Dinàmica Urbana i Demogràfica Mundial: Anàlisi i Reptes

1. Demografia i Població Urbana al Món

1.1. Dinàmica i Estructura de la Població Mundial

El creixement més accelerat de la població mundial es troba a l'Àfrica. La tendència general al planeta és la disminució progressiva de l'Índex Sintètic de Fecunditat (ISF). La taxa de mortalitat mundial disminueix progressivament, excepte a Europa, on augmenta a causa de l'envelliment. L'Àfrica central i meridional presenta la menor mortalitat mundial.

2. Funcions i Reptes de l'Ecosistema Urbà

2.1. La Diferenciació Funcional de les Àrees Urbanes

Les àrees urbanes presenten diverses funcions:

• Funció administrativa i de serveis: Situada a les parts més cèntriques, inclou zones modernes amb edificis singulars i barris antics. El CBD (Central Business District) són zones ben comunicades.
• Funció comercial: Les ciutats són centres d'intercanvis nacionals i internacionals, amb comerços especialitzats i grans magatzems.
• Funcions residencials: Distribuïdes en zones com el nucli antic, l'eixample, els barris-dormitori i les zones suburbanes de classes mitjanes.
• Funció industrial: Concentrada en polígons industrials i parcs tecnològics, a causa de la proximitat al centre de consum.

2.2. La Ciutat com a Ecosistema

Les ciutats exerceixen una elevada pressió ambiental sobre el seu entorn. Des del punt de vista ecològic, tenen una baixa capacitat de producció, cosa que implica una elevada dependència de l'entorn i un alt consum d'energia i aigua. Les ciutats són sistemes amb un equilibri fràgil i inestable, amb una gran dependència d'altres sistemes i una tendència a l'expansió contínua, que pot portar-les al seu límit humà i ecològic.

3. L'Envelliment de la Població i les Polítiques Demogràfiques

3.1. L'Envelliment de la Població

S'entén per població vella aquella de 65 anys o més. La majoria dels estats del món estan augmentant la proporció de persones grans. Als països desenvolupats, el 16% de la població és vella, i s'espera que arribi al 20% l'any 2025. Les causes demogràfiques de l'envelliment són: la disminució de la fecunditat, la disminució de la mortalitat (augment de l'esperança de vida) i les migracions.

3.2. Polítiques Demogràfiques

Són mesures econòmiques, socials i legislatives adoptades pels estats per influir en les variables bàsiques de la població. Hi ha dos tipus de polítiques:

• Maltusianes: Busquen reduir el creixement vegetatiu de la població mitjançant el control de la natalitat.
• Populacionistes: Pretenen incrementar la població afavorint la natalitat o la immigració.

La població mundial ha augmentat en 6.7 milers de milions de persones des de 1950. La majoria de polítiques aplicades són maltusianes o neomaltusianes, amb l'objectiu de disminuir la fecunditat. Segons la conferència del Caire, per disminuir el creixement de la població i reduir la pobresa, és indispensable eliminar totes les formes de discriminació contra les dones. Per evitar el creixement del PIB i garantir els recursos per a les prestacions socials, la Comissió Europea promou la renovació demogràfica, l'ocupació, la integració de la immigració, la protecció social, la igualtat entre generacions i la millora de la productivitat i els sistemes educatius.

4. L'Increment de la Població Urbana i els seus Ritmes

4.1. L'Increment de la Població Urbana

A partir del segle XIX, la proliferació i el creixement de les ciutats van augmentar a causa dels canvis econòmics de la revolució industrial. La injusta distribució de la terra i el creixement demogràfic rural van provocar migracions del camp a la ciutat. El fenomen de creixement accelerat en nombre, població i superfície s'anomena urbanització.

4.2. Diferents Ritmes d'Urbanització

Actualment, hi ha més gent a les ciutats que a les zones rurals. Les ciutats no es desenvolupen totes al mateix ritme. Els països no desenvolupats tenen una taxa de creixement anual del 3,6%, mentre que els països desenvolupats només presenten un creixement del 0,8% anual. Els problemes d'un creixement no controlat inclouen la dificultat de conèixer amb exactitud el nombre d'habitants, l'elevada natalitat i la formació de barris de construcció precària al voltant de les ciutats, cosa que provoca la manca d'infraestructures i serveis en grans àrees urbanes.