Dret financer
Enviado por Chuletator online y clasificado en Otras materias
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 5,52 KB
EL NAIXEMENT DE LES LLENGÜES VULGARS
La descomposició de l’Imperi ROMà ( S. V dC ) va provocar la desvinculació política dels diferents territoris conquerits amb un centre de poder unificat. Aquest fet va obrir un procés de fragmentació lingüística.
Se sap que en el concili de Tours, l’any 813, es recomana la predicació en vulgar
.
“ in nusticam romanam linguam ” → Homilia → Homilies d’Organyà ( finals S.XII ). S’escrivia en vitel·la → pell d’animal curtida.
3. Espanya
El model autonòmic vigent a l’Estat espanyol és d’aplicació recent ( 1978 ). La història de l’Espanya moderna i contemporània ( S.XVIII a XX ) presenta un fort caràcter centralista i uniformista.
L’estat espanyol s'organitza en 17 comunitats autònomes, cada una de les quals disposa de Govern i Parlament. Les 6 comunitats autònomes que presenten llengua pròpia ( Catalunya, País Valencíà, Illes Balears + Pitiüses, País Basc, Galícia i Navarra ) elaboren entre 1982 - 86 els estatuts ( conjunt de lleis ) pertinents.
ARTICLE 3 DE LA CONSTITUCIÓ.
El castellà és la llengua oficial de l’Estat. Tots els espanyols tenen el deure de conèixer-la i el dret d’usar-la.
La resta de llengües espanyoles seran també oficials en les respectives comunitats autònomes segons els seus estatuts.
La riquesa de les diferents modalitats lingüístiques d’Espanya és un patrimoni cultural que serà objecte de respecte i protecció !
El règim de desigualtat es posa de manifest en tres aspectes fonamentals.
Quant a deures lingüístics dels ciutadans : tots els ciutadans de l’Estat tenen el deure constitucional de conèixer el castellà. En canvi els ciutadans de les comunitats autònomes no tenen regulat per la Constitució el deure de conèixer la llengua pròpia de la comunitat.
Quant a l’ús de les llengües en els òrgans centrals de l’Estat i en les relacions entre els ciutadans i l’Administració central : les llengües no castellanes són absents en els òrgans centrals de l’Estat, fins i tot en el Senat, que és la cambra de representació territorial.
Quant a reconeixement de les llengües ( catalana, basca i gallega ) en els àmbits europeus : el fet que l’única llengua oficial de l’Estat sigui el castellpa impedeix el reconeixement oficial de les altres llengües en l’àmbit europeu. Romanx, suís, francès, alemany i italià.