Disciplina filosofica que estudia quins elements formen la realitat

Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Filosofía y ética

Escrito el en catalán con un tamaño de 5,53 KB

 


MF


: disciplina filósòfica que vol respondre a la pregunta: què és la realitat?
. Tracta l’estudi de l’ésser, el pren en la seva màxima generalitat, és a dir, tracta de determinar les característiques generals de tot allò que exis-teix. S’encarrega d’estudiar l’estructura de l’ésser, el que hi ha de comú en tot el que existeix o és.

AfAd:

realitat és allò que descrivim, és alguna cosa que és en la mesura que en tenim consciència. És el coneixement que en puguem tenir. I per tant, haurem de diferen-ciar, primer, entre la realitat (allà fora) i la nostra representació mental de la rea-litat (aquí dins, en el nostre cervell). La representació mental surgeix com a resultat de la intervenció d’un conjunt de facultats que els éssers humans tenim, que ens posen en contacte amb la realitat i les coses, i ens permeten arribar a conèixer-les.

Valoració gnoseològica:

Podem valorar de manera diferent la informació de les diverses facultats que ens permeten construir la nostra representació mental de la realitat.

'' ontològica:

quins aspectes considero que posseeixen realitat i quins considero que no en posseeixen?

Realisme metaf:

Afirma l’existència d’un món extramental, de tal manera que la realitat, a més d’existir en la ment humana, existeix fora d’aquesta. Per tant, el que és real té una existència pròpia independent del nostre coneixement.

Idealisme '':

Parteix de la constatació que de l’únic que tenim certesa és que tenim idees en la ment. Això és el que per a nosaltres és la realitat i anar més enllà per intentar demostrar l’existència d’una realitat extramental no és possible. És la ment hu-mana la que constitueix allò que nosaltres anomenem realitat, a partir de les dades que hi troba. En les seves expressions més radicals arribaria a afirmar que no hi ha cap més realitat que la de la nostra ment, de tal manera que algú-na cosa és, existeix, en la mesura en què és en la ment de l’ésser humà i pot ser coneguda per ell.

Fenomenisme ''

Però ço-nèixer que les coses existeixen no vol dir conèixer com són les coses. L’única cosa que coneixem en ferm són els fenòmens. Dit d’una altra manera, sabem que hi ha coses però només en coneixem les aparences, no les coses en si mateixes.

Essència i aparença:

no tot posseeix el mateix grau de realitat i es pot diferenciar entre el que realment són les coses (essència) i el que semblen ser (les seves aparences).

Filo de l'ésser:

neguen valor ontològic al canvi. Si alguna cosa és d’una manera determinada i canvia, deixa de ser el que era per ser-ne una altra.  D’una cosa que canvia contínuament, no podem dir que sigui res.

Filo de l'esdevenir:

postura filósòfica que considera que l’única cosa real és el conjunt de les aparences, aquest canvi continu que mostren les ço-ses, perquè l’ésser és un esdevenir continu, un canvi permanent. No hi ha res que romangui igual i idèntic a si mateix.

1

Existeix desde sempre, per als pensadors grecs allò que és real és etern.

2

Té un principi, els pensadors cristians introdueixen la idea de creació. Crear significa la generació de l'ésser a partir del no-res, per la qual cosa es necessita un ser omnipotent, Déu-Creacionisme.

Metafísiques materialistes:

Postulen l’existència només d’allò que és mate-rial i, per tant, neguen l’existència d’éssers immaterials o espirituals. Són monistes (només hi ha una realitat, un únic element o principi del qual tot procedeix). Tot allò que és real és material. L’activitat de la ment es podria reduir també a matèria, ja que no seria res més que el re-sultat d’un conjunt de reaccions electroquímiques, purament materials. -materialisme mecanicista: la realitat material es comporta com el model mecànic. -materialisme dialèctic:  els fenòmens materials són processos basats en l’oposició de contraris. Els canvis només es poden explicar a través de la lluita dels oposats. -materialisme històric: defensa el caràcter material de l’existència hu-mana i, en conseqüència, que la transformació del món s’ha de fer mit-jançant el treball. Només el món material ens dóna les pautes per entén-dre la història.

Metafísiques dualistes

Admeten l’existència dels dos tipus de realitats, les materials i les immaterials, ja sigui existint separades o combinades.

Metafísiques espiritualistes

No existeix res material, sinó que tota la realitat es constitueix d’éssers immaterials. Són també monistes.  És el cas més extrem, defensat pel filòsof britànic George Berkeley (1685 – 1753), per al qual la realitat, les coses que nosaltres coneixem mitjançant la percepció, són immaterials, atès que no són més que el desplegament del pensament diví. Déu o no-saltres mateixos (que som esperits, ànimes que tenen la capacitat de per-cebre) també som immaterials.

Monisme:

Afirma que només hi ha una realitat, un únic element o principi del qual procedeix tot, allò que és real és simple.

Pluralisme

Hi ha més d'una realitat, d'un únic element constitutiu del real. Les coses que existeixen són el resultat de la combinació d'aquestes realitats.

Entradas relacionadas: