la teleologia natural, ha de respondre a una finalitat, una finalitat última que és la felicitat. I aquí arribam al que s´anomena Naturalisme eudaimònic: una naturalesa que tendeix a la felicitat i una felicitat inassolible si no es segueix l'ordre natural.Per aquest motiu l'educació ha de respectar la llibertat perquè és una font da saviesa natural i no ha de ser autoritària, perquè l'autoritat reprimeix. I aquesta és la següent conseqüència de l'educació rousseauniana: el respecte a la llibertat natural

Entradas relacionadas: