Dubte esceptic i dubte metodic

Enviado por Chuletator online y clasificado en Filosofía y ética

Escrito el en catalán con un tamaño de 3,9 KB

 

OBJECTIU DE LA PRIMERA MEDITACIÓ:


Descartes mateix L’explica en poc més d’una ratlla: « (...) m’aplicaré seriosament i amb Llibertat a destruir generalment totes les meves antigues opinions.». El dubte és el punt de partida i l’objectiu és trobar uns fonaments sòlids per a les Ciències.

RESUM CARTESIÀ DE LA PRIMERA MEDITACIÓ:


LES MEDITACIONS METAFÍSIQUES inclouen un «RESUM» [‘Abregée’] de cadascuna de les Parts de l’obra, estratègicament situat després de la ‘Dedicatòria’ als degans i Doctors de la Facultat de Teologia de París i d’un prefaci en què es dedica a Intentar mostrar que l’existència de Déu és compatible amb el seu sistema Filósòfic. El text del Resum corresponent a la «Primera Meditació», diu Així:

«A la Primera [Meditació], presento les raons per les quals podem dubtar generalment de totes Les coses, i particularment de les coses materials, com a mínim mentre no Tinguem cap altre fonament en la ciència que el que hem tingut fins ara. Perquè, Malgrat que la utilitat d’un dubte tan general no se’ns mostri en principi, és Sempre molt gran per això: perquè ens deslliura de tota mena de prejudicis i ens Prepara un camí molt fàcil per acostumar la nostra ment [‘esprit’] a separar-se Dels sentits, i en fi, perquè fa que no sigui possible que poguéssim dubtar mai Més que les coses que descobrim posteriorment són veritables».

DIFERÈNCIA ENTRE EL DISCURS I LES MEDITACIONS:


El Dubte de les MEDITACIONS METAFÍSIQUES, no és exactament equivalent al del DISCURS DEL MÈTODE. El DISCURS és el pròleg a una sèrie de tractats científics i Descartes dubta com a científic: fa un dubte calculador, orientat envers la Fundació de la ciència i a eliminar els errors. Al DISCURS, el dubte està Circumscrit i limitat al coneixement i a la manera de conèixer. No fa referència Ni a l’existència mateixa del món (que mai no es posa en qüestió), ni a la Coherència de l’acte de pensar.

En canvi, a les MEDITACIONS, Descartes dubta en tant que filòsof i discuteix amb filòsofs. El Que planteja és un dubte de la voluntat: com que la voluntat humana és infinita, El dubte serà també infinit. Per això inclou la hipòtesi d’una manca de sentit Existencial que és el ‘geni maligne’.

ESQUEMA:


1.- Constatació de la Falsedat de certes opinions

El punt de partida és el dubte. Decisió de desfer-se de les seves opinions i de cercar fonaments Sòlids per a les ciències.

Mètode:


Cal criticar els Fonaments de les pròpies opinions: és un dubte metòdic. Quins són els Fonaments de les opinions errònies? Els sentits. Com que els sentits corporals Són de vegades enganyadors, es pren la decisió de dubtar de totes Lesinformacions que en provenen. És un dubte hiperbòlic.

2.- Dubtar de l’existència Dels objectes sensibles

Argument de la bogeria:


Descartes el Rebutja.

Argument del somni:


com distingir el somni de la Vigília?

Objecció:


Els nostres somnis són còpies de coses Reals. La imaginació inventa éssers inexistents a partir de la composició D’elements simples que existeixen. Conseqüència: és possible dubtar de ciències Tal com la física l’astronomia, la medicina; però ara com ara no es pot dubtar De les matemàtiques.

3.- Dubtar de les essències Matemàtiques

L’argument del Somni és inoperant per a les essències matemàtiques

4.- Dubte Hiperbòlic

Argument del déu Enganyador:


però és contrari A la bondat de Déu i aquest argument no és prou convincent.

Decisió D’enganyar-se un mateix amb la hipòtesi del geni Maligne:
És un dubte voluntari.

El dubte és Radical, absolut (no se li escapa res).

Entradas relacionadas: