Dret prestacional

Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Economía

Escrito el en catalán con un tamaño de 11,05 KB

 
LLIÇO 13. Art. 27 de la CE reconeix el dret a la educació i per tant com a dret fonamental esta ubicat en la secció 1ª del capítol II del títol I. ES UN DRET PRESTACIONAL però se li vol donar un contingut fonamental.
La pecularieta esq te una doble naturalesa. Per una part es un dret de prestació especific i particular ja q constitueix un títol subjectiu per a poder reclamar un servei de l’estat, però per un altra banda esta ubicat en la secció primera del capítol II i per tant gaudeix de la tutela maxima de ahi q puga considerar-se un dret fonamental de prestació.

OBJECTE


Es el dret a l’ensenyament, pro no acualsevol tipus d’ensenyament, sinó a aquell ensenyament reglat, es a dir, regulat per el sistema educatiu, que son educació infantil, secundaria, batxillerat i cicles formatius (LOE). Hem de fer referencia de que no asoles es tracta de un dret sinó també de un deure

TITULARITAT


La constitució diu tots, qualsevol persona q estiga vivint en el nostre estat. En la fase universit no es el mateix, encara que també es referix a tots

EINES PER GARANTIR L’EFECTIVITAT


Hi ha dos vies q estan en la constitució i en la legislació per fer efectiu el dret
Per una banda la creació de centres docents per part dels poders públics, i si les places s’esgoten deuen crear mes places. En el mateix art.
27.5 comporta el dret de tots els menors de tindre garantizada una plaça a un centre públic tot i que aixo no garantisca el dret dels pares de triar exactament el centre aon es vol tindre plaça, es a dir, la CE te garantix la plaça però els pares no poden decidir el lloc. Per un altra banda, les ajudes publiques als centres privats que comporta el dret també a tindre una plaça en un centre concertat, a l’hora de la veritat, aço no es complix.
El dret a l’educació per tant, es una garantia constitucional, naturalesa de dret prestacional que implica q el estat te un compromís economic, però a la vegada es un dret fonamental.
Ha de haver una serie de elements q garantisquen q el dret es = per a tots els menors, estudien aon estudien. Es tracta de una garantia institucional. Les facultat i les competencies constitucionals dels p.Públics en matèria educativa son basicament 2:
programació general d’ensenyament, significa q tots els centres (públics i privats) tenen q adaptar-se a una programació que te les directrius bàsiques en una llei de caratter nacional. Els programes son exactament els mateixos programes.
Inspecció i homologació del sistema educatiu, la funció de la inspecció es.....Disn dels parametres de la llei educativa
Aquestes garanties estan destinades a assegurar unes característiques basiques comuns per a tots els centres, i aixo complementa la naturalesa funcional i la gtia institucional que te el dret a la educació.
Aixo es el q fa q el dret a la educació es considere fonamental ¿perq? Si entenem q el dret a la edu es sols prestacional, alesores sols serien obligatories dels centres públics però com es tracta de un dret fonamental afecta a tots per igual.
El contingut d’aquesta garantia esta delimitat per tres aspectes:
- Els fins constitucionals de l’acció educativa, q segons disposa art. 27.2 fa referència al ple desenvolupament de la personalitat humana respecte als principis democratics de convivencia i als dret fonamentals. Es una delimitació important q te el dret a l’educació.
- Qualitat de l’ensenyament, la qualitat esta regulada en l’art 1 de la LO 2/2006 de 3 de maig d’educació (LOE). Es el primer principi que es garantisca respecte del dret a l’educació. Aquesta fa referència a alguns ppis pedagògics q es consideren basics i que han de guiar l’acció educativa, ex: formació personalitzada, la participació i la col·laboració dels pares, la no discriminació i també per algunes qüestions de fons com diu la lletra C de aquest art. Q fa referència a la transmissió de valors q favorisquen la ll.Personal, la solidaritat, la ciudadania, el respecte....
-
Drets acadèmics dels alumnes. Ex: avaluació objectiva, possibilitat a formular possibles reclamacions o a un tracte disciplinari sense diferenciacions

LLIBERTAT DE ENSENYAMENT


Art. 27.1 CE.
Contingut determinat q implica, dret a crear institucions educatives, també el dret dels qui exerciten personalment la docència a practicar-la en llibertat dins dels límits del lloc docent que ocupen, dret dels pares a triar la formació religiosa i moral q estimen convenient per als seus fills (art. 27.3 CE).

LLIBERTAT DE CATEDRA


La llibertat de càtedra actua de una determinada manera independentment de si es tracta de centre privat o públic. A diferencia dels c.Privats que tenen un ideari... El TC ha dit q l’existència d’un ideari conegut per el professor no l’obliga a convertir-se en un apologista del mateix ni tampoc l’obliga a transformar l’ensenyament en adoctrinament, ara be, la llibertat de càtedra no l’empara o millor dit, no l’habilita per a combatre l’ideari del centre. El TC determina que si utilitza la lliberta de càtedra per a combatres un ideari podria suposar un acomiadament, pot tindre una postura neutral però no anar en contra d’ell.
Pel q fa als centres públics, aon no hi ha ideari, la llibertat de càtedra consistira el l’obligació q te el professor de neutralitat, l’obligació de renunciar a qualsevol tipus de adoctrinament
LLIÇO 14. DRETS DE L’ÀMBIT LABORAL
Son els q mes han patit un transformació en l'època de la transició d’Espanya. El dret mes importat es el dret a LA LLIBERTAT SINDICAL (art.28 de la CE)

TITULARS


Son tots els treballadors i tots implica una formula general per a parlar de totes les persones q treballen a Espanya (espanyols i estrangers). Tres limitacions:
La CE diu art. 28, la llei podra limitar l'exerc d'aquest dret a les forces armades i als cossos militars en gnral.

La llei podra regular peculiaritats quant es tracta de funcionari públics
ART. 127 DE LA CE. La constitució prohibix el dret a sindicarse als jutjes, magistrats i fiscals. Tot i que si q poden formar asociaons propies, tot i que no poden sindicarse.

CONTINGUT


Te un vessant individual i un col.Lectiu.
L’individual fa refencia al dret q te cada treballador a fundar sindicats i afiliarse al sindicta q elegisca. A mes el TC ha interpretat que el contingut d’aquest dret s’ha de fer extensiu a les activitats preparatories, es a dir, totes aquelles activitats q compreenen els actes preparatotis de la afiliació o fundació. El dret a no afiliarse compren el dret a no rebre presions per a afiliarse a un sindicat.
Per una altra banda, el únic requisit per a fundar un sindicat, es el diposit de estatuts per part dels promotors o dels dirigents en el ministeri de treball, als efectes també de publicitat. En contarpartida, l’administració no te una funció de control com si tenien els p.Polítics, simplement ha de examinar si manca algun requisit (element formal) aunque esta previst per la legislació, LO 11/1985 de 2 de agost.
Pel q fa al vessant col·lectiu, aquest consisteix en el dret dels sindicats al seu lliure exercici q inclou ames el dret a formar confederacions i a fundar organizacions sindicals internacionals o a afiliar-se a les mateixes, però també compren segons a determinat el TC, l’utilització de tots els procediments que el ordenament jurídic oferix per a la defensa dels drets dels treballadors com son, el dret de vaga, de negociació col·lectiva, regulades per l’art. 37 de la CE, dret públic subjectiu, les mesures de conflicte col.Lectiu, la participació institucional i en les eleccions sindicals.
Mesures de conflicte col·lectiu; el TC, s’ha de diferenciar la vaga (art. 37 de la CE)? De les mesures de conflicte col·lectiu. Art37.2 faculta als treballadors per a poder realitzar altres accions distintes de la vaga, normalment es referix als procediments per a la composició del conflicte i també a les formes diverses de realitzar-ho. Ex: boicot en les relacions comercials amb un empresari amb mes empresaris

EL DRET DE VAGA


Per a la defensa dels interesos dels treballadors.
La CE fa una remissió a la llei, i diu q la llei q regule l’exercici d’aquest dret establira les gties per assegurar els serveis esencials de la comunitat, serveis mínims. El contingut essencial del dret a la vaga consisteix en qualsevol de les modalitats del cesament del treball amb la finalitat d’exigir una serie de reivindicacions en favor de la defensa dels drets dels treballadors.
TITULARITAT. Es tracta d’un dret individual consistent en aderir-se a la vaga o no participar, xo també aquest dret te una dimensió col·lectiva ja q aquest dret nomes es pot exercir de manera concertada. Pel que fa a l’àmbit subjectiu del dret, el dret de vaga q es protegix constitucionalment es el de les persones que presten, a favor de altres, un treball retribuït i per ultim hem de fer una alusio al limit d’aquest dret. LIMIT extern del dret, es el manteniment dels serveis mínims que dicidix en cada cas el governs, quins son eixos servicis mínims.
LLIÇO 16 DEURES CONTITUCIONALS
Secció II, Capítol II.
En realitat deures com a tal en la CE nomes trobem tres:
1. Deures militars
2. Deures tributaris
3. Altres deures constitucionals (deure de treballar)
1- es fonamenta sobre el deure de defensa de España, art 30 de la CE, esta enunciat sobre una doble vessant, Dret i deure de defensar Espanya. Llei 13/91 de 20 de desembre de servei militar i la llei 17/99 de 18 de maig que es lallei de regim personal de les forces armades que ja determina radicalment la supresio del servei militar.
2- deures tributaris, art. 31 de la CE. Tots contribuirán al sosteniment de les despeses publiques d’acord amb la seua capacitat económica, esta inspirat sobre la base de tres ppis:
- capacitat económica (no tos paguem el mateix atenent al ppi de igualta)
- igualtat del sistema tributaria
- de progresivitat q com diu la constitució prohibix que tinga carácter confiscatori
També hem de fer referencia de l’obligació dels poders public de adoptar mesures de control i inspecció i que formari apart també d’eixa obligació o deure tributari. Llei 58/2003
3- art 35 de la CE. Tota la doctrina parla de la versió del dret mes q del deure. El dret a triar de forma lliure una profesio o un ofici. A mes el TC ha reconegut q el dret a treballar continua o es manté fisn q la pers te una edat determinada per a seguir en la seua professió.

Entradas relacionadas: