Discussió entre dos trobadors

Enviado por Chuletator online y clasificado en Otras lenguas extranjeras

Escrito el en catalán con un tamaño de 15,68 KB

 

L’Edat Mitjana


: Des de la caiguda de l’Imperi ROMà (segle
V, 475 d.C.) fins la Caiguda de Constantinoble a mans dels turcs (Segle XV, 145 d.C.).

Al Renaixement es Veia com una època fosca, ignorant i violenta; actualment es veu com Una època violenta (bèl·lica) i com un període de creativitat.

Va tenir importància En les llengües modernes, les ciutats comercials, l’economia Capitalista, el naixement dels exèrcits moderns, el concepte de Nació-estat i la idea d’una federació supranacional, la lluita Entre pobres i rics, el concepte d’heretgia i de desviació Ideològica, la noció de l’amor com a devastadora i infeliç Infelicitat i algunes primeres tecnologies. Els americans i els Europeus són els hereus.

  • Organització Feudal i literatura:

  • Estructura Social, piramidal i teocèntrica distribuïda en:

    • Oratores: (clergues i monjos): literatura religiosa o doctrinal. Escrita.

    • Bellatores (nobles, cavallers, escuders, soldats): literatura cortesana i Cavalleresca. Escrita.

    • Laboratores (camperols, artesans, mercaders): literatura popular. Oral.

  • L’església: Teocentrisme, dipositària del patrimoni cultural, de la lectura i L’escriptura i influenciava en la creació i evolució de formes Literàries.

  • La cort i els Castell feudal:

    • Cortesia: idea De comportament, codi d’honor i ritual social.

    • Literatura Cortesana: protecció i mecenatge dels artistes.

    • Organització De l’administració pública: Cancelleria Reial de La Corona d’Aragó. Uniformització de la llengua, el model Oficial.

  • La ciutat (Segle XII): nou espai dinàmic d’activitat econòmica i Cultural, apareix etimològicament la burgesia i la literatura Burgesa (públic burgès i empreses editorials i dels tallers Artesans a la impremta, Segle XV).

  • L’escriptura i La lectura a l’Edat Mitjana:

    • Lectura: només Llegien una minoria, normalment eclesiàstics. La lectura Col·lectiva estava lligada a la cort.

    • L’escriptura: Escriptòriums i biblioteques dels monestirs, manuscrits en Pergamí, tauletes de cera i els copistes.

    • Divulgació i Aplicació del paper (finals del Segle XII i mitjans del segle XIII).

    • Aparició de L’impremta al Segle XV: expansió de la lectura privada.

    • Gèneres i Temes literaris.

    • Centres de Cultura: als monestirs elaboraven i arxivaven llibres i a les Esglésies i catedrals ensenyaven i adoctrinaven.

  • Del llatí a les Llengües ROMàniques:

    • El llatí és La llengua identificadora de tots els països europeus romanitzats I l’usava habitualment l’Església, l’ensenyament, la Ciència, el govern, la justícia, la diplomàcia i la literatura.

    • L’origen de Les llengües ROMàniques: procés de dialectalització del llatí Col·loquial (s. V) i consciència de diferenciació del llatí i Llengües ROMàniques (s. VIII).

      • Renovació Carolíngia – Acadèmia Palatina – empresa per Carlemany.

      • Concili de Tours (813): ordena predicar en llengua rústica.

      • Primers textos Escrits en les llengües ROMàniques (Segle XII).

  • Origen de la Literatura catalana:

    • Inicialment, Només s’usava en àmbit oral i popular. Analfabetisme: Transmissió oral (recitar, cantar, llegir, representar).

    • Aparició dels Primers textos al Segle XII: El Forum Iudicum (o Llibre Jutge) I Les Homilíes d’Organyà.

    • Aparició de la Literatura culta. Primers autors:

      • Lírica Trobadoresca (S.XII)

      • Ramón Llull (S.XIII)

      • Jaume I, Bernat Desclot (S.XIII)

      • Ramón Muntaner, Pere, el Cerimoniós, Francesc Eiximenis, Anselm Turmeda, Bernat Metge (S.XIV)

      • Jordi de Sant Jordi, Joan Roís de Corella, Jaume Roig, Joanot Martorell, Ausiàs March (S:XV)

La primera Manifestació literària en literatura catalana va ser la poesia Lírica popular (vida quotidiana, oral, anònima i creada pel poble i Per al poble).

La lírica culta (escrita) s’escrivia en llatí fins al Segle XII i era de temàtica Religiosa. A partir del Segle XII, la poesia lírica culta s’escrivia En una llengua ROMànica i la poesia trobadoresca en occità.

Ausiàs March va ser El primer poeta de lírica culta en català, al Segle XV. La prosa Seguia sent en llatí o en català.

  • Llatí: Literatura culta (poesia i prosa) escrita per ser llegida, textos Religiosos, autoria coneguda i poetes i goliards (criats a L’església però es desvinculen).

  • Provençal: Literatura culta (poesia lírica) lligada a la cort, escrita per ser Cantada, autoria coneguda i trobadors/trobairitzs i joglars.

  • Català: Literatura popular, anònima, de creació col·lectiva i cantada.

Guillem de Berguedà: Cançoneta lleu i plana; plany.

Cerverí de Girona: Això es viadera; rossinyol que vas a França.

Ramón Llull: a vós, Dona verge santa María.

Ausiàs March: guardi La gent amb alegria festes.

LITERATURA TROBADORESCA:

Apareix a finals del Segle XVI, principis del XVIII. Alhora, apareixen les llengües ROMàniques. Els visigots no imposen la llengua perquè el llatí era Superior.

Els àrabs van entrar Al territori català pel sud fins a França. Nord del Llobregat: Cristíà; sud del Llobregat: àrabs. Els romans van imposar la Llengua, els àrabs no. Al Segle XVIII les llengües romanes Comencen a aparèixer oralment.

Els escriptors de Lírica culta en llatí eren poetes, els que escrivien en occità, Trobadors (lírica trobadoresca escrita en llengües vulgars (occità/provençal i galaicoportuguès).

Usos lingüístics (provençal – llengua d’Oc): per proximitat geogràfica de Catalunya i Provença, llaços polítics i relacions econòmiques, Semblança de les dues llengües (fàcil comprensió) i prestigi de La literatura trobadoresca i la Cort de Provença.

La poesia Trobadoresca va ser la primera lírica culta en llengua ROMànica (l’occità). Estaven escrites en occità per diversos motius: la Poesia trobadoresca va assolir un gran èxit per tota l’Europa Occidental i els poetes d’altres terres van copiar el model poètic I la llengua; per la proximitat geogràfica, les relacions Políticament estretes entre Catalunya i Occitània, la similitud de Les dues llengües i el prestigi de la literatura trobadoresca i la Cort de provença.

Se l’anomena poesia Cortesana perquè es desenvolupa a les corts dels nobles i dels reis.

Se l’anomena poesia Feudal perquè tracta sobre les relacions feudals entre un senyor i Un vassall. El vassall li jura fidelitat i lleialtat al seu senyor i El senyor feudal li Déu protecció.

  • Trobadors i Trobairitzs: li Déu a la dama fidelitat, servei amorós i lleialtat.

Els trobadors eren Els autors dels versos en provençal recollits en cançoners. Aquesta Poesia es cantava amb música. Els joglars eren els que divulgaven, Cantaven i/o acompanyaven les obres.

Els trobadors podien Ser d’origen diferent: grans senyors i reis com Alfons I El Cast o Guillem de Berguedà; o podien ser autèntics poetes professionals Com el Cerverí de Girona o Ramón Vidal de Besalú.

Proposta de cortesia, La voluntat de refinament cortesà, habilitats i coneixements dels Trobadors, les Razós De trobar, L’amor Cortès

Les Razós de Trobarsón Les regles de com s’havien d’escriure la lírica. A Catalunya va Escriure-les Ramón de Besalú


  • Personatges


    : El marit gilós, la midons i el trobador i els lausengiers (gelós).

El trobador és com Un cavaller que s’adreça al seu senyor (la midons). La dama no Tenia cap força jurídica sense marit o pare, per tant, estava Casada. Sinó, algunes dames es feien monges.

El marit desconeix Que el trobador li canta a la seva esposa i que, en la majoria de Casos, ella li respon.

La dama (midons – Senyor) és noble, poderosa, bonica, rica i bona. Està en millor Estament social que el seu estimat i estava casada. El trobador és Fidel a una sola dama, encara que aquesta l’ignori o el “maltracti”.

L’enamorat (trobador) pot ser:

  • Fenhedor: (feignaire o tímid): no s’atreveix a dirigir-se directament a la Dama.

  • Pregador (pregaire o suplicant): la dama li dóna ànims per expressar el Seu amor.

  • Entendedor (entendeire o enamorat tolerat): la dama li dóna penyores d’amor.

  • Drutz (amic i Amant): totalment acceptat per la dama. (Prot. De l’albada).

Gèneres:

  • La cançó: Expressa les lloances a la dama segons les pautes d’amor cortès.

  • L’alba: Poesia que canta el trobador com a queixa de l’arribada del dia Després d’haver passat amb la nit amb la seva dama i haver de Separar-se. Apareix un nou personatge: el gaita (vigilant o Guaita).

  • La pastorel·la: Diàleg amorós entre un cavaller i una pastora (té mateixes Característiques que una dama noble) a la qual pretén enamorar.

  • La tençó: Debat o discussió entre dos trobadors sobre temes diversos.

  • El sirventès: Poesia d’atac, crítica a un personatge i fa propaganda de les Idees del trobador sobre aquest personatge.

  • El plany: Composició en que el poeta lamenta la mort d’algun personatge Important o d’un amic.

  • La cançó de Croada: composició en que el trobador dona ànims als soldats que Lluiten a les croades.

L’estil de trobar Podia ser: lleu, clus o ric.

Trobadors occitans: Guillem IX d’Aquitània, Jaufré Raudel, Arnaut Daniel, Marcabrú, Cercamón, Bernat de Ventadorn, Giraut de Bornelh, Raimbaut D’Aurenga.

Trobadors catalans: Alfons el Cast, Pere el Catòlic, Guillem de Berguedà, Guillem de Cabestany, Guillem de Cervera (o Cerverí de Girona), Berenguer de Palol.


  • Els joglars:

difusió oral de la Literatura trobadoresca i popular en espais públics. Cantaven, Recitaven, tocaven instruments, feien jocs malabars, etc. Eren D’estament social baix. Hi havia diversos tipus de joglars:

    • Joglars de Lírica: cantaven composicions dels trobadors i eren fidels al Text.

    • Joglars D’èpica: cantaven cants èpics i l’autoria d’aquests era Anònima popular. Narraven gestes antigues i recontaven novelles.

    • Joglars Malabaristes (o saltimbanquis)

  • Cançoners: van Ser el motiu de l’aparició de la poesia trobadoresca. Estan Estructurats en: vidas (biografies Dels trobadors), Razós (petits Textos on s’explicava el perquè de la composició de la poesia)i Poemes.

Entradas relacionadas: