Discòbol

Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Historia

Escrito el en catalán con un tamaño de 18,46 KB

 

EL PARTENÓ: autors: Ictinos i cal·licatres cronología: entre el 447 a.C i el 438 a.C estil: Grec Clàssic Tipologia: Temple Materials: marbre del pentèlic  i fusta localització: Acròpolis d’Atenes Comentari: Ictinos i Cal·licrates van treballar molt intensament sota la protecció del gran governant d’Atenes, A l’època de Pèricles i per interès d’aquest calia que Atenes simbolitzes a través de l’arquitectura i l’urbanisme la grandesa política de la polis. Descripció formal: exterior: l’edifici s’aixeca d’amunt d’un estereòbat que son uns esglaons que es troben a les 4 cares de l’edifici, i damunt d’aquest hi trobem l’estilobat que és el gran graó pla on s’aixeca l’edifici. Damunt de l’estilobat s’hi aixecant les columnes dòriques; 17 als costats laterals i 8 a les dues façanes. És també un temple perípter (tot envoltat de columnes) Cada columna, el seu fust, està format per tambors i cadascun d’aquests estan decorats amb estries d’arestre. Pel que fa a l’entaulament aquest comença per l’arquitrau que no estava ni està decorat i damunt d’aquest el fris. Aquests frisos acostumen a estar decorats amb mètodes i triglies.  A les mètopes a dins, hi havia relleus amb escenes relatives de naixement d’Atenes. Centauromàquia-Gigantomàquia-Amazonomàquia son els nom genèrics de las batalles representades per mètodes que expliquen el naixement d’Atenes.  Els extrems de la cornisa hi havia unes escultures petites anomenades acroteris. Pel que fa a la coberta de l’entaulament cal dir que aquestes eren aiguavessos, però actualment esta perduda. El partenó tenia policromia (molts colors) variada i brillant. Els colors mes habituals eren els blaus vermells i daurats o això feia quan sortia el sol o es ponia l'edifici brilles al capdamunt de l’acropolis. Aquest edifici té unes correccions òptiques que tenen com a objectiu evitar la distorsió per la manca de perspectiva. En realitat la distancia entre columnes no es sempre la mateixa, això com l’estilobat i l’arquitrau son ben rectes. En realitat fan una mica de curvatura, això com la distancia entre les columnes no es ven be la mateixa; és l’entasi. Interior:  a l’interior hi ha l’anomenada cel·la que és que és divideix amb dues parts: la naos que és on hi havia l’escultura de 12 metres de la deessa Atena, obra de l’escultor Fídies. L’altre part de la cel·la  és l’opistòdom  no estan comunicats entre ells, i s’hi accedeix per dues entrades independents. Abans d’entrar a la naus trobem la pronaos que és un pòrtic però que queda a l’interior del partenó. En aquesta pronaos s’hi situava el fris de les parateenes, obra de Fídies.  Aquest fris es una baix relleu que representa una processó de dones Atenes, que van fer ofrenes a la deessa Atena, La tècnica amb la que s’han escupit els vestits de les dones está fet amb la Técnica dels “Draps molls” perquè els plecs dels vestits són molt rectes. Entorn i integració urbana: és troba situat a l’acròpoli d’Atena on hi ha altres edificisconservats: els temples d’Erecteon, Atena nike, els Propileus. Aquest edificis es troben prou separats del partenó. La ciutat d’Atena va creixer envers al Port dek Pireu. La façana principal mira cap  a l’est que es per on surt el sol i aixo fa que el partenó dongui l’esquena als propileus. Funció contngut i significat: Els Atenesos van oferir aquest edifici a la deesa Atena despres de la victoria sobre els persas. Al segle IV a.c va esdevenir una esglesia cristiana dedicada a santa Sofia. Al segle XIV amb l’ocupació Catalana Aragonesa  és va dedicar a Santa Maria. Al segle XV amb la caiguda del imperi bizantí, atenas va quedar sota la dominació turca (otomana)  i van convertir l’edifici en mesquita. Al segle XVII durant la guerra entre venecians i turcs una bamba va fer volar a coberta de dos aiguavessos. En aquell mateix segle, el britànic LORD ELDGIN s’enduguè al seu pais algunes escultures del partenó. El partenó es considerat com el millor exemple de com l’armonia i la matematica es fusionen.  Models i influencies: el parteno rep la influencia de la cultura dòrica i aixo és reflecteix en les seves columnes, i al mateix temps la rep de la cultura jonica que es reflecteix en l’aspecte esvelt i elegant de les columnes. Aquesta arquitectura arquitravada va venir de l’influencia d’egipte i creta. El partenó aporta la tecnica de les correccions optiques. El parteno es la sintesi perfecte entre arquitectura i escultura.

ALTAR DE ZEUS A PERGAM: Titol: Altar de Zeus Autors: Desconegut Cronologia: 180-160 aC Estil: Grec Hetlenístic. Tipologia: Altar Materials: Marbre Localització: Museu de Pergam (Berlín) Comentari: Al segle XIX un enginyer Alemany acompanyat d'un equip d'arqueòlegs anomenat Carl Human el va descobrir. Al 1930 la façana del altar va ser portada a Berlin. Descripció formal: L'altar és troba damunt d'un pòdium gaire bé quadrat de 7 metres d'alt, damunt seu s'hi aixeca una columna jònica. A damunt de la columna hi ha un entaulament de coberta plana. Al costat oest tenia forma d' U amb una escalinata al mig, que donava accés al pati interior, rodejat de columnes on s'hi trobava l'altar per fer-hi els sacrificis. Al interior del pati hi havia un fris de temàtica mitològica amb decoració als relleus. Pel que fa al podi estava decorat ( es conserva en part) amb un fris de 120 metres on s'hi veu molta teatralitat, dramatisme, moviment.. En les postures del cos, l’expressió dels rostres i el moviment dels vestits. L'entorn i l’ integració urbanística. L'altar de Pergam estava situat a dalt de l'acropoli de pergam que és l'actual ciutat de Bergama a Turkia.  Actualment la façana del altar, que va ser desmontada pedra per pedra és va reconstruir a l'interior del museu de pergam( berlin) en una gran sala que és com un pati de llum per tal de reproduïr la llum natural. Una maqueta just al davant ens recorda la seva localització original. Funció, contingut i significat: La funció de l'altar eren els sacrificis per demostrar respecte a seu suprem Zeus. A l'època hel·lenística només a Zeus. El fris interior ( pati) s'hi representen imatges en relleu del fundador del llinatge Atàlida. En el fris exterior ( podi) les escenes de lluita que hi han són de gigantomàquia entre els deus d'olimp que simbolitzava l'ordre i la racionalitat contra els gegants que representava el caos i la racionalitat. Aquesta temàtica fa referència a la victòria del poble Atlàntida, representat pels deus sobre els bàrbars gàlates representats pels gegants. Zeus és en realitat el rei Eumenes II. Atena hi apareix com a protectora de la ciutat, de la sabiesta i l'estratègia de la guerra. Atena és la gran deesa de referència.  Models i influències: Aquest altar es va inspirar en l'altar de Zeus a Olimpia, però al de Pergam va ser el més gran de l'antigüitat. Influeix molt pel que fa la narració de les gestes militars en la futura columna trajana. L'Expressivitat, el moviment, el dramatisme.. propis del L' Hel·lenisme van influir en un futur llunyà, en el Barroc (s XVII-XVIII)

KOUROS I KORE: Autor: desconegut estil: grec arcaic cronologia: 510-500 a.c tipologia: escultura exempta materials: marbre i marbre policromit tema: escultura funerària localització: museu arqueòlogic d’Atenas . Comentari: des de el punt de vista mitològic, un escultor anomenat Dèdal realitzava aquest tipus d’escultures a l’època arcaica i per tant se’l considerava un mestre des artistes de l’època. També se’l vinculava amb l’antic Egipte. Descripció formal: Com totes les escultures arcaiques presenten una gran frontalitat i hieratisme. L’expressió de la cara es inexpressiva amb un somriure forçat, poc naturalisme i juntament amb això els ulls son ametllats. Tant les característiques del rostre i del cos son molt geomètriques. Pel que fa a la kore porta una túnica, i ja que a l’època arcaica no es representava gaire el nu femení. Els vestits son molt geomètrics i no deixa entreveure gaire els plecs que dins hi ha un cos. Els cabells de la kore tot i ser llargs també son bastant geomètrics, però hem de suposar que els porta en forma de trenes, La kore conserva unes poques de restes de policromia i això ens fa pensar que estava totalment cabrejada. Pel que fa al kouros esta completament nu i això es molt habitual de tota l’historia de (l’antiga Grècia ) i prsenta la cama esquerra lleugerament avançada li dona cert naturalisme, però el mes segur és que sigui per tenir mes suport. Temàtica: El kouros antigament havia estat atribuït a la representació d’algun deu, però més recentment s’ha anat sabent que és tractava d’un gran atleta que havia obtingut victòries a Olímpia. Aquesta escultura probablement va ser feta per complir una funció funerària, per tant seria un retrat pòstum. La kore ens la representant com una donzella i en el braç esquerra que el té trencat probablement portava o be fruita, algun animal mort etc. Per tal d’oferir algun Deu. També es bastant probable que aquesta mateixa estàtua i altres de semblants o mes petites s’utilitzessin a les mars per fer-hi vots amb objectius de protegir a la família. L’estatuària femenina sempre anaven vestides. Models i influencies: Les escultures arcaiques gregues reben la influència de les escultures egípcies i al mateix temps de las de Creta, que també en rebien la influència. Tot això es devia al comença marítim entre aquestes civilitzacions a través del qual també hi viatjaven escultors, arquitectes, etc. L’antic Egipte també representava de forma hieràtica i frontal, els seus Deus i els seus faraons.

DISCÒBOL: Títol: discòbol Autors: Miró Cronologia: 460 aC Estil: Grec clàssic Tipologia: escultura exempta: Localització: museu nacional romà Materia: Original en broza, còpia romana en marbre Tema: Esportiu/ atlètic Comentari: Miró va ser u dels escltors més importants i més actius de la Grècia clàssica. Rebia la protecció del gran governant d’Atenas, Pericles, Miró es un dels escultors grecs que més en deute está amb les copies romanes, perquè sinó gairebé no el coneixeríem.  Descripció formal:  Miró amb el seu discòbol trenca amb la tradició dels principis d’equilibri i frontalitat. Malgrat tot aquest trencament continua expressant una certa serenitat ja que la musculatura està igual de marcada a tot arreu independentment de l’esforç o repòs que facin els seus braços i cames. Miró  tenia una gran inquietud pel moviment i per com representar-lo. El representa  mitjançant la tècnica del RYTMOS, que consisteix en planificar la posició de l’estàtua a partir d’unes figures geomètriques. Tot hi que el bon treball anatòmic del discòbol, d’expressió del seu   és inexpressiva a causa de l’excessiva geomatització del rostre. Aquesta geomatització a l’època clàssica, no només se centrava en el rostre, sinó també en tot el cos. (això bé del cànon de proporcionalitat del cos humà establert per Policlet que deia que el cap tenia que ser una setena part de tot el cos. Aquesta còpia romana en ser en marbre necessita un suport perquè sinó amb el temps es trencaria, però l’original en bronze no el tenia.  Temàtica: l’obra ens representa l’instant en que un atleta està apunt de llençar el disc per tant no només representa el moviment que tenien les escultures clàssiques era el de caminar pausadament. Així doncs representa un moviment instantani que no pot captar l’ull humà. Fins aleshores el moviment que tenien les escultures clàssiques, era el de caminar pausadament. Aixi doncs representa un moviment instantani en dècimes de segons. Models i influències: És la primera escultura que coneguem on és representa una activitat atlètica. Fins aleshores, les úniques activitats atlètiques representades, eren pintures representades a les ceràmiques (basos, gerros..) Però al fer-se en forma escultòrica suposa un pas endavant en l’estudi del moviment, En la futura època hel·lenística el moviment i l’expressió agafen la seva màxima expressivitat, però el discòbol de Miró ja començava a atrevir-se a tractar el moviment.

ELS GUERRERS DE RIACE: Títol: Guerrers de RiaceAutor: DesconegutCronologia: 460-430 a.cEstil: Grec ClàssicTipologia: escultura exemptaMaterial: Bronze a la cera perdudaTema: Guerrers Localització: MUSEO NAZIONALE DI REGGIO DI CALABRIA. Comentari: Podria ser que l'autor fós  “ Alcàmedes” que era un deixeble de  “Policlet” (el vell) i “Fídies”. Un altre possible autor és “Pitàgores de Reggio” a causa de la proximitat geogràfica. Descripció formal: Les dues figueres presenten un gran naturalisme ja que ha desaparegut totalment el hieratisme. Tot i que estan ben treballades des de tots els costats podriem dir que tenen frontalitat ja que en el fons tota estàtua està pensada per ser vista des del costat de rostre. A diferència de la resta d'escultures clàssiques els rostres són molt expressius perquè les pestanyes són de coure, les dents de plata i els ulls de vori. Els dos personatges presenten un contrapost que consisteix en què el cos està lleugerament repenjat en una cama mentre l'altre està més relaxada, aquesta última sol estar avançada. Això li dóna el cos un moviment naturalista. Certa manera l'autor ens vol donar entendre que els dos guerrers estan iniciant la marxa. Per la postura de les mans duien llança i escut. El guerrer “B” anatòmicament sembla menys musculós que el guerrer “A” i probablement representa un guerrer més vell i més cansat pel pas del temps, a diferència del guerrer “A”  que se'l veu més jove i amb un aspecte més arrugant. El “B” és el que ha patit més danys del naufragi ja que li falta un ull, i per la forma del cap, diriem que li falta el casc. El guerrer “A” la seva arrogància es deu perquè té un contraposto més marcat. Temàtica: Les dues escultures van ser descobertes l'any 1972 del fons de l'estret de Messina. Estaven entre les restes d'un naufragi que havia tingut lloc, molt probablement, el segle V a.c. Tot això ens fa pensar en la possibilitat que les dues escultures que tenen una semblança entre elles, van ser trobades el mateix indret, van ser encarregades per una mateixa persona a un mateix artista. És possible que el vaixell anés a Grècia a la Magna Grècia en direcció Cecília. Segons els historiadors es tractaria de dos personatges sorgit per la literatura Homer anomenats: “ÀIAX” (Olieu i Telamó) Són dos personatges vinculats a la guerra de Toia. Models i influències:Una de les escultures clàssiques més conegudes, el Dorífora de Policlet (el vell) tot i que té tant moviment si que té la mateixa gestualitat de cames, braços i cap, pròpies d'un guerrer que està caminant amb la seva llança i escut. Això ens permet deduir que són dues  escultures clàssiques i no hel·lenístiques.

Entradas relacionadas: