Tothom te dret a defensar-se davant uns tribunals

Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Derecho

Escrito el en catalán con un tamaño de 14,59 KB

 
LLIÇÓ 12. DRET A LA TUTELA JUDICIAL EFECTIVA.
1.

Funció del reconeixement constitucional de la tutela judicial


F a referència a tot el q te q veure en el procés judicial.
En línees genèriques hem de fer una primera referència a la transcendència q ha tingut el treball q ha fet el trib constitucional en relació al art 24 perq el TC ha suposat un autèntic factor transformador de la practica judicial, es a dir, si la pract judi anterior es basava en un elevat grau de formalisme el TC a suposat hi ha incorporat un jurisp contaria a la regides formalista anterior que es caracteritza, primer per la tendència antiformalitat, 2 per fer prevaldre per damunt de tot la recerca de la interpretació de les normes que mes favorable resulte ala efectivitat del dret fonamental de la persona, en tercer lloc, la exigència d proporcionalitat o siga q el efecte provocat siga proporcionat a la causa q la produït i en 4t lloc, una insistència en la motivació de les sentencies, el TC esta contínuament insistint de q totes les sentencies q dicten.. La falta de motivació ha produït la possibilitat
2.

CONTINGUT:

COMENSA PARLANT PER EL JUTGE ORDINARI PREDETERMINAT PER LA LLEI. Concepte:
- ha de ser un òrgan integrat en el poder judicial
- amb caràcter ordinari (fa referencia a la eliminació dels tribunals de excepció que pujaran ser parcials i per tant anar en contra de la neutralitat dels jutges)
- predeterminació legal. Significa:
1. Determinació del òrgan competent
2. Exclusió de interferències per part de altres poders
STC ¿ 47/83 ? VA DIR 3 COSES IMPORTANT:
- l’òrgan judicial ha de ser creat prèviament per la norma jurídica
- q la norma jurídica l’haja investit de jurisdicció i competència amb anterioritat al fet que motiva l’actuació o el procés judicial.
- que el seu regim orgànic i processal no permeta qualificar-lo d’excepcional o especial,
3.

Accés al sistema judicial

art. 24.2 - possibilitat i drets q ha de tindre una persona q entra en contacte en el mon judicial.
1-Accés al sist. Judicial
2-Dret a conseguir una resolució motivada i basada en el dret
3-Obtenir una execució de la sentencia
4-fase ulterior a la execució q seria el dret a ficar en marxa o exercir els diversos recursos previstos legalment
Dret q correspon a totes les pers q tenen capacitat per ser part en un procés. Aquets dret d’inici o 1ª fase del dret judicial te un efecte q es el de obtenir una resolució fundada en el dret. I per un altra banda la causa mes habitual q impedeix la consecució del contingut normal del dret i per tant conseguir l’objectiu es la no admissió de la pretensió que se insta, significa per exemple q un òrgan judicial puga determinar q una denuncia (pretensió) no s’admitisga a tràmit. (resolució recurs d’Empar)
Ja em accedit al procés judicial i dins del curs del procés el nucli de la tutela judicial efectiva es condensa en el dret a no patir indefensió, aixo implica que forma part del contingut del dret el fet de tindre la oportunitat de defensar-se en tot el procediment judicial que afecte dret o interesos propis i per tant de que es promoga la possibilitat de defensa de la persona mitjançant la corresponenent contradicció. Continuant en les possibilitat q poden trobar dns del curs del procés podem añadir un dret, el dret de prova, es a dir, el dret de totes les pers a proposar proves per a demostra la veracitat de la seu pretensió.
Un altre dels aspectes q considera el dret a la tutela es la assistència lletrada, destaquen 2 elements q es pressuposen:
- Relació de confiança que s’ha d’advertir entre la part implicada i el seu l’advocat, imprescindible en un procediment penal.
- dret a la assistència de un lletrat que u designe lliurement. Aquest dret realment es absurd reconèixer-lo de forma directa. Relaciona l’art 119 de la CE
4.

FI DEL PROCES


Consistix en obtenir una resolució i per tant aquest es el element mes important i el contingut mes normal del dret a la tutela. Una resolució motivada sobre el fons de l’asunt i per supost no arbitraria d’aquesta manera, es pot afirmar que el contingut de dret qda complet normalment quan s’obté una resolució sobre el fons de l’asunt i motivada q estima o desestima les pretensions i sempre q persupos en aquest procediment s’hagen complit totes les garanties del art 24. Ara be, es possible q la pretensió no qde satisfeta del tot i en eixe cas s’obri la possibilitat del recurs contra la sentencia que no ha satisfet la pretensió inicial. Aquesta via del recurs implica la possibilitat de revisar la resolució. Sempre q estiga legalment previst.
Un altre es la possibilitat o dret realment a la execució de la sentencia, independentment de q es planteje o no el recurs s’obri el ..... La execució de la snt es allò q fa q la snt es complisca... I la base de que es puga ficar ... Es la motivació de la sentencia.
ELEMENT DE LA TUT. JUDI. EFECTIVA:
Dilacions indegudes, es a dir, el dret a tindre un procés sense dilacions indegudes. Carta de dret de la Unió Europea Capítol VI, temes relacionats amb la justícia, considera el dret de la prenuncio de innocència, el dret a un jutge imparcial, i el dret a tindre un procés que dura dins dels terminis raonables
Art24, dret q te tota pers a q el procés no es demore per la passivitat del jutge o per la indeguda influencia de tercers
5.

LES GARANTIES CONSTITUCIONALS DEL PROCES PENAL

Les gties del procés Penal es poden agrupar en 4 bocs:
Coneixement de la acusació, el dret de l’acusat a ser informat de la acusació contra ell presentada
Autoprotecció (tota pers te dret a no declarar contra ella mateixa i a no declarar-se culpable), publicitat (donar a conèixer tots els aspectes relatius al procediment a les parts del mateis, no a tothom), concentració ( implica q les proves s’han de practicar en l’acte de judici oral d’ahi la concentració i sempre en tot cas amb les degudes gaties i nomes s’admetrà la prova preconstituida quan no es puga practicar en el judici) el caràcter oral que es l’autoprotecció i quina es la seu projecció.
Prenuncio d’innocència ha de regir tot el procediment hasta que no hi ha un resolució.
La revisió del procés penal, fa referència a la via del recurs de la qual hem parlat....Per a la satisfacció.


TEMA 15: DRETS DE LAMBIT ECONOMIC I SOCIAL

Totes les constitucions tenen una orientació econòmica. En el nostre cas, la tendència ideològico-econòmica, gaudeix d’una naturalesa mixta, perque per una banda, fixa aspectes com són el dret a la propietat privada, fundació i llibertat d‘empresa. Són indicis d’una tendència lliberal, però, també té una tendència socialitzant, perque tenim uns principis rectors, i gran part dels drets continguts en el Capítol II són de naturalesa prestacional. Aquesta tendència també esta determinada per els principis de intervenció publica en alguns sectors de la economia.
      Aquesta és la perspectiva econòmica que trobem en la nostra C.E, que és fonamenta en l’existència d’uns drets particulars:
1.

Propietat privada


Art. 33 CE


1.“Se reconoce el derecho a la propiedad privada y a la herencia”.
2. “La función social de estos derechos delimitarà su contenido, de acuerdo con las leyes”.
3. “Nadie podrá ser privado de sus bienes y derechos sinó por causa justificada de utilidad pública o interés social, mediante la correspondiente indemnización y de conformidad con lo dispuesto por las leyes”.
Aquest dret esta ubicat en la Secció II del Capítol II, no és un DDFF, però, sí arreplega un dret públic subjectiu com és el: dret a la propietat privada i herència. Es ressalta la funció social d’aquestos drets, q és la q delimita el seu contingut d’acord amb el q determinen les lleis.
Aquesta primera previsió afegeix en l’apartat 2, que ningú no podrà ser privat dels seus bens i drets, sinò és per una causa justificada, de utilitat publica o interès social, a canvi la persona rebrà una indemnització de conformitat amb les lleis. En aquest cas s’està fent referència a la llei d’ expropiació forçosa, q contenen les disposicions necessàries per a garantir la contraprestació justa de la expropiació.
2.

Fundació


Art. 34 CE:


1. “Se reconoce el derecho de fundación para fines de interés general, con arreglo a la ley”.
“Regirá también para las fundaciones lo dispuesto en los apartados 2 y 4 del art. 22”.
Determina, que tindrà com a finalitat l’interés general i, sempre d’acord amb la llei.
3.

Llibertat d’empresa


4.

Principis rectors de la política social i econòmica


L’ ubicació d’aquestos principis es troba en el Capítol. III del Tituol I, ubicació separada de la resta de drets. L’enunciat no diu drets, sinò, principis rectors.
Tradicionalment aquestos principis han sigut considerats com a drets de naturalesa prestacional, o siga, drets q impliquen, que el seu titular puga exigir de l’Estat, comportaments positius, actuacions, o conductes determinades, per a diferenciar-los dels drets individuals de llibertat, que impliquen inhibicions ( que no actua, es manté al marge), per part de l’Estat.
La major part de la doctrina pensa q la diferenciació no es tan clara, perque tots els drets tenen una naturalesa prestacional, és a dir, més o menys econòmica, ja que per a la plena satisfacció dels mateixos, l’ Estat ha de fer front desde un punt de vista econòmic. També, perque en les constitucions contemporànies, els drets de llibertat han deixat de estar considerats negativament, ja que al positivitsar-se com a valors, han canviat de signe i s’han acostat mes als drets de naturalesa prestacional, i més en l’àmbit d’un Estat social en el que existeix un art. 9.2 q determina un compromís i una obligació ,per als P.Públics, de fer efectives unes condicions per a l’igualtat i participació de la ciutadania en tots els àmbits polítics, econòmics, socials, etc
En quant a la naturalesa, el problema està en determinar si contenen o no drets, o be es queden, simplement, en expectatives derivades de la forma de Estat. La majoria de la doctrina defensa q son normes jurídiques, però, de caràcter programàtic ( formen part d’un programa de valors i principis q inspiren el punt de vista econòmic d’una consti.), però, de les quals, no es poden deduir drets subjectius, o siga, drets exigibles judicialment per via directa.
El TC diu q: són previsions constitucionals que obliguen al legislador. Eixp: en referència al art- 39, q és el q protegeix els dret de la família, mares, menors, etc, diu que “ no enuncia un dret subjectiu, sinó , un deure o una obligació de l’Estat o dels PP, o be, una garantía q es col·loca baix la tutela dels mateixos. Però, hi ha també, una versió distinta que està mantenida per altres autors, q consideren que sí que és poden trobar drets públics subjectius en el contingut de alguns principis rectors.Eixp: dret a la protecció de la salut, d. A la vivenda, etc.
Part de la doctrina intenta fer una diferenciació , dins del Capítol. III, sobre aquells principis rectors q estan enunciats com a drets, de aquells q no ho estan. Eixp: El art 43.1 si està configurat com un dret, en realitat drets forts són el 43, 45 i el 47, (encara q és mes difícil fer-lo efectiu).
Les garanties estan previstes en el art. 53.3, que diu: que aquestos principis queden garantisats de la següent manera:

Informen la legislació positiva, la practica judicial, l’ actuació del P.Públics


Diu q els principis rectors han de ser tinguts en conter per el P. Executi, Legislatiu i, la resta dels PPúblics. Però, ademés afegeix q nomes podran ser rel·levants, d’acord am la legislació q els desenvolupa, en el moment en que alguna persona tinga que revocar-los. Eixp: jo no puc anar al Tribunal revocant el d. A la salut, sinò porte amb mi la llei que els desenvolupa.
1.1 Informació de la legislació positiva:

-

De cara al P.Legislatiu

Informarà la legislació positiva en el sentit de que, els principis rectors contenen expectatives de drets q requireixen l’actuació del P.Legislatiu per a poder arribar a ser exigibles, i per a convertir-se en drets o interessos tutelables.
-
De cara al P. Executiu (Govern i Administració): la seua importància és clau i determinant a l’Hora de elaborar el programa electoral d’n partit polític, perque després, si forma govern, la seua importància serà fonamental per a demostrar, que les polítiques públiques que van a desenvolupar son realment les que ell van prometre. Són matèries susceptibles de ser regulades per reglaments.
1.2 Vinculació de la practica judicial:
La relació q hem de tindre amb els jutges i tribunals.
Significa q els jutges i magistrats tindran q tindre’ls en conter a l’hora d’elaborar les seues resolucions. Ara be, la seua eficàcia és interpretativa, perque com diu la C.E., nomes podran ser al·legats davant la jurisdicció ordinària en virtut de les lleis q els desenvolupen, o siga, no és possible que els òrgans judicials concedisquen prestacions socials als particulars emparant-se sols amb els principis rectors, tindran que acudir també al contingut de la llei.
A més de les garanties que hem vist, i han altres vies que tenim els ciutadans per a poder trobar una garantía, a part de les que ja hem dit, que és:
1.
La iniciativa legislativa popular, o siga, la possibilitat q tenim els ciutadans de iniciar un procés legislatiu.
2.

El dret de petició


3.

La queixa al Defensor del Poble


4.

Qualsevol mecanisme de defensa del consumidor, del ciutadà, o de participació ciutadana


5.

Qualsevol garantía genèrica

Entradas relacionadas: