Dret Diví

La il·lustració va ser un moviment Intel·lectual que es va desenvolupar a Europa al SXVII. Defensaven la Raó I LA LLIBERTAT DE CONSCIENCIA I DE PENSAMENT, rebutjaven qualsevol Superioritat religiosa i es basaven en la tolerància. D’acord amb aquest model, Els il·lustrats van organitzar un nou model polític i social basats en els Principis de la llibertat i igualtat.

Els filòsofs il·lustrats criticaven l’absolutisme I  van donar suport a una nova doctrina política:

LIBERALISME;

advocaven per la llibertat econòmica i la iniciativa Individual.

Montesquieu

: propugnar divisió de poders. 

ROSEAU

: defensar la necessitat d’un contracte social entre Governants, i va denunciar la sobirania nacional – doctrina política (vot). 

Voltaire

- es va proclamar defensor de la llibertat de Consciencia. 
QUENEY s’oposa al mercantilisme i fonamenta el principis del liberalisme econòmic. 
Newton mètode científic. 
LOCK crític a l’antic règim – divisió de poder- igualtat Legal – Racionalisme i fe absoluta en la raó

EX. MONARQUES IL·LUSTRATS

- María Teresa de Àustria, Carles 3 a Espanya o Gustau a Suècia.

MONARCA IL LUSTRAT

: monarca que portaven a  terme experiències Reformistes basades en les idees de la il·lustració però sense disminuir ni Dividir el seu poder. Aquests monarques van actuar en L’administració, els fonaments de l’educació i la recerca de la modernització Econòmica. Tots ells van promoure programes de desenvolupament agrícola i Industrial i van facilitat el comerç. Però aquestes reformes van tenir un abast Molt limitat, no es podien endegar reformes econòmiques i mantenir intactes la Societat estamental alhora. Es per això que les contradiccions del despotisme Il·lustrat van obrir camins a revolucions que van posar fi a l’AR.

L’ENCLOPÈDIA

. Diderot i d’Alembert (francesos) van escriure L’enciclopèdia amb l’objectiu de publicar una obra que aplegués els Coneixements de l’època de qualsevol àmbit del saber. Es va publicar l’any 1751 I compren 35 volums. 

Les idees il·lustrades i els anhels de Canvis socials, econòmics i polítics es van difondre també al continent Americà. Els habitants de les tretze colònies angleses establertes des del Segle XVII a la costa est d’Amèrica del nord, encoratjats per les idees D’igualtat i llibertat que els arribaven d’Europa, van protagonitzar al segle XVII una insurrecció contra la metròpolí. La revolució americana va fer néixer els Estats Units d’Amèrica, una Nació nova que es regia, i va ser la primera a fer-ho, pels principis del Liberalisme.

La Revolta del te:

Els colons americans estaven descontents, perquè la metròpolí no els permetia Enviar representació al parlament anglès, els obligava a pagar impostos i els Imposava un monopoli comercial. El 1773, la decisió britànica d’atorgar el Monopoli de la venda de te a una companyia anglesa va provocar una rebel·lió. Els colons de Boston, com a protesta, van llençar al mar uns quants Carregaments de te. El rei d’Anglaterra Jordi III va enviar l’exèrcit a sufocar La revolta i es van fer actuacions repressives contra els colons.

La Guerra d’independència:

El 1775 es van produir els primers enfrontaments entre colons i tropes angleses. Els colons es van organitzar sota el comandament de George Washington o l’any 1776 van declarar la independència dels Estats Units. La guerra contra la metròpolí Va ser llarga, els coloms van comptar amb l’ajuda de França Espanya i Holanda. L’Octubre de del 1781 la victòria dels colons sobre els anglesos a Yorktown va Sentenciar el curs de la guerra i la gran Bretanya va reconèixer la Independència dels Estats Units el 1783. L 1789 George Washington va ser Nomenat primer president dels Estats Units d’Amèrica.

La Declaració d’independència:

Quan en el curs dels esdeveniments un poble es troba en la necessitat de Trencar els lligams polítics que l’uneixen a un altre el respecte legítim  l’opinió dels homes exigeix que declari les causes que l’han empès cap Aquesta separació. Tots els homes neixen iguals, que el creador els ha donat Drets inalienables entre els quals es troben la vida, la llibertat i la cerca de La felicitat que per garantir aquets drets , els homes institueixen governs la Legitimat dels quals prové del consentiment dels governats, que si un govern Tingui la forma que tingui oblida els seus deures, el poble té dret de Canviar-lo o d’abolir-lo i d’establir-ne un de nou.