Ecologia i Medi Ambient

Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Otras materias

Escrito el en catalán con un tamaño de 35,76 KB

 
1- Ecologia i Medi Ambient
1.1 Introducció:
- Biosfera: part del planeta on es desenvolupa la vida.
-
Ecologia: relació entre esser humà i el medi ambient.
-
Ecosistema: conjunt delements, organismes i medi ambient relacionats entre si, i sotmesos a unes relacions exteriors. A de tenir un límit i un entorn, que sha de definir, es a dir, han destar limitats en lespai.
Propietats:
- Com a mínim ha de contenir un esser viu.
- Lentorn daquest ecosistema han de ser arbitraris i que els fixa la persona que els estudia.
- Els ecosistemes poden ser naturals o artificials, el natural es desenvolupa sense que intervingui lhome, els artificials son els que si que hi intervé.
- La permanència daquell ecosistema durant el temps depèn de lenergia que hi aportem.
- Sempre tendeix a lestabilitat (amb la cadena alimentaria).
- Els ecosistemes es distribueixen en:
-
Successió: els que cada vegada es fan més grans.
-
Regressió: els que cada vegada es fan més petits.
1.2 Components biòtics i abiòtics:
- Biòtics: son tots els essers vius, es a dir que els components biòtics engloba tots els essers vius.
-
Productors Primaris: els que sintetitzen la matèria orgànica a inorgànica (arbres, flors...).
-
Predadors: necessiten transformar la matèria orgànica, en la seva metria orgànica.
-
Abiòtics: engloba tots els minerals o elements inorgànics.
Classificació dels essers vius:
- Aeròbics: son els que afecten els electrons i necessiten loxigen per a viure.
-
Anaeròbics: son els que no necessiten loxigen i viuen en NO3 o SO3.
1.3 Biodiversitat i sostenibilitat:
La biodiversitat es la varietat dorganismes vius de tota mena que formen part de lecosistema. Des del 1992 a Rio de Janeiro es fa una convocatòria per acordar mesures de prevenció climàtica i cada 5 anys sen celebra una altra, 1997 Kyoto, 2002 Johannesburg, on sestableix unes normes de sostenibilitat i biodiversitat.
Per mantenir-la hem de:
- Protegir i conservar els ecosistemes i activitats naturals.
- Rehabilitar o restaurar els ecosistemes o espais naturals que ja estan afectats.
- Us sostenible dels sectors com lagricultura, la caça i pesca, industria i planificació territorial.
La
Sostenibilitat es la conservació de la biodiversitat amb laprofitament dels recursos naturals. Amb la protecció delements naturals, paisatges singulars i amb leducació i sensibilització ambiental. Les legislacions que funcionen a la Unió Europea son les acordades a Maastricht al 1992 i a Catalunya la resolució del 10/97 amb la conservació i lús sostenible de la diversitat geològica a Catalunya.
1.5 El medi ambient en la societat:
Els factors que han afectat la societat han estat:
- Nivell de Vida.
- Consum energètic.
- Benestar de la Societat.
Que crea uns
factors negatius:
- Contaminació i residus.
- Emissions aèries (fums, gasos...).
- Increment dels abocaments.
El medi ambient està cada cop mes degradat per:
- A Europa el 50% dels residus no es reciclen.
- El 50% de les aigües residuals Europees no es tracten.
La Comissió Europea es gasta un 5% en la protecció del medi ambient i en lestat Espanyol un 3% del PIB (producte interior brut).
En un espai desenvolupat ha davançar en sintonia amb la protecció ambiental, es a dir que industria i medi ambient han danar lligats. El sector públic (medi ambient) i el privat (industria), son potencies en la protecció del medi ambient, ja que el sector privat ha de generar els recursos perquè nosaltres contaminem el mínim possible, intentant no contaminar o fer-ho el menys possible.
