Dones i humanisme

Enviado por Chuletator online y clasificado en Otras lenguas extranjeras

Escrito el en catalán con un tamaño de 5,24 KB

 

L'obra més important de Francesc Escimenis és Lo crestià, una mena d'enciclopèdia sobre la religió cristiana.

Encara que l'havien de formar tretze llibres, només n'han pervingut quatre el Primer, el Segon, el Terç i el Dotze.

Una part del dotze llibre de Lo crestià va ser publicada com a llibre independent. Es titula Regiment de la cosa pública i exposa un model d'organització política basat en la idea que el bé de l'individu s'ha de supeditar al bé comú i que la millor manera de procurar-lo és la monarquia: el poder ve de Déu i es troba en el poble, que el cedeix al rei perquè l'use correctament.
Lo crestià té una clara intenció didàctica pretén ensenyar a tota mena de lectors què és el cristianisme i quin comportament se'n deriva en tots els àmbits de la vida personal i pública. Per això, l'estil es caracteritza per:
Una certa senzillesa, tant en la redacció com en la tria del vocabulari, sovint amb elements populars i col·loquials. La voluntat de ser sistemàtic, tant en l'organització global de l'obra (tretze llibres dividits en capítols, etc.) com en les argumentacions puntuals L'ús de recursos propis de la predicació, és a dir, dels sermons, com ara les narracions curtes o els proverbis, que condensen una idea de manera que resulta fàcil d'entendre i de recordar per part del lector

L'humanisme és un corrent filósòfic que va nàixer a Itàlia al començament del segle xiv i es basava en una nova lectura dels clàssics grecollatins (com ara Plató, Aristòtilo Ciceró), però també en una nova interpretació de la Bíblia a partir de les seues fonts més antiques. L'humanisme va canviar la concepció de l'home, que es posava al centre de les coses, i del coneixement, que no depenia estrictament de la lectura de la Bíblia. Per això, va establir les bases del Renaixement, el moviment amb el qual es posava fi a la cultura medieval. Els italians Dant i Petrarca es consideren precedents literaris de l'humanisme.

Gràcies a la Cancelleria Reial, entre altres, l'humanisme va començar a exercir la seua influència en la Corona d'Aragó. D'una banda, es van traduir molts textos del llati al català i, de l'altra, es van recuperar per a la literatura els autors i els referents clàssics (Virgili, Homer, Ovidi, etc.). Al Segle XVI, el valencíà Joan Lluís Vives va convertir-se en un gran humanista europeu.

La influència de l'humanisme va arribar a una part molt menuda de la població: La noblesa, els funcionaris de la Cancelleria o l'alta burgesia En canvi, la major part de la població va continuar vivint en una societat en la qual Déu era el centre de les coses. Aquesta religiositat popular, a més a més, es va veure enfortida per les pors i els patiments que van provocar les calamitats del Segle XIV. En particular la pesta.

Sant Vicent Ferrer va nàixer a València l'any 1350 i va morir el 1419 a la ciutat bretona de Gwened (Vannes en francés). El papa Calixt II, també valencíà, el va fer sant el 1455.

Sant Vicent pertanyia a l'orde dels dominics, coneguts per allò que el faria famós: l'oratória. Es va for mar en diverses ciutats (Barcelona, Lleida, Tolosa, etc.) i adquirí el títol de mestre en teologia. Des de bon començament va destacar per la producció intel·lectual, l'habilitat política i, per damunt de tot, una poderosa predicació. El seu prestigj, la seua capacitat negociadora i la seua relació amb la casa reial el van convertir en una persona molt influent, tant a la Corona d'Aragó (on participa en el Compromís de Casp) com a la resta d'Europa (ja que va intervenir en les negociacions per a posar fi al Cisma d'Occident i tingué una relació molt estreta amb el papa Benet XI)



Entradas relacionadas: