Els discursos humans i el saber filosofic

Enviado por Chuletator online y clasificado en Filosofía y ética

Escrito el en catalán con un tamaño de 4,3 KB

 

Tots els ésser humans es fan preguntes i necessitem trobar algun tipus de resposta.

En els discursos mítics predomina la persuació i els racionals es basen en explicar, donar explicacions.

Forma en la q els relats mítics persuadeixen: objectes / llocs sagrats / vocabulari especial /  vestuari sagrat.

Les religions tenen un seguit d’elements q reforcen la creença dels mites.

diferencia; -racionals -mítics.

Racionals; no només descriuen, tenen la voluntad d’ensenyar-nos fets i proves que demostrin allò q ens preguntem. No són dogmàtics, busquen ser canviats per millorar.

DEMAGÒGIA; acció d’intentar convèncer no amb arguments vàlids, sinó amb mentides, dient a la gent el q volen escoltar.

NOMOI = LLEIS

  • Son entitats abstractes abstractes q impliquen pensar en una situació de qualsevpl cas possible.

  • Ajuda a la filosofia pq treballa amb entitats abstractes, pq disctueix les lleis i aporta diferents punts de vista.

Oracle: llocs sagrats on hi havia algú q interpretava la voluntat dels Déus.

PQ NEIX LA FILO A GRÈCIA (CONDICIONS):

SVII a.C; Milet

1)l’estructura política; les polis (ciutat estat, es governen sistema democràtic) i la democràcia (demos poble, crató poder). Ciutats gregues q governen els seus propis recursos.

Democràcia; directe (et representes a tu mateix), representativa (esculls algú q et repre)

ÀGORA; centre/plça on es reunien els ciutadans, on es representaven a ells mateixos.

NO eren ciutadans; les dones, estrangers/metecs (fora d’alla, no podien representar-ho), esclaus. Ho eren; home adult q podia justifcar q 4 generacions anteriors seves ho eren.

Entradas relacionadas: