Dona i ocell

COMENTARI: DONA I OCELL – MIRÓ

Dades Bàsiques

Identificació

Dona i ocell és una escultura exempta de ciment en part recobert de trencadís de Diferents colors amb una altura de 22m. Es troba al Parc Joan Miró De Barcelona.

Autor

Joan Miró (Barcelona 1893 – Mallorca 1983) va reflectir a la seva Obra el seu interès pel subconscient, pel infantil i pel seu país. Al principi girava entorn el fauvisme, Cubisme i expressionisme però Va acabar dirigint-se al Surrealisme i l'abstracció.

Cronologia

1982

Anàlisi Formal

Iconografia

És una forma vertical i complexa: a la part de baix, hi ha una part Arrodonida orgànica com un element natural que puja. Com si es Tractés d'una ceba o una tija que a dalt acaba amb una mena de brot, Poncella o cap de bolet. Dalt de tot hi ha una cosa molt diferent: Com un rodet desigual i inclinat, buit, tot de trencadís blanc per Dins, lluent quan rep la llum, coronat amb una mena de mitja lluna Groga, de banyes ben definides. Tija i brot estan separats per una Línia horitzontal que marca la discontinuïtat. A la tija veiem a Una banda com una mena de tall gran, vertical, de trencadís negre i A l'altra, una rodona que també s'enfonsa cap a dins. Dalt de tot Del brot hi torna a haver un altre cercle negre, enfonsat.

Funció

Al·legòrica i urbanística.

Composició

Oberta.

Línies Compositives

Línies horitzontals i verticals amb formes plenes, arrodonides i Còncaves.

Recursos Tècnics

El color s'usa de forma variada: el creixement és tot gloc, el rodet I la forma vegetal vertical tenen panells de color de formes vèries, D'un cromatisme pla sense excloure les textures matisades, a cada Forma, del mateix color, amb efectes fets mitjançant el trencadís. Tenen dinamisme, es solapen, com en un moviment suau; a vegades estan Destacats en alguna banda per un fil blanc, com definint un relleu.

Anàlisi Estilística i significació de l'obra

Elements Propis de l'estil

Verticalitat, monumentalitat, gran visibilitat per mida i colors, Varietat de formes i seccions...

Relació Entre la forma i la funció

Miró ha pres de la diversitat de les coses del món, en els seus Diferents trets, jugant amb ells, combinant-los diversament fent que Els elements diferents s'acoblen en insòlites identitats que són Molt surrealistes.

Iconologia

L'obertura negra vertical s'ha relacionat amb la vulva i el conjunt Sembla tenir una forma fàl·lica. Per una altra banda, si la forma Vertical manifesta una evolució del temps suggereixen un dinamisme Que es dóna en un instant precís i les banyes expressen una Projecció també cap a l'espai exterior, com antenes. El títol Reflecteix dos elements (dona i ocell)
Que poden estar presents com a Elements dins d'altres formes (l'ocell al creixent de lluna; la dona En l'obertura vertical de la tija).

Relació De l'obra amb l'època

Dona i ocell dóna la benvinguda als qui arriben a Barcelona, per Terra, en cotxe o tren (al costat de l'estació), Mosaic (a Les Rambles) saluda els que arriben per mar i Mural (a l'aeroport) als Que arriben per aire.

Transcendència De l'obra

La Seva obra ofereix una versió original del moviment surrealista. Miró Té una mirada lliure, neta, no pretén trencar cap convenció ni fer Referència a cap mitologia, història o metodologia, només està Tot atent a allò que li interessa i indiferent a l'efecte que la Seva obra provoca.