El dinar campestre

Enviado por Chuletator online y clasificado en Arte y Humanidades

Escrito el en catalán con un tamaño de 5,97 KB

 

EL DINAR CAMPESTRE

FITXA TÈCNICA:

Autor: Édouard ManetCronologia: 1863

Estil: ImpressionismeTècnica: Oli

Suport: TelaLocalització: Museu d’Orsay (París)

CONTEXT HISTÒRIC:

Segona meitat del Segle XIX, època marcada pels canvis i les noves tecnologies de la Segona Revolució Industrial. Això va suposar també canvis en la societat. Ja que es van canviar les maneres de pensar, de viure, i la importància de la religió. A França encara hi ha Napoleó III, que va intentar fer un altre Imperi, però no se’n va sortir i va sorgir la III República. En aquest període també es comença la guerra entre França i Prússia.

Déjeuner sur l’herbe fou presentada per Manet al Saló de París de 1863. El jurat la va rebutjar, ja que va significar un gran escàndol en els medis artístics de París.

ANÀLISI FORMAL:

Veiem un pícnic a l’aire lliure on es troben dos homes i una dona nua, i al fons una altra dona que es renta al riu.

El quadre presenta pinzellades breus i soltes, juxtaposades les unes amb les altres. Les ombres es fan amb diferents tonalitats del color verd, o sigui que la llum es fon en els colors. A l’obra, hi  trobem contrastos cromàtics exagerats, com per exemple el de la blancor del peu de la dona nua amb el negre de la sabata del personatge de més a la dreta.

Cromàticament hi predominen els verds en moltes tonalitats diferents.

Si ens fixem amb la col·locació, les tres figures de l’espai central formen una piràmide. I podem dividir el quadre en 4 plans: en el primer s’hi troben restes del dinar, al segon és on es troben les 3 figures centrals. Al tercer hi veiem a la dona que es renta en el riu (de dimensions una mica massa grans), i per últim un fons paisatgístic que s’allunya.

Estil: L’impressionisme mostra una preponderància dels colors primaris, usats sense cap barreja. Els tons foscos, en canvi, no són usuals. Els impressionistes van ser els primers en fer contrast cromàtic. Osigui que el seu objectiu és plasmar la llum i els seus efectes en els paisatges i els moments agradables de la vida.

INTERPRETACIÓ:

El quadre no reprodueix, com indica el seu títol, un menjar sobre l’herba, sinó la prostitució que en aquella època era normal. El tema era un fet conegut a París, tot i que es considerava una mena de “tabú” del qual ningú parlava, i molt menys es pensava que fos digne de ser representat en l’art.

Els personatges de Manet són burgesos familiars encaixats en les figures.

El quadre el va pintar per presentar-lo a un Saló, on rebé un fort rebuig i grans crítiques.

MODELS I INFLUÈNCIES:

Per al dinar campestre, Manet s’inspirà clarament en El concert campestre, i en una part del gravat Divinitats fluvials.

A més a més, Manet té un gran gust per l’art japonès, cosa que es veu reflexat en els seus quadres.

El quadre va servir d’inspiració, entre altres, a Picassó.


Entradas relacionadas: