Economia i Territori de Catalunya: Anàlisi Completa

Població, Poblament i Comunicacions a Catalunya

Catalunya és la segona comunitat autònoma més poblada d'Espanya, després d'Andalusia, amb 7 milions d'habitants. Això es deu al fet que la població ha augmentat molt, sobretot gràcies a les onades migratòries produïdes des del segle XIX i el segle XX. Aquestes migracions es deuen a tres fets: causes econòmiques (la qualitat de vida i de treball és "poc atractiva"), causes naturals (terratrèmols, incendis...) i catàstrofes humanes (guerres). A més, la industrialització d'alguns territoris espanyols també va ajudar a aquestes onades migratòries perquè la gent anava a la recerca de treball. Per això, la població ha tendit a concentrar-se en nuclis urbans (Barcelona).

Estructura de la Població

La societat catalana tendeix a l'envelliment per la disminució de la fecunditat i l'augment de l'esperança de vida. L'índex sintètic de fecunditat (ISF) està sobre l'1,31, molt baix comparat amb el 2,72 de 1975. La mitjana europea és d'1,45, això fa que Catalunya estigui per sota, és a dir, que la fecunditat catalana sigui molt baixa. Al contrari, l'esperança de vida dels catalans va en augment, 76 anys els homes i 82,6 les dones. Això configura una piràmide de població en forma de bulb o ceba perquè la part de baix és més petita que la d'adalt i la del mig és força gran (joves). Això vol dir, que també hi ha una disminució de la natalitat perquè els menors de 20 anys són menys que els majors de 60.

Dinàmica de la Població Catalana

Des del segle XVIII la població s'ha triplicat (de 2 milions a 7 milions), però hi ha hagut èpoques d'estancament demogràfic, com la Guerra Civil. Tot i això, la població ha augmentat notablement gràcies als moviments migratoris (1920-1930 i 1950-1975). Aquestes dues onades migratòries van ser causades per la industrialització de Catalunya al segle XIX, que va generar treball i un predomini del sector secundari. La segona onada, majoritàriament, va ser per l'augment del sector terciari, dels serveis a causa del turisme. Però aquest creixement va disminuir a finals dels segle XX, tot i continuar-hi les onades migratòries, perquè el creixement vegetatiu s'apropava a 0, ja que la natalitat era mínima i la mortalitat també, a causa d'una esperança de vida molt llarga.

Poblament de Catalunya: Xarxa Urbana

1. Regió metropolitana de Barcelona (Maresme, Vallès Oriental, Vallès Occidental, Barcelonès, Baix Llobregat, Alt Penedès i Garraf): concentra 5 milions de persones dels 7 que hi ha a Catalunya.
   1. Àrea metropolitana de Barcelona (ciutat de Barcelona i municipis com Badalona).
   2. Corona metropolitana de Barcelona (comarques de ciutats industrials com Granollers).
2. Ciutats d'influència supracomarcal: amb influència econòmica i social.
   1. Reus-Tarragona.
   2. Tortosa, Terres de l'Ebre.
   3. Lleida (Terres de Ponent).
   4. Girona (nord-oriental de Catalunya).
   5. Manresa (centre de Catalunya).
   6. Vic (punt d'unió est-oest de Catalunya).
3. Centres comarcals: ciutats que influeixen sobre el territori de la seva comarca.
   1. Figueres o Olot (Girona).
   2. Balaguer o Mollerussa (Lleida).
4. Centres subcomarcals: poblacions que tot i no ser centres comarcals tenen la mateixa funció.
   1. Blanes vs Santa Coloma de Farners (Selva).
   2. Figueres vs Roses (Alt Empordà).

Xarxa de Comunicacions

Funcions:

• Connecta centres productors i distribuïdors amb els mercats de consum.
• Canalitza el flux de persones i béns produïts entre els centres d'activitats i els sistemes urbans.
• Equilibra el territori, perquè uneix els sistemes urbans amb zones més allunyades dels centres.

Les xarxes tenen una forma radial amb Barcelona, la qual cosa provoca embussos multitudinaris. L'IMD (intensitat mitjana diària) de cotxes supera els 100.000 en la B-20 (Ronda de Dalt de Barcelona). Per això es van crear altres carreteres com l'Eix Transversal (C-25, Girona-Vic-Manresa-Cervera-Lleida) o l'Eix del Llobregat (C-16, Barcelona-Manresa-Túnel del Cadí). Respecte als ferrocarrils (RENFE, FGC, FMB) són tres exemples clars que milloren les relacions comercials europees. A més, els ports marítims també han ajudat molt en aquestes relacions comercials, el port de Barcelona i el port de Tarragona són els més importants.

Organització Territorial de Catalunya

La Constitució espanyola de 1978 reconeix el dret a les comunitats de crear una organització territorial pròpia per a la seva administració. Així, la Generalitat de Catalunya va estructurar una divisió territorial de Catalunya en 41 comarques.

Divisió Comarcal

A partir de l'Estatut d'Autonomia de setembre de 1932. L'any 2000 es va crear una comissió que intentava crear 6 noves comarques perquè aquestes tenien una economia independent, molta població i una amplitud territorial relativa, però la proposta va acabar el 2004 i les comarques no es van formar.

Activitats Econòmiques

L'economia catalana és dinàmica dins la Unió Europea i té un paper important en l'Estat espanyol. El sector principal és el terciari amb un 60% de la població. El sector secundari té un 37% de la població i el sector primari un 3%.

Sector Primari a Catalunya

Agricultura

• Secà (73%): Conreu de cereals, vinyes, oliveres i fruits secs. Comarques: Noguera, Segrià, Garrigues, Segarra, Alt Camp, Baix Penedès, Alt Penedès.
• Regadiu (27%): Conreu de plantes farratgeres, arbres fruiters i productes d'horta. La seva productivitat és major per la seva facilitat d'introduir-se al mercat i perquè es pot canviar ràpidament de tipus (arbre, productes d'horta). Comarques: Alt Empordà, Baix Empordà, Maresme, Baix Llobregat, Baix Camp, Baix Ebre, Garrigues, Segrià, Pla d'Urgell.

Ramaderia

• Porcí: representa una tercera part de la producció estatal espanyola. Aquesta producció es destina a la indústria alimentària i el consum directe de carn. Comarques: Segrià i Osona.
• Boví (14% de la producció estatal espanyola):
  • Engreix: vedells de menys d'un any, destinats a la producció de carn. Comarques: Vallès Oriental, Osona i Segrià.
  • Llet: producció de llet. Comarques: Alt Empordà, Osona i Urgell.
• Oví: carn. Comarques: Vall d'Aran, Pallars Sobirà, Alt Urgell, Cerdanya, Ripollès, Noguera i Segrià.
• Aviram: Sempre (pollastres, ous de gallina). Darrers anys (estruç). Comarca: Baix Ebre.

Pesca

Es divideix en 3 zones: costa de Tarragona i Terres de l'Ebre, comarques gironines (Blanes, Palamós i Roses) i el litoral central (Barcelona, Vilanova i la Geltrú, Arenys de Mar). Cada vegada hi ha menys pesca a causa de la contaminació del mar, que afecta la biodiversitat, que també es veu afectada perquè algunes de les tècniques pesqueres capturen peixos que no són venuts, però que sí que es necessiten dins l'ecosistema. Els ports més importants són el Port de Barcelona i el Port de Tarragona.

Producció Forestal

Un 60% del territori català és superfície forestal i augmenta quan s'abandonen les activitats agrícoles. Producció forestal: pins per a indústries papereres, mobles i construcció.

Sector Secundari a Catalunya

Catalunya té molta indústria, però no té un territori molt extens ni els recursos necessaris per a tots els tipus d'indústries (extractives i energètiques). Per això, predomina la indústria transformadora. El teixit industrial català té altres subsectors fonamentals:

• Subsector químic: indústria petroquímica (Tarragona), farmacèutica, perfumeria i cosmètica.
• Sector metal·lúrgic: automòbils.
• Subsector elèctric i electrònic: informàtica, electrodomèstics.
• Subsector alimentari: agricultura i ramaderia.

La majoria de la indústria catalana (70%) es concentra a la regió metropolitana de Barcelona per la proximitat del port per a les relacions comercials, les autopistes i ferrocarrils per distribuir els productes, la quantitat de població i les universitats que ajuden al desenvolupament tecnològic. També hi ha àrees industrials específiques com la ZAL (Zona d'Activitat Logística) a la Zona Franca de Barcelona on es racionalitza i es gestiona els estocs de producció per repartir-los segons la demanda del mercat i el Parc Tecnològic que està fora dels límits urbans i és on es realitza la tecnologia més avançada del país. A més, també hi ha mecanismes per afavorir la localització de centres industrials, l'anomenat ZUR (Zones d'Urgent Reindustrialització).

Sector Terciari a Catalunya

És el sector més desenvolupat i dinàmic perquè Catalunya és una zona postindustrial. Els serveis generen més del 60% de la riquesa i donen feina al 18% de la població activa. Destaquen el comerç, el turisme i la recerca científica.

Comerç

Té molta tradició: mercats ambulants, petites botigues, grans superfícies d'origen recent, compres per internet... Hi ha 2 tipus:

• Comerç al detall: dirigit al públic en general venent els productes en petites quantitats (comerç detallista).
• Comerç a l'engròs: compra, ven i distribueix els productes en quantitats molt grans. Venen als botiguers detallistes o a hotels, menjadors...

Tot aquest comerç se situa a les zones més poblades, com la regió metropolitana de Barcelona. Catalunya sempre ha tingut molts intercanvis comercials, és un territori que importa matèries primeres, maquinària, materials elèctrics i productes químics. En canvi, exporta maquinària, material de transport, productes químics i productes tèxtils. Aquests intercanvis, però, donen un saldo negatiu perquè es gasten més diners en les importacions que no pas els diners que es guanyen amb les exportacions. Un indicador que s'utilitza per saber la situació comercial d'un país és la taxa de cobertura (expressa el percentatge del total de les exportacions respecte el total de les importacions. Si és inferior a 100, el valor de les exportacions no cobreix el 100% de les importacions).

Turisme

És millor que altres sectors, aportant quasi un 21% del PIB i donant un 13% de treball a la població activa. El sector turístic de Catalunya representa un 30% del de l'Estat espanyol. Però aquest turisme només es dóna en certes temporades, de tal manera, que quan no hi ha temporada alta, molts establiments tanquen i, per tant, esdevé una activitat dinamitzadora d'altres sectors (construcció o comerç).

Aigua: Gestió d'un Recurs Bàsic a Catalunya

Xarxes Hidrogràfiques

Consum d'aigua per a usos agrícoles (49,18%), consum domèstic (18,03%) i per a usos industrials (32,79%).

• Pirineus orientals o conques interiors: administrada per la Generalitat de Catalunya. Aporten 2020 hm³/any d'aigua.
• Conca de l'Ebre: administrada per l'estat. Aporta 12.000 hm³/any d'aigua.

Aigües Subterrànies

Només el 22% de la població se subministra a partir de la captació d'aigües subterrànies. L'aigua subterrània es troba en aqüífers, és a dir, en capes subterrànies de roca que acumulen aigua.

Qualitat de l'Aigua dels Rius

Els rius catalans són molt artificials per l'aprofitament humà: vegetació de les riberes talada, curs del riu canalitzat... L'Índex Simplificat de Qualitat de l'Aigua (ISQA), proporciona dades sobre l'estat i característiques de l'aigua dels rius i permet establir programes de millora de la qualitat.

Paisatge: Recurs i Patrimoni a Catalunya

Paisatge Agroforestal de Catalunya

Catalunya sembla un mosaic de peces diferents on s'alternen els conreus, les àrees forestals i els nuclis de població. Aquest paisatge és el resultat de l'acció de les activitats humanes i la interacció que han exercit al llarg dels segles. Els conreus formen la matriu subjacent sobre la qual hi ha tessel·les o taques constituïdes per masses forestals, i els corredors constituïts per elements lineals (boscos de ribera) que tenen molta importància en el paisatge perquè són connectors ecològics.

Agents de Canvi del Paisatge

El paisatge no és estàtic perquè canvia depenent de l'acció de les activitats humanes i la interacció que han exercit al llarg dels segles. Per això el paisatge agroforestal està canviant:

1. Treball dels camps: canvia perquè se substitueixen els boscos per camps de conreu o pastures, perquè es drenen les terres aiguamolls, perquè les muntanyes són modificades per construir-hi bancals, perquè es fa que l'aigua arribi a les terres de secà...
2. Procés urbanitzador: els nuclis de població dominen tots els paisatges, les vies de comunicació augmenten...
3. Activitat industrial: l'explotació de matèries primeres per a l'ús industrial, grans infraestructures pel transport d'energia o la producció, i les factories, parcs tecnològics... formen el paisatge del nostre país.

Paisatge Global

A causa dels agents de canvi del paisatge, el paisatge català està adquirint un caràcter suburbà, és a dir, hi ha elements lligats a l'hàbitat i el modus de vida urbà de l'era global. Podem destacar 5 canvis:

1. El creixement urbà.
2. La publicitat en tanques, senyals verticals...
3. El sector terciari pels centres comercials, aparcaments...
4. Els transports per les carreteres, rotondes, túnels...
5. L'espai agrícola s'utilitza per fer boscos.

Tot això provoca la banalització del paisatge, és a dir, posa en perill la diversitat i la identitat del paisatge.

Cal Protegir el Paisatge

Perquè les transformacions de l'agricultura, és a dir, la industrialització del camp, han posat en perill la diversitat del paisatge. Hi ha pocs paisatges ecològics i ambientals i, per això cal protegir-lo perquè és un recurs que contribueix a la qualitat de vida de les persones i a la identitat de les poblacions. Per protegir els paisatges europeus, el Consell d'Europa va aprovar el Conveni Europeu del Paisatge on:

• El paisatge es considerava, legalment, com a necessari per a l'entorn de les persones.
• Les polítiques han de protegir i gestionar els paisatges.
• La població ha de col·laborar en la seva protecció.
• S'ha d'integrar el paisatge en les polítiques de planificació territorial.