Ex. En la generació denergia elèctrica les diferents centrals que tenen un grau de contaminació i existeixen energies alternatives i/o rentables que en el sector privat reben subvencions pel seu ús, com les eòliques, solars, tot i que contaminen visualment i perjudiquen algunes aus.
1.6 El medi ambient a Catalunya:
El 42% de Catalunya té una coberta vegetal, i la mitjana Europea està en el 25%, però a Catalunya tenim una contaminació en ocupació de territori humanitzat, en els que hi han cases son exemples de contaminació visual. La contaminació ambiental sha reduït i les industrials estan en el 40% de fa uns anys.
Els espais naturals protegits son actualment duns 6500km
2 i al 1980 eren 303km2. Pel que fa a les aigües residuals al menys 1500h, estan depurades i en 20 anys shan fet
Unes 300 depuradores. Respecta als residus el 50% de residus domèstics, en la recollida selectiva i existeix un contenidor per cada 400 habitants. Respecte a la contaminació marítima el 98% de les platges catalanes tenen bandera blanca. Hi ha uns 227 punts de presa de mostres en platges i llocs de bany.
2- Impacte ambiental
Un impacte ambiental es una alteració positiva o negativa, dels ecosistemes i el benestar humà.
Un
indicador ambiental es un paràmetre del medi ambient que en indicarà la magnitud del impacte ambiental (E.I.A.). Sutilitza per a prevenir o protegir el medi ambient, i es presenta en forma de document, per poder protegir abans de corregir.
LE.I.A. hi han una sèrie de projectes que han de sotmetres a Impacte Ambiental i que el promotor ha de presentar davant lorganisme competent, en format dE.I.A.
Ladministració, desprès de veure lE.I.A. nombra els canvis que shan de fer amb la Declaració dImpacte Ambiental (D.I.A.).
LI.A. es un projecte de caràcter tecnocientífic de tipus qualitatiu/quantitatiu. En aquest estudi consisteix en identificar i prevenir la magnitud dels impactes que farem sobre el medi ambient, amb lobjectiu dintegrar aquest projectes o estrats, activitats públiques o privades que puguin afectar el medi ambient, reduint els seus costos mediambientals, des del principi del projecte.
Les
D.I.A. son els informes que fa lorganisme administratiu competent, que desprès danalitzar i estudiar lE.I.A., i fer la informació pública, que es publicarà al D.O.G. que es el diari oficial de la Generalitat, i en el que es determina si era o no convenient la realització daquesta activitat.
3 Estudi dImpacte Ambiental:
Un estudi dImpacte Ambiental ha de contenir:
§
Descripció del projecte: localitzar la zona on es realitza lactivitat.
§
Recursos que afectarem.
§
Condicions de la localització dactivitats: descripció del medi, determinació dusos del sol, aprofitament, obres, infraestructures, instal·lacions. Situació administrativa de la zona afectada. Decrets Reials o servituds.
§
Descriure les accions en les fases de construcció i explotació.
§
Descripció dels materials a utilitzar.
§
Descripció de la superfície del terreny a ocupar.
3.1.2 Estudi de les possibilitats alternatives:
Es tria quina es la mes adequada.
Ha de contenir una descripció del medi al que afecta.
3.1.3 Descripció del medi ambient:
Inventari ambiental, en el que sestudia la situació actual i la situació posterior de fer el projecte.
3.1.4 Identificació, descripció, definició i valoració del projecte constructiu sobre el medi ambient:
Sha de fer una valoració dimpacte produïts pel projecte sobre el medi ambient.
3.1.5 Estudi de les mesures productores i correctores per eliminar o reduir els impactes que produeixen sobre el medi ambient:
Sha destablir un pressupost, amb el cost de la realització de les mesures correctores i protectores.
3.1.6 Pla de vigilància ambiental (P.V.A.):
Es un document on es recull la informació per a comprovar la evolució de lestudi ambiental (Es.I.A.), durant les diferents fases del projecte (disseny, construcció i explotació), shan de definir els paràmetres de control i de qualitat ambiental que ha de tenir la obra.
3.1.7 Document de síntesi:
Es un resum amb la conclusió de Es.I.A. si es procedent o no, lestudi i limpacte de lactivitat. Per saber si convé o no el projecte, si es poden recuperar els recursos naturals perduts.
3.2 Descripció del Medi:
3.2.1 El medi físic:
- Àmbit territorial (lloc on farem la obra).
- Clima.
- Geologia (moviments de les capes de la terra).
- Geomorfologia (forma de la terra).
- Edafologia (capa superior de la terra).
- Aigües (superficials/subterrànies).
- Atmosfera.
- Processos (combinació dels anteriors).
3.2.2
El medi biològic:
- Flora - Vegetació.
- Fauna.
- Ecosistemes.
3.2.3
El medi humà:
- Paisatge (tipus, riquesa, valor...).
- Activitat econòmica (Agricultura, ramaderia, pesca).
- Soroll.
- Estructura territorial (divisió del territori).
- Recursos científico-culturals.
- Usos del sòl.
- Demografia.
3.2.4
Inventari ambiental (dossier):
- Clima.
- Geologia.
3.3 Limpacte i el Medi Físic:
Hem de diferenciar els uns dels altres per laplicació de lactivitat sobre el territori.
Els paràmetres que utilitzarem, seran:
§
Qualitat: es el grau dun recurs del medi ambient que afectarem, i mereix la pena conservar. Ens basarem en:
-
Singularitat: escassetat i raresa.
-
Diversitat: varietat i complexitat.
-
Naturalitat: no modificat.
-
Productivitat: econòmica i ecològica.
-
Integritat: pur o pròxim a la fi de lentorn.
La fragilitat qualitat estan lligats lun amb laltre, ja que un territori molt fràgil no sol tindre un a bona qualitat.
§
Fragilitat: es el grau de deteriorament que sha fet a un territori en funció de lactuació duna obra, projecte o activitat.
§
Vulnerabilitat: depèn de les característiques típiques i pròpies del territori. Així un territori capaç dabsorbir els canvis que es produeixen per una activitat, projecte o obra es un territori poc vulnerable.
La vulnerabilitat he de corregir tores les agressions per si mateix i en la fragilitat i la qualitat, nosaltres, podem entrar en mesures protectores o correctores.
3.4 Identificació, determinació, caracterització i avaluació dI.A.
3.4.1 Definició dI.A:
Shan didentificar les accions produïdes pel projecte constructiu, que puguin arribar a produir impactes. Per poder determinar aquestes accions hem de fer una taula amb els efectes dels projecte i amb els factors del medi (lencreuament duns amb els altres, ens determinarà on hi hauran els impactes), obtenint un llistat amb els impactes del projecte.
3.4.2 Avaluació i valoració dI.A:
Un cop definits els impactes, hem de valorar-los de la següent manera, per a que hi hagin una interacció entre les accions del projecte i els factors ambientals:
-
Qualificació dels impactes (si són positius o negatius).
-
Valoració quantitativa, sempre que sigui possible i necessari.
3.5 Sistemes didentificació, caracterització i valoració dI.A.
§ Mètodes qualitatius:
- Llistats de referència: Farem els procediments, en que es comprenen els impactes que farem sobre el territori, amb una sèrie dimpactes relacionats en el llistat de referència, que estan a lestudi (Taula del dossier).
Aquests poden ser:
­
Simples: en que sestudien solament els factors del medi i els paràmetres sense valorar-los ni interpretar-los (Factors/Paràmetres).
­
Descriptius: son aquells en els que sestudien els factors i paràmetres del medi ambient, ames savaluen els efectes sobre aquest (Factors/Paràmetres/Efectes).
­
Verificació o Escala: es un llistat de referència descriptiu en el qual es valoren també els efectes ambientals o accions (Factors/Paràmetres/Efectes/Volum).
­
Verificació, escala i ponderació: amés de valorar-los fem una ponderació dels factora mediambientals en una escala de valoració (dient-nos on fes mes o menys impacte).
Amés tenim altres sistemes com:
­
Matrius causa/efecte i efecte/accions: que fem en taules les quals per un costat indiquem els elements del medi i en laltre les accions o efectes del projecte. Lencreuament dun costat amb laltre en donarà un possible I.A.
Problemes:
1. En les etapes intermèdies del projecte, no donà una visió clara dels impactes que farem.
2. No donarà una divisió clara entre els efectes directes i els indirectes.
Avantatges:
1. Dona una visió del conjunt interessant.
2. En processos de caracterització i valoració dimpactes, es un sistema molt senzill, fàcil de valorar els impactes del projecte.
Per a corregir-los van sortir:
­
Matrius defectes secundaris: es fa en una taula de doble entrada en que un costat col·loquem els processos directes i indirectes, i en laltre les accions directes i indirectes.
­
Sistemes cartogràfics: es una superposició de dades i factors del projecte (per mitjà de mapes cartogràfics, que ens indiquen linventariï ambiental) [dossier]. Amb el GIS (Graphic Information System) en el qual tu tens un plànol en el que et sortirà tota la informació dels edificis duna manera gràfica. Sutilitzen per a localitzar i determinar lextensió dels impactes sobre el medi ambient.
Dintre dels cartogràfics hi ha:
­
Mc. Harg: avaluar el medi ambient a partir duna descripció ecològica, amb la finalitat de donar una sèrie de recomanacions per a minvar els impactes del projecte.
­
Tricart: analitza el projecte o acció, recull dades i coneixements científics i determinar la dinàmica del medi natural (les recomanacions les has de fer tu).
­
M. Falqué (P.E.): està basat en el Mc. Harg, però analitza encara més el territori ecològicament i no sonà recomanacions.

§
Mètodes o sistemes quantitatius-semiquantitatius:
­
Leopold: es una matriu, en que una de les seves parts es col·loquen les accions que poden afectar el territori i en laltra els factors del medi (lincrement dona un impacte). En que les accions son 100 tipus i els factors son 88 i shan de valorar numèricament entre -10 i 10. En aquests sistema també es pot ponderar, per tant sha de fer una ponderació dels indicadors dimpacte.
Avantatges:
1. Fàcil dutilitzar.
2. Bo per identificar impactes.
Inconvenients:
1. Un mateix impacte es pot contar 2 vegades.
2. No distingeix entre impactes de llarga i curta durada.
­
Batelle-Columbus: es va crear per a la utilització en projectes hidràulics. En aquest sistema tenim 78 indicadors dimpacte (Paràmetres ambientals) [Dossier]. Es valora de 0 a 1, es dona una ponderació dels indicadors i ens dona una valoració.
­
Galleta: es basa sobre el Batelle-Columbus, però valora dos vegades la qualitat ambiental, abans i desprès i et calcula i analitza la diferencia entre com estava i com quedarà. Per tant es més complert i bo, i es sol utilitzar per a carreteres i autopistes.
­ Valoració
Visual R. Smardon: valora limpacte visual de les obres. Els paràmetres que valora son el color i els contrastos cromàtics de la obra, la forma, la línea, la textura amb les característiques micromorfològiques, i la dominància espacial. La qualitat i la fragilitat la definirem entre 0 i 4 i el valor final entre el 0 i 36. Es simple dutilitzar, molt utilitzat en obres petites i no es pot aplicar en superfícies petites. El límit visual del projecte ha de ser petit.
3.6 Mesures protectores i correctores:
Protectores: son aquelles que es fan anar abans diniciar limpacte.
Correctores: son aquelles que es fan desprès o durant la realització de lactivitat impactant. Es poden usar en el Disseny/Producció/Explotació [Dossier].
3.7 Programa de Vigilància Ambiental (PVA):
Te la missió dacceptar i controlar la evolució dels impactes ambientals realitzats o fets per lactivitat, durant les diferents fases de la obra (execució i explotació) no intervé en el disseny.
A de vigilar que saconsegueixin els objectius de lEs.I.A. Te la finalitat de comprovar la magnitud dels impactes ambientals, assegurar el grau deficiència i eficàcia de les mesures correctores i protectores previstes a lestudi. Mesurar i tenir en compte els impactes ambientals que hagin sortit durant la realització del projecte i que no estaven previstos en la E.I.A. i han de
definir les seves mesures correctores i protectores. Assegurar els paràmetres de seguiment de les mesures protectores i correctores.
Dins daquestes sha dindicar la periodicitat de control, els paràmetres a controlar, dins de les mesures protectores i correctores ens ha dindicar els sistemes de seguiment i control.
Les maneres per minimitzar els impactes ambientals nous:
­ Hem dadequar aquest nous impactes al E.I.A. i al Es.I.A., buscar la manera de que aquests nous ja estiguessin definits.
­ Hem dadequar els elements del projecte als elements nous i incorporar aquest nous impactes al projecte (Es.I.A.) amb mesures protectores o correctores permanents i estables en el temps.
3.8 El document de síntesis:
Es lúltim apartat dun estudi dimpacte ambiental el qual ha de tenir:
­ Un resum de les dificultats tècniques o informatives en el moment de realitzar lEs.I.A.
­ Hem de fer un balanç dels aspectes beneficiosos o perjudicials en lexcursió del projecte i classificar-los en favorables/desfavorables.
­ A de contenir una informació publica, clara i precisa, per tant comprensiva de la realització del projecte o activitat.

4- Tractament de Residus El decret 2/91,2C de Setembre la Generalitat va donar plena competència a la junta de residus a Catalunya juntament amb els Ajuntaments, Consells Comarcals i Mancomunitats, porten tot el tema de R.S.U.
Competències la de Junta de Residus:
1. Informar i assessorar sobre el tractament i tecnologia a utilitzar.
2. Evitar abocaments incontrolats.
3. Restaurar zones degradades per abocaments incontrolats.
4. Promoure el desenvolupament dinstal·lacions i sistemes de tractament ja siguin públiques o privades.
Competències de les Mancomunitats:
1. Assegurar la recollida, el transport i el tractament dels R.S.U. generats en el seu propi terme comarcal.
2. Concedir les llicencies municipals per exercir alguna activitat que origini deixalles o residus (llei integral).
3. Desenvolupament i execució de plans i projectes de gestió de residus amb conjunt de la Generalitat (Medi ambient i la Junta de Residus).
4.2 Residus industrials:
Llei 6/1983 i el decret 142/1984 que ens diuen quins son els residus industrials.
La Junta de Residus ens ha de:
­ Fer
linspecció dels residus.
­ Presa de
mostres, pel seu anàlisis.
­
Supervisió que es cregui convenient.
Si una industria genera R.I.E. ha destar registrada en un inventari de Productors de Residus Industrials Especials, que te la Junta de Residus. La Industria haurà de tenir registrada la quantitat de residus i les seves característiques. Pel transport dels R.I.E. els transportistes han destar en el mateix registres.
4.3 Residus Urbans:
Lobjectiu per aquest tipus de residus es leliminació, el tractament o laprofitament. Els municipis petits no poden construir un abocador, i per solucionar aquest problema es crea un abocador en un altre municipi i pagar per la seva utilització.
Els objectius a tenir en compte son:
1. Minimitzar el volum dels residus.
2. Disminuir la perillositat daquest.
3. Promoure politiques de recollida selectiva.
4. Utilitzar els residus com a font denergia.
5. Regenerar els espais degradats amb abocadors incontrolat.
6. Fer front a les despeses amb impostos i subvencions. Sent els impostos, pagaments directes o indirectes que paga el contribuent, i les subvencions ajudes que dona la Generalitat o el govern central.
Amb la Llei 42/75 els ajuntaments estan obligats a controlar els residus que es generin en el seu propi espai.
4.4 Residus Tòxics i Perillosos:
Son aquells que suposen un risc elevat per la salut de les persones i per la sostenibilitat del medi ambient. El tractament es basa en lemmagatzematge o la innertització dels residus.
Per poder innertitzar-los hem dutilitzar tecnologies experimentals, amb les que evitaríem els efectes nocius contra el medi ambient i les persones.
Bàsicament els R.T.P. es presenten en forma Solida/Pastosa/Líquida/Gasosa i resulta normalment dun procés de producció dels sistemes de transformació o consum, de lindustria de producció energètica. El propi productor primari ha destar dacord amb la Llei 20/86 del 14 de Maig, que especificar les quantitats i la concentració de cada material per a ser tòxic.
4.5 Residus Sanitaris:
Produïts per centres o establiments hospitalaris, comportant un gran risc per la salut de les persones i del Medi Ambient.
Els dividirem en:
­
Assimilables als R.S.U. amb el mateix tractament.
­
Bio-sanitaris:
­ Perillosos: compostos amb agents infecciosos.
­ Poden contagiar a les persones, per ser tòxics.
­ Es componen per restes doperacions quirúrgiques (shan de cremar pel propi centre sanitari.
­
Quimico-saniraris Perillosos: aquest residus contenen substancies químiques capaces de contaminar el medi ambient i afectar la salut de les persones. El centre que els origina els ha de tractar (solen ser medicines, compostos químics...).
­
Residus Radioactius (baixa i mitja radioactivitat): Els originarien les plaques de Raigs X o els Rajos gamma, shan de emmagatzemar, i una empresa sencarrega del transport i el tractat dels mateixos (ENRESA). Estan regulats pel Decret 300/92 del 24 de novembre.
4.6.1 Sistema Pneumàtic:
Sha desenvolupat un sistema de recollida pneumàtica dels R.S.U. per una sèrie de canonades.
Hi han dos sintemes:
­
Estàtic: en que un camió ha de recollir els residus que shan anat emmagatzemant en un contenidor.
­
Dinàmic: en que el camió es el mateix que fa de contenidor i un cop ple es substituït per un altre camió.
En la recollida selectiva hi ha un contenidor i un tub per a cada tipus de deixalla (vidre, paper o envasos).
4.8 Incineració descombreries:
Es basa en la transformació de les deixalles en cendres, escòries i gasos amb un sistema de combustió controlat. La temperatura dels forns oscil·la entre els 700.1100ºC la més normal es la de 900ºC.
Sutilitzen forns continus i discontinus:
­
Continus: entra la matèria a un forn rotatori i es va cremant contínuament.
­
Discontinus: es crema una quantitat i quan es crema, es treu i sen posa una altra.
Això porta com avantatges:
­ Reducció del cost del transport (redueix 80-90% del volum i 75-80% en pes).
­ Es poden aprofitar energèticament la crema amb les centrals de cogeneració.
­ Selimina la matèria orgànica.
I porta com inconvenients:
­ Elevat cost dinversió i explotació (combustible).
­ Possible contaminació de latmosfera a base de dioxines i furans.
­ Eliminació de les cendres i escòries que shan de transportar als abocadors.
­ Consum energètic elevat.
Compostatge:
De tots els residus urbans i residus sòlids, hem deliminar tot menys la matèria orgànica, i la tractem mitjançant una fermentació aeròbica i uns processos biològics aeròbics, donant un compost (fertilitzant orgànic), però porta petites quantitats de vidre i plàstic, que no la fa atractiva pels pagesos, i sutilitza per obres publiques en talussos.
La matèria orgànica porta uns gèrmens patògens i amb aquest sistema aconseguim la seva eliminació, i aprofitem dun 30-40% dels RSU (en pes).
Passos:
1. Recepció de les escombraries
.
2. Selecció i classificació de les escombraries.
3. Triturar i garbellar la matèria orgànica.
4. Descomposició, digestió i estabilització de la matèria orgànica.
5. Expedició (ensacat i/o embalat).
En el pas 4 afegim unes bactèries de laboratori, que afavoreixen la digestió i estabilització.
Condicions que ha de complir la planta de compostatge:
§ Humitat de 25-35%.
§
Temperatura 35-75ºC.
§
PH 7-7,5
§
Necessitat daire 1m3/Tnh (Per tona i hora).
Reciclatge i reutilització de materials:
PAPER:
Una persona la dia genera 1,20kg de residus, del qual un 60% del volum i un 33/ de pes son embalatges. Son embalatges dutilització diària. A lany una persona llença uns 120kg de paper i per obtenir 1Tn de paper necessitem 3,2m3 de fusta, que serien aproximadament 17 arbres, duna edat mitjana de 20 anys un terreny duns 4000m2 (350 arbres), cosa que significa que per persona es necessitaria 400m2 de terreny per persona.
El reciclatge del paper es basa en lobtenció de pasta de cel·lulosa, que obtenim de les escombraries i de la recollida alternativa. Per obtenir un paper net, sha de treure el color per mitjà dels dissolvents, que el es podem tornar a reciclar. Els papers que contenen adhesius, encerats...
PLÀSTICS:
Els plàstics no son biodegradables, i això suposa un gran problema. Els dividirem el termoplàstics i termostables:
§
Termoplàstics 85%: es fonen i mantenen las seva estructura molecular permeten el seu reciclatge.
§
Termostables 15%: es fonen i no mantenen la seva estructura molecular i no es poden reciclar.
El problema del reciclatge del plàstic, es que al reciclar-los perden gran part de la qualitat.
BRIC:
El Bric son 5 lamines superposades, composta de 3 capes de plàstic, 1 dalumini i 1 de paper Kraft (dalta qualitat). Bàsicament la separació de les capes es inviable i el seu reciclatge no es pot aconseguir pel mètode tradicional.
LLAUNES:
Les Llaunes, poden ser de refrescos o de conserves, compost de metalls o elacions daquells metalls, ferro alumini i zinc. Per poder recuperar lalumini, ha destar net, i el reciclatge daquest produiria per si mes contaminació encara. El ferro es de fàcil recuperació.
VIDRE:
El vidre es 100% recuperable, i no representa cap problema pel reciclatge. Amb la proporció dun 90% de vidre reciclat i un 10% de vidre nou, tindrem un estalvi energètic dun 75%.
Industria dequipaments:
Reciclatge delectrodomèstics:
A part del reciclatge del ferro i del coure de les manegues, es la recuperació del gas refrigerant, i el que sha fet es caviar quests gaso per gasos carbònics (meta i butà) que si que es poden reciclar.
Reciclatge dautomòbils:
Els vidres, i xapes son plenament reciclables i es solen utilitzar en els mateixos automòbils. Els pneumàtics es poden reciclar sutilitzen amb les mescles bituminoses per fer asfalts, donant-li millors qualitats. Però no es sol utilitzar perquè es un mètode que surt mes car que la mescla tradicional.
Sector de la construcció:
§ Des-construcció: en els enderrocaments amb laprofitament de ferro, totxos, vidres, fustes.... recollit en el decret 201/94, 26 Juliol regula els enderrocs i el tractament dels residus que provenen de la des-construcció. I els residus saprofiten per a traçat de camins.
Lenergia:
Cogeneració:
El sector energètic esta basat en la cogeneració, amb la reutilització dels olis usats, recuperació energètica dels gasos dels abocadors, laprofitament de les aigües residuals (EDAR), tractament dels productes agrícoles (purins), amb el tractament dels purins, generant una energia.
El tractament dels purins es fa amb un sistema químic que permet recuperar els sòlids dels purins i els liquidis (laigua). També es pot fer mitjançant la deshidratació tèrmica o per tractaments biològics.
Tractament de les Aigües Residuals:
[PLANTA DEPURADORA]
Sistemes:
Tenim tres sintemes:
­
Físics: son aquells que consisteixen bàsicament en mecanismes que treuen la contaminació de les aigües. Aquest sistemes son reixes, garbells, xarxes, filtres, sedimentació, flotació, evaporació i absorció
­
Químics: consisteixen en la eliminació de la contaminació amb sistemes químics. Aquest serien la neutralització o modificació del PH, més pròxim a la modificació, oxidació o oxigenació de les aigües, reducció de les aigües, intercanvi iònic (podem eliminar coure, zinc, plom mercuri).
­
Biològics: són els que amb la intervenció de mecanismes biològics depurem laigua. El tipus son els fangs actius, i els llits bacterians que consisteixen en unes graves i un filtre biològic de bactèries.
Fases:
El bypass general ens evita que en cas darribar mes aigua de la que la depuradora pot tractar, fa que lexcés no entri i la retorna a la font.
­
Pretractament:
­
Llavoradura: te com objectiu leliminació dels residus sòlits que son capaços dembossar en les fases següents del tractament. Normalment sutilitza un sistema físic, basat en garbells o reixes, estàtiques o dinàmiques. Les primeres solen ser de 50-100mm i les segones de 3-10mm. En les estàtiques hi ha una pèrdua daigua, en les dinàmiques, els cilindres socupen de que tota laigua saprofiti, ja que es en la mateixa cota el filtratge. Es convenient que les barres de les reixes siguin dacer inoxidable.
­
Dessorrat: es un procés en el que traurem partícules minerals, o qualsevol altra que tingui un tamany major a 0,2mm. Es basa en un tractament físic, que es fa passar per unes canalitzacions daigua, que la fan circular entre 40-20cm/s i en el qual les partícules superiors es sedimenten al fons dels canals, i per sistemes mecànics o manuals, es van extreien.
­
Desgreixat: es un procés en el qual treurem de laigua greixos i matèries flotants. Molts cops sefectua en el mateix canal del dessorrat. Consisteix en uns dipòsits am una pala que va fent girar laigua, i porta totes les partícules cap a la part exterior, ja que es on hi ha mes velocitat.
­
Tractament primari: ens arribarà un afluent que contindrà un 50% de matèria en suspensió (MES) de tipus orgànic, i un 50% de tipus inorgànic. Està basat en un sistema físic, basat en un sistema de sedimentació. Es deixà laigua en els sintemes de sedimentació 2h amb un sistema de flux continu (entra i surt contínuament), i arribem a eliminar un 60% de la matèria inorgànica en suspensió que ens ha arribat i es disminueix el DBO en un 30%. Desprès daquest tractament podrem abocar les aigües al mar.
­
Tractament secundari: hem deliminar el 40% de matèria en suspensió i la matèria dissolta (MD). El podem dividir en:
­
Coagulació-Floculació: consisteix en afegir un reactiu (coagulants), que aconseguirem concentrar les partícules en suspensió, fent una partícula més pesada. Afegirem els coadjuvants, que ajudaran als coagulants en el seu objectiu.
­
Decantació-Clanificació: es un sistema mitjançant el qual farem que es sedimentin les partícules i les bactèries que afegirem per menjar-se les partícules, cauran a la part inferior. Les bactèries que traiem les podrem tornar a aprofitar.
Fins aquest tractament es el que tenen la majoria de plantes depuradores.
­
Tractament terciari: leliminació dels compostos de nitrogen i de fòsfor, de difícil eliminació. Leliminarem per tractaments biològics i químics, amb tractaments aeròbics i anaeròbics. Desprès del tractament terciari hem de fer la cloració.


Entradas relacionadas: