E) el cost de capital mitjà ponderat serà inferior al cost del finançament aliè sempre que

Enviado por Chuletator online y clasificado en Economía

Escrito el en catalán con un tamaño de 10 KB

Fonts de finançament propi:
capital, reserves, amortitzacions i provisions
Fa referència al finançament que pertany als propietaris de l’empresa. L’aporta l’empresa, forma part del seu patrimoni net i no és exigible.
Són els recursos més estables de què disposa l’empresa, ja que no s’han de tornar en tota la vida de l’empresa, excepte si es produís una fallida o liquidació de tots els béns. Malgrat això hem de considerar que són els que comporten més risc.
Capital --- Aportacions del propietari (empresa individual) o dels socis (societat) en el moment de la fundació i ampliacions successives que es puguin produir
Reserves --- Són un instrument de finançament intern i propi de l’empresa derivat de la reinversió en l’empresa dels beneficis d’exercicis anteriors que no s’han distribuït als accionistes o socis i s’han retingut a l’empresa. Poden ser de tipus legal (fixades per la llei), estatutàries (fixades pels estatuts de l’empresa), voluntàries (beneficis extraordinaris) o procedents de subvencions estatals o privades.
Es considera autofinançament d’enriquiment perquè les reserves són beneficis que es queden a l’empresa per tal que aquesta pugui fer noves inversions i per tant créixer.
La formació de reserves presenta avantatges per a la gestió de l’empresa ja que assegura el seu desenvolupament o creixement sobretot quan resulta impossible o molt difícil el finançament exterior. És especialment interessant en les petites i mitjanes empreses perquè tenen més dificultats per accedir als mercats de capitals i també perquè a vegades el risc de les seves inversions és excessiu per confiar-los al finançament aliè.

Amortitzacions --- Fons que es doten per a compensar la pèrdua de valor dels actius fixos. (Dotació a l’amortització de cada exercici que s’ajunta a l’Amortització acumulada i es resta de l’Actiu del Balanç). Aquests valors ens generen un fons per al moment en què cal substituir l’immobilitzat.
Préstecs --- quantitats de diners demanades a institucions financeres: bancs, Caixes, cooperatives de crèdit, ... A canvi del compromís de tornar-los Juntament amb un interès en el termini acordat. Seria una opció per finançar Una inversió a llarg termini (per exemple l’adquisició d’una màquina) Emprèstits --- títols de crèdit de renda fixa emesos per empreses (obligacions, Bons, pagarés...) que són adquirits en el mercat de valors per particulars a Canvi d’un interès. Es donen quan la quantitat de diners que es necessita és tan Gran que es fa difícil trobar entitats disposades a facilitar-la. Nota: Respecte a les semblances i diferències entre accions i obligacions cal dir Que totes dues són font de finançament externa a llarg termini. Una acció és una part alíquota del capital social. Els accionistes són els socis o Propietaris de l’empresa. Una obligació és un títol que representa una part alíquota d’un préstec concedit A una empresa i que converteix al seu propietari en creditor de l’empresa i li Dóna dret al cobrament dels interessos generats i al reembossament del crèdit, En el termini acordat. L’accionista cobrarà un dividend que dependrà dels beneficis de l’empresa i de La decisió acordada en la junta general d’accionistes, per tant, es tracta d’una Remuneració de caràcter variable. L’obligacionista cobrarà l’interès acordat en L’emissió de l’emprèstit, per tant es tracta d’una remuneració de caràcter fix i Coneguda prèviament. Lísing o arrendament financer --- és un instrument de finançament aliè de béns Mobles o immobles que permet a l’empresa l’ús de béns de producció sense Adquirir-ne la seva propietat, a canvi de pagar durant el temps acordat (generalment la vida econòmica de l’element patrimonial en qüestió) unes Quotes d’arrendament i, arribat el final, es pot optar per adquirir el bé Mitjançant el pagament d’una opció o bé tornar-lo. L’opció de compra ha de Figurar forçosament en el contracte.
Si l’empresa no exerceix l’opció de compra Podrà tornar el bé o bé renovar el contracte de lloguer. Habitualment quan es Contracta un lísing l’objectiu és l’adquisició del bé mitjançant l’execució de L’opció de compra. És per això que la finalitat principal acostuma a ser la D’obtenir finançament per tal d’adquirir el bé. Dins de la quota períòdica hi estaria inclosa l’amortització del bé i els interessos Del deute. Si ens preguntéssim pel cost del lísing hauríem de dir que és la diferència entre El preu del bé al comptat i la quantitat total que paguem per les quotes de Lísing. Avantatges:  És un instrument eficaç per finançar l’adquisició de béns destinats Al desenvolupament d’una activitat econòmica ja que permet Finançar el 100% de les inversions realitzades. Ens permet obtenir Una major liquiditat que si compréssim el bé utilitzant recursos Propis, perquè no s’ha de desemborsar des del principi tot el preu Del bé.  El règim fiscal que té ens permet deduir pràcticament tota la Quota d’arrendament financer. Inconvenients:  La càrrega financera és important i evidentment ens l’estalviaríem Si compréssim el bé al comptat. Els tipus d’interès són superiors Als que ens aplicarien per un préstec hipotecari.  La durada del contracte és irrevocable i voler acabar el contracte Per causes imputables a la nostra empresa ens pot comportar Greus conseqüències. Rènting – consisteix en el lloguer de béns mobles a mitjà i llarg termini. Cal Pagar mensualment i durant un termini determinat una quota fixa (lloguer) que Inclou:  Ús del bé fins al final del contracte  Manteniment del bé  Assegurança del bé  Opció de renovació al finalitzar el contracte.
A curt termini (venciment inferior a un exercici) Préstecs a curt termini – ídem l/t però a menys d’un any Crèdits bancaris a curt termini ---Descobert en compte Pòlissa de crèdit Descobert – utilitzem més diners dels que tenim i ens financem amb els “números vermells”. L’interès és molt elevat però la disposició és Instantània. Pòlissa – L’entitat financera posa a disposició d’una persona física o Empresa un import de diner per un termini, utilitzant-ne la quantitat que Aquella estimi oportú en cada moment, sempre i quan no superi el límit Establert. L’empresa pagarà interessos segons la quantitat que utilitzi i Una comissió per la resta dels diners. Evidentment el client s’obliga a Tornar les quantitats que li reclami en el termini fixat. Les despeses que la graven són, per tant:  L’import de la pròpia pòlissa  Comissió d’obertura  Corretatge (corredor de comerç)  Comissió sobre el saldo no disposat  Els interessos sobre la quantitat disposada La pòlissa de crèdit es demana, normalment, per fer front a possibles Necessitats futures i l’empresa no sap exactament quina quantitat Necessitarà. Consideraríem que el seu cost serien els interessos que pagaríem per Disposar del capital durant el temps del qual en disposem. Crèdit comercial o de proveïdors --- És el finançament que aconseguim quan els Subministradors de béns i serveis ens permeten pagar més tard. Normalment Aquests ajornaments són amb l’acceptació d’efectes comercials a 30, 60 o 90 Dies. Si els proveïdors no ofereixen cap descompte per pagament immediat el Cost d’aquesta font de finançament és 0. Si l’ofereixen l’operació tindria cost, el Cost d’oportunitat, ja que si no féssim l’ajornament (no tinguéssim crèdit) Obtindríem un descompte que perdem pel fet de fer el crèdit Descompte d’efectes --- Podem portar els efectes comercials (rebuts, lletres, Pagarés) a cobrar a una entitat bancària perquè ens els aboni abans de la data De venciment. Aquesta operació és el descompte d’efectes. El banc ens cobrarà Interessos i comissió de gestió i si el client no paga també ens cobrarà despeses De devolució i ens carregarà l’import de la lletra. El facturatge (factoring) --- Consisteix en la prestació d’un conjunt de serveis Que realitza una entitat (factor) a una empresa en relació als crèdits comercials Que aquesta genera. L’empresa lliura a l’entitat factor els crèdits originats per Les vendes i aquest anticipa l’import dels crèdits esmentats, descomptant una Comissió i els interessos pel temps que manca fins al venciment dels crèdits. A Més d’anticipar el cobrament dels clients, el factor presta ( i en això es Diferencia el factoring de la figura del descompte d’efectes) una sèrie de serveis Addicionals: assumeix els riscos d’incobrament, analitza els crèdits als clients i Efectua la gestió dels cobraments. És una font de finançament perquè L’empresa incorpora l’import de les factures (menys les despeses) Anticipadament al moment del cobrament efectiu d’aquestes per part del factor. Els avantatges que presenta són per tant:  Estalvia les tasques administratives de cobrar els deutes  Facilita de manera immediata uns recursos financers que no S’obtindrien fins passat un període més llarg  Elimina el risc dels morosos L’inconvenient que té és el seu elevat cost (entenem per cost la diferència entre L’import dels drets de cobrament i la quantitat que cobrem al vendre’ls) - Càlcul genèric del cost del finançament El cost del finançament serà aquella taxa que actualitza els fluxos de tal manera Que iguala els ingressos de tresoreria derivats, valorats en € inicials, amb el Conjunt de pagaments vinculats, valorats també en € inicials. Per això en aquest cas tindrem que: On c= taxa de cost del finançament Funciona anàlogament que els càlculs dels projectes d’inversió amb la VAN i la TIR (recordeu que si el VAN és zero el tipus d’interès és la TIR?) Si c > i (rendibilitat de la inversió) no convé tirar endavant el projecte Si c

Entradas relacionadas: