Els discursos humans i el saber filosofic

Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Religión

Escrito el en catalán con un tamaño de 6,35 KB

 
SABER ORDINARI O PER EXPERIÈNCIAÉs un saber que s’expressa en creences populars, refranys i les expressions ordinàries.1)          la influència de la lluna que com en el cas de les marees, en principi es deia que es produïen per la lluna, però no sabien el perquè, era part del saber ordinari. Newton va demostrar que era per la atracció gravitaria entre la massa lunar i la massa marina, llavors aquesta idea va passar a formar part del saber científic.2)          Influència de la lluna per sembrar, per remoure el fem3)          Els remeis.
SABER VULGARÉs l’expressió del sentit comú, és a dir, de la manera de pensar de la gent gran d’una societat.Característiques:Ø         És un saber que no està organitzat sistemàticament, inclús té algunes incoherències.Ø         És fruit de l’experiència de diverses generacions.Ø         Es basa en l’observació dels sentitsØ         Descriu els fets, no els explica, és dir, dona el que no el perquè.Ø         A partir d’unes observacions es fa una generalització aventurada (no sempre es compleix).Ø         El llenguatge és ordinari, ambigu.Ø         Imatges i metàfores preses de la natura, especialment dels animals.Ø         Els refranys tenen rima per ser fàcilment recordats, són mostra de l’ensenyament del passat.Ø         Els refranys ensenyen allò que ha de saber un jove, per exemple, com avança el dia, com és el temps, qualitats ètiques(prudència, discreció, treball, desconfiança).

SABER MÍTIC

Són mites secundaris que expliquen fenòmens concrets. També hi ha mites més amplis que constitueixen les cosmogonies (mites sobre l’Univers)Concepte de saber mític: conjunt de narracions fabuloses que intenten explicar el perquè dels fenòmens naturals i de donar ensenyances morals.Característiques: Ø         Els mites no poden donar cap prova de les seves explicacions, perquè no són realistes sinó imaginatius.Ø         Es creen per la fe del poble  en la tradicióØ         En els mites les forces naturals són personificades i divinitzadesØ         Com que les forces naturals són personificades, són imprevisibles, per tant, la natura no segueix lleis.Ø         Només hi ha una limitació, el destí, tot depèn de l’arbitri dels deus, excepte de les disposicions del destí, que és inamovible.Ø         Els primers científics grecs, posen la idea de la imputabilitat dels Destí en les lleis científiques , que ningú pot canviar i que no tenen cap excepció. També agafen les preguntes dels mites, perquè són preguntes totalment racionals: per que s’han format els deserts , per que hi ha l’eco. Així la ciència agafa les preguntes del mite i substitueix les seves respostes fantàstiques per unes racionals. 1)

Perquè no pot ser comprès el que s’esdevé a la natura segons el pensament mític?

Per què depenia bàsicament del capritx dels déus o d’altres forces incontrolables.2)

Com és respon als enigmes al pensament mític?

Per mitjà dels mites.3)

Què són els mites?

Narracions venerades i sagrades que tenen com a protagonistes els déus, el comportament dels quals resulta atzarós i imprevisible.4)

Què fan els déus en els mites?

  Creen el mou i les persones al seu gust, castiguen o premien com volen, provoquen desgràcies i catàstrofes.5)

Perquè els mites són una manera indirecta de dominar el món?

Per què mitjançant els rituals i cerimònies, permeten als humans intervenir en el curs de la naturalesa i participar en l’acció divina.6)

Com influeixen els mites en la política?

Serveixen de suport a determinades normes i pràctiques de conducta, de manera que creu en la seva veracitat també sap com orientar la seva oïda i què en pot esperar.7)

Quina alternativa oferia la filosofia?

Alternativa d’un pensament racional, reflexiu i crític.8)

Què van creure els filòsofs del s.VI aC?

que els fets de la naturalesa es poden explicar, i també comprendre’s amb la natural intel·ligència humana. També van creure que la inquietud o la temor que provoca el misteri de l’existència pot, sinó solucionar-se definitivament, almenys suavitzar-se amb una orientació raonada dels problemes.9)

Què diu Epicur? Trobes que tranquil·litzen les seves idees?

No hem de témer els deus, a la mort ni al dolor. Sí, et fan veure les coses que et fan sentir malament d’una altra manera.10)

Quina diferència entre pensament racional i arcaic?

El pensament racional sempre és manté  obert a noves aportacions i millores. I el pensament arcaic sol ser aliè a la renovació.11)

Quina diferència hi ha entre ciència i mite segons Popper?

Que la ciència es diferència dels vells mites en el fet que està acompanyat d’una tradició de segon ordre: la de la discussió crítica del mite.

SABER MÀGIC

Definició: accions rituals que tenen per objectiu aconseguir allò que les persones volen amb l’ajuda de forces sobrenaturals que no tenen explicació empírica.Tipus:-Blanca: té la intenció de beneficiar les persones      -Negra: té la intenció de perjudicar les personesRelació amb l’època històrica: hi ha més fe en la màgia en èpoques de crisi i conflictes perquè les persones busquen solució als seus problemes.Relació amb la religió: segons Halinauski, la màgia té un paper central en les religions primitives on el xamàn és el mateix sacerdot, però en les religions majoristes com ara el cristianisme considera la màgia una superstició.Elements:1)Encanteri: paraules que es diuen que són d’un llenguatge arcaic i isotèric antic. Propi d’un grup tancat per donar secretisme i intriga, augmenta la suggestió.         2)Objectes materials:*Negraà cartes, representacions..                              *Blancaàboles, fotos, candeles...         3)Ritus o cerimònies que es practiquen en situacions anormals         4)Persones que actuen: els que fan la màgia han de tenir un poder especial i els que la reben han de tenir fe i això fomenta la suggestió.

Entradas relacionadas: