Documento 3

Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Geografía

Escrito el en catalán con un tamaño de 14,39 KB

 
1.1 judici final i volta d la capya sixtina1.2 mikl angl1.3. 1508-1512 1534-15411.4. rnaixemnt (cinkcnto)1.5. frsc1.6 mur 13,7x 39m (capya) i mur 17m x 13,3 m1.7. cromàtic1.9. capya sixtina dl vatixà
2.1l rnaixemnt és 1 nom k s'aplica a l'època artística (i pr extnsió cultural) k dóna comnçamnt a l' edat modrna .l trm procdix d l'obra d giorgio vasari vids d pintors, scultors i arkitcts famosos, publicada en 1570 , prò fins al sgl xix akst concpt no rp 1a àmplia intrprtació istòric-artística. no obstant, vasari avia formulat 1a ida dtrminant,l nou naixemnt d l'art antic grc i romà k prssuposava 1a marcada consciència istòrica individual, fnomn compltamnt nou en l'actitud spiritual d l'artista.d ftl rnaixemnt trnca, cons100tmnt, amb la tradició artística d la edat mitjana , a la k qualifica, amb pl mnyspru, com 1 stil d bàrbars o d gots. i amb la matixa consciència s'oposa a l'art contmxani dl nord d'europa.el rnaixemnt comprnls sgls xv i xvi,l primr k corrspon al quatroccnto il sgon al cincueccnto. enl sgl xv, itàlia no era 1 stat 1ficiat. ls rivalitats polítiks avien fragmntat la pnínsula italica i s rivalitzava prl podr economic, comrcial i artistic. la pnínsula itàlica stava formada pr 1a sèrie d'stats, com ara vnècia , florència , milà <> , stat pontifici i nàpols . la prssió k s'exercix ds d l'extrior va impdir k, com en al3 nacions, s dsnvoluxa la 1ió dls rgns o stats; no obstant, sí s va produir l'enfortimnt d la consciència cultural dls italians. ds d'aksts supòsits van sr ls ciutats ls k s convrtirn en cn3 d rnovació artística. ern ciutats riks on la prospritat economica s rflctia gracis al comrç, ls novs ruts, i a l’aug dl rnaixemnt. va sorgir 1a nova class burgsa constituida pls mrcadrs. l’antiga class burgsa avia sdvingut rfinada i afincada en palaus d gustos exkisits. familis d gobrnants comls mdici a florència fornl prototip d mcns d o ls arts. itàlia l'enfrontamnt i convivència amb l'antiguitat clàssica, considrada com 1 yegat nacional, va proxcionar 1a àmplia bas pr a 1a evolució stilística omogènia i d validsa gnral. pr això, ayí, és possibll su rssorgimnt i prcdix a tots ls al3 nacions.fora d'itàlia l'antiguitat clàssica suposarà 1 cabal acadèmic assimilabl, il dsnvolupamnt dl rnaixemnt dpndrà constantmnt dls impulsos marcats pr itàlia. artists imxtats ds d'itàlia o formats ayí, fanl papr d vrdadrs transmissors.d forma gnèrica s podn stablir ls caractrístiks dl rnaixemnt en:la tornada a l'antiguitat. rssorgiran tant ls antigus forms arkitctòniks, com l'ordr clàssic, la utilització d motius formals i plàstics antics, la incorxació d'antigus crencs,ls tms d mitologia , d' istòria , així com l'adopció d'anticslmnts simbòlics. amb això l'objctiu no srà 1a còpia srvil, sinó la pntració il conixemnt d ls yeis k sustntn l'art clàssic. rssorgimnt d'una nova rlació amb la natura k va 1ida a 1a concpció idal i ralista d la ciència. la matmàtica s va a convrtir en la principal ajuda d'un art k s procupa incssantmnt a fonamntar racionalmntl su idal d bysa. l'aspiració d'accdir a la vritat d la natura, com en l'antiguitat, no s'orienta fial conixemnt d fnomn casual, sinó fia la pntració d la ida.l rnaixemnt fa a l' om msura d tots ls coss. com a art ssncialmnt cultural prssuposa en l'artista 1a formació 100tífica, k li fa ayibrar-s d'actituds mdievals ilvar-s al més alt rang social.ls supòsits istòrics k van prmtr dsnvoluparl nou stil s rmuntn al sgl xiv quan, ambl umanism progrssa 1 idal individualista d la cultura i 1 profund intrès pr la litratura clàssica k acabaria dirigint, forçosamnt, l'atnció sobr ls rsts monumntals clàssics.3.1. l’art dl rnaixemnt comnça coincidint amb l’inici dl món modrn. d tots manrs no va tnir 1 comnçamnt abrupt i sobtat, sinó més aviat com 1a evolució dl romànic. emmarcat enl contxt istòric d l’ umanism, la contrarrforma i la rforma catòlica, akst fts rligiosos - filsòfics van influenciar d’una forma dircta en ls difrnts forms k va donarl rnaixemnt. ls caractrístiks d’akst art són:- rdscobrimnt dl món clàssic grcoromà i rcupració dls ordrs arkitctònics.- la figura umana passa a srl cntr d’atnció-en art,l primordial s la bysa i la prfcció tcnica.- s convrtix en 1 art intlctual- i a 1 studi prxatori, aparix la figura dl gni i l’obra d’art és entsa com 1 tot 1itari.l cinkcnto rprsnta la culminació i la crisi dl rnaixemnt a la pintura. són caractrístics la bysa, l’ekilibri, la grandiositat i l’ordr. la rforma catòlica va rprsntar grans canvis en la pintura. l’art s’acaba tornant més imaginatiu, strany i prsnal (manierism). en akst priod, són ssncials ls scols: romana, vnciana (giorgion, il tintortto,...) .aksts comptixen pr l’ egmonia artística.lonardo da vinci rprsnta al umanista dl rnaixemnt k vol yigar art, ciència i filsofia. s molt imxtantl su sfumato, és a dir prscindir dl contorn i onvoltar- o tot d’una boira. això crava 1 paisatg mistriós i 1s prsnatgs enigmàtics. en akst sntit no poem oblidar la sva gioconda. rafael agafa modls umans i dlicats, i dsprés d posar-s en contact a lonardo da vinci a gafa l’sfumato k podm vur en ls svs madonns. finalmnt miguel Àngl, k s sntia més scultor li dóna molta imxtància al dibuix i al volum, dixal colorit pr cntrar-s més en ls figurs i dotar-ls d movimnt. És 1a obra imprscindibl la capya sixtina, 1 cant al cossos nus. a la sva madursa s dsbordal su dramatism i la violència pssimista, apropant-s molt més al manierism. també al cinkcnto va tnir molta imxtàncial manierism, com ja e dit abans a la manra d cada mstr. a part d ls aproximacions d rafael i miguel Àngl al final d ls svs carrrs, podríem dstacar la figura d tiziano, 1 pintor fonamntalmnt cortsà. solmn, colorista i luxós, prò també emotiu. també dstakm a corrgio i a parmigianino.lonardo da vinci: l’ultim sopar o la mar d déu d ls roks o la gioconda dànae:ticià rafael:l’scola d’atns
4-l judici 1ivrsal, també congut com judici final, és potsr 1a d ls obrs més prfcts d la yarga i activa carrra d mikl Àngl . dalt, mirant cap a l'skrra stà crist, jutg implacabl, amb la mà drta alçada, en actitud d condmnar. la vrg, k stà al su costat, aparix rsignada a l' ora d la justícia.ls al3 prsnatgs d la cort sónls profts,ls apòstols,ls màrtirs. a la drta dl mssis stanlslcts, a l'skrrals rprovats. enl cl, entr ls yunts, stan alinatsls Àngls ambls instrumnts d la passió.sota, a l'skrra, l'scna d la rsurrcció dls morts: 1 grup d'Àngls, enl cntr, k duenl yibr dl judici, tokn ls trompts, mntr dls spulcrs dstapats surtnls morts pr a tornar a trobar-s en la vay d josafat i mntrls bons pugn al cl enmig d la ràbia dls dimonisls dolnts són yançats als abisms, onls sprn caront amb la barca i minosl jutg infrnal.el judici 1ivrsal va sr comnçat en l'any 1535 i finalitzat en 1541 a psar d la bysa d la composició,l ft k ls figurs apargussin nus sgonsl gust d l'artista va scandalitzar a l'sglésia k va manar 1a dècada dsprés a 1 pintor congut popularmnt com il brag etton (daniel da voltrra) k afgís vstimnta a totsls participants.la capya sixtina va sr rstaurada entrls anys 1980 i 1994 amb l'ajuda d japó , k va sufragar ls dspss d l'obra, valorats en 50 milions d dòlars.la capya sixtina va sr aixecada durantl pontificado d sixto iv (1471-1484) d'on rpl su nom. tnia dus funcions: rligiosa com capya palatina i dfnsiva com yoc avançat fortificat dl conjunt d'edificis col·locats al voltant dl pati dl papagai k constituïenl nucli més antic dls palaus apostòlics. va sr erigida enl yoc k s'aixecava la "capya magna" dl palau construït pr nicolás iii. l'edifici actual comprèn 1 sotrrani, 1 en3òl i la capya, damunt d la qual s'stén 1a spaiosa golfa. la capya té planta rctángular, sns absis, amidant 40´94 m. d yarg pr 13´41 m. d'ampl snt la sva altura d 20´70 m.; stà cobrta pr 1a volta d canó truncada amb bovdiyas latrals k corrsponn a ls fins3 k il·luminn l'stada. la dcoració original constava d'una volta cobrta pr 1 cl stavyat dcorada pr piero matto d´amlia mntr en ls parts latrals s situarien frscos dls ms3 més imxtants d l'època. en la dècada d 1480 s cridaria a prugino xa dcorar la part dsprés d l'altar -prduda avui pr la ubicació dl judici final- més tard van sr arribant botticyi, g irlandaio, signoryi i cosimo rossyi ambls sus rspctius tayers pr a executarls frscos ddicats a crist i moisés.ls trbays s van dsnvolupar amb extrma rapidsa i smbln conclsos a mitjan la dècada compltant-s amb 1s cortinajs fingits i 1a galria d rtrats d pontífxs. quan julio ii va accdir al tron papal en 1503 va dcidir enrikir la dcoració d la volta, encarrgant sis anys més tardls trbays a miguel Ángl ki va emprar 3 anys en la ralització. buonarroti valaborar en 3 príodsls sus frscos;l primr entr gnr i stmbr d 1509;l sgon entr stmbr d 1509 i stmbr d 1510; il trcr i últim entr gnr i agost d 1511. trbayaria només, sns cap col·laboració d'ajudants, sns prmtr cap accés a la capya durant la sva labor. smbla sr k julio ii avia pnsat en 1a sèrie d dotz apòstols com tmàtica d la volta prò va sr canviada pr a rprsntar divrsos assumpts d l'antic tstamnt al costat d'una sèrie d sibilas i profts k van parlar d l'arribada d crist. en ls yunts sobr ls fins3 i enls triangls pr sobr d'aksts s situarienls avantpassats d crist mntr en ls ptxins d la volta s narrarien quatr istòris d la salvació dl pobl d'israel. la volta va sr dividida en nou compartimnts k narrant 1a scna bíblica cadascun, altrnant grans spais amb al3 més mnuts k s'acompanyen d ignudis, jovs nus en sintonia amb la statuaria clàssica. la cració d la yum, la cració d ls plants ils as3, la cració dl món, la cració d'adán, la cració d'eva,l pcat original i l'expulsió dl xadís,l sacrifici d noé,l diluvi 1ivrsal i l'embriagusa d noé són ls difrnts scns k van d part a part d la volta, distribuïts en 1a dcoració arkitctònica d pilas3 i entablamntos fingida. miguel Ángl va sguir d'aksta manra ls volts dls monumnts romans, cobrint amb la sva pintura tot l'spai, tractant d'enganyar a l'spctador.ls trbays s van iniciar ds dl mur situat enfront d l'altar major k més tard sria dcorat ambl judici, aprciant-s enl sntit invrs al k aparixen enl gènsi. això a stat intrprtat pr alguns spcialists com la tornada d l'ànima cap a déu, rlacionant-s amb la filsofia noplatónica k buonarroti va conèixer enl palau dls mdici.l programa iconogràfic k obsrvm en la dcoració no va sorgir dl pintor ja k agué d sr consnsuat ambl pontífx i assssorat pr alguna autoritat tològica, sotmtnt-s d nou a l'aprovació dfinitiva dl papa.l rsultat és 1a d ls obrs ms3 d la pintura, rcntmnt rstaurada i ntjada pr a ofrir als spctadors la mravya i la força dl color en l'obra d miguel Ángl, sns oblidar la sva admiració pr l'anatomia umana nua prsnt en totl projct.5.1. la capya sixtina és 1 dls més famosos 3ors artístics d la ciutat dl vaticà, construïda entrl 1471 il 1484, en l'època dl papa sixto iv, d'on procdixl nom pl qual és conguda, encara k inicialmnt s va cridar capya palatina.l su arkitct va sr giovanni d'dolci. És conguda en totl món tant pr sr la sala en la qual s clbral conclav i al3 crimònis oficials com ls coronacions papals, com pr avr stat dcorada pr mixelanglo buonarroti,miguel Ángl. s troba a la drta d la basílica d san pdro, dsprés d la scala règia, i originalmnt srvia com capya a l'intrior d la fortalsa vaticana. la capya és d forma rctangular i amida 40,93 m d longitud pr 13,41 d'amplària (ls dimnsions dl tmpl d salomón sgons l'antic tstamnt). la sva altura és d 20,7 m. la sva dcoració pictòrica al frsc s va iniciar rcién acabada i enya van participar sandro botticyi, lucca signoryi, prugino, pinturicxio i g irlandaio entri al3. la part sobr l'altar major, amb 1a suprfície d 13,7 m pr 12,2, l'ocupal judici final. enl cntr d la volta s rprsntn nou scns rctangulars sobr la cració i la caiguda d l' om, flankjads pr profts i sibilas,ls avantpassats d jsús i arkitcturs i sculturs fingids. dul su nom al papa sixto iv dya rovr (pontífx ds d 1471 fins a 1484) ki va fr rstructurar l'antiga capya magna entr l'any 1477 il 1480 . en gnral miguel Ángl pinta d'una manra molt prsnal i original. tan original k postriormnt va sr molt imitada, donant yoc a 1a tndència artística dl rnaixemnt final dnominada manierism prquèls artists pintavn “a la maniera” d miguel Ángl. bé, aksta “maniera” consistia a utilitzar 1a gamma d colors molt àmplia i molt intnsa,ls tons són encsos, fins i tot stridnts: tarongs, vrds, blavs, vrmys, blancs, tots molt fosforitos. abans d l'última rstauració això no era així, 500 anys, mésl fum d ls vls,l dls paplitos d votacions d conclavs i la rspiració d milrs d visitants avien acabat d'enngrir l'obra. dsprés d la rstauració,ls colors originals pintats pl mstr an tornat a sorgir davantls nos3 uys. a més dls colors, miguel Ángl pinta cossos ultramusculsos, rotunds anatomis k no són només músculs buits sinó k rforcnl caràctr vigorós dls prsnatgs. Ésl k s diu “trribilitÁ miguelanglsca” i k exprssal fort ànim, l'enrgia i fins a l'empipamnt dls rprsntats. ls mirads són pntrants, ls posturs tibants i nrvioss,ls gstos frs. totl contrari d prsnatgs tous o insulsos. a més miguel Ángl dstaca pl dibuix, línis clars i dfinids markn forms nítids i conformn molt béls objcts rprsntats.

Entradas relacionadas: