Quina dimensió tenen la majoria de les empreses industrials espanyoles?

Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Economía

Escrito el en catalán con un tamaño de 6,87 KB

TEMA 7 LES EMPRESES MULTINACIONALS

La globalització:


les empreses multinacionals
S’anomena globalització el procés pel qual el mon es fa cada vegada mes petit. Es tracta de l’augment de les relacions multilaterals entre estats inicialment, a nivell econòmic i financer, però també polític, tecnològic i inclòs cultural.
Passejar pel centre de qualsevol ciutat, que importa de quin país sigui, ens fa sentir com a casa: tendes de les mateixes marques (franquícies), mateixa moneda (a vegades), utilització de mòbils, sistemes de pagament molt similars...
Encara que aquest procés es mes evident avui dia, es un fet que s’està produint des de que el mon es mon gràcies a la millora dels mitjans de transport i comunicació.
La globalització, doncs, es un procés polític, econòmic, social i ecològic que s’està produint actualment, pel qual cada vegada hi ha una major interrelació econòmica entre uns indrets o altres sota el control de les grans empreses, es a dir que les empreses necessiten guanyar dimensió per atendre aquest nou mercat, i una de les vies per aconseguir-ho, es fusionar-se amb altres empreses similars per crear multinacionals.

Multinacional:


aquella que el seu àmbit d’actuació avarca diversos països. No solament per la seva activitat comercial, sinó la seva activitat productiva.
La importància i la força que han arribat a agafar les multinacionals es un dels fenòmens característics dels nostres temps. La multinacional es la gran empresa del capitalisme, es l’expressió mes sofisticada del capitalisme actual.
Originàriament sorgeix com un procés lògic per ampliar els mercats (economies d’escala). En aquest sentit podem concretar que les multinacionals son unitats mercantils de grans dimensions que tenen la seva activitat centrada en el país on han aparegut, però per la seva dimensió, necessiten mercats mes amplis. Per això han de crear mercats a altres països on acaben establint-se. D’aquí el seu nom de multinacional, transnacional, supranacional...
Si tenim en compte la localització de l’empresa, podem diferenciar amb localització nacional o internacional.
Les multinacionals, formades per un conjunt d’empreses, una es l’empresa matriu que continua operant en el lloc d’origen. Les altres son filials d’aquesta, que estan a la resta de països i es relacionen entre si.
Les multinacionals s’introdueixen als diversos països creant filials a les que aporten almenys el 50% del seu capital, d’aquesta manera la matriu s’assegura el control de totes les filials. La gestió depèn de les decisions adoptades per a una única direcció central de gestió que es troba a la matriu.
Les empreses per naturalesa tenen tendència a créixer. Quan estan assentades a un país, s’estenen a altres països. La matriu ha de tenir almenys el 50% de les filials per
poder-les controlar.

 

Característiques de les multinacionals


Aquest tipus d’empreses multinacionals per la seva forma de constitució i la seva manera d’operar en diversos països. Tenen unes característiques molt especifiques. Les principals son:
a) Son empreses que generen resultats a molts països.
El fet d’operar en diversos països fa que la producció i el rendiment de cada filial no sigui absolutament decisiu pels resultats finals de l’empresa, de la matriu, en definitiva. Els possibles resultats negatius d’una fabrica, planta o factoria, s’equilibren amb els resultats positius d’altres, per tant hi ha un mecanisme de compensació entre els resultats negatius d’unes filials amb els positius d’altres filials.
b) Utilitzen les tecnologies mes avançades. Ne només van al davant tecnològicament, sinó que per la seva dimensió i capacitat, la tecnologia utilitzada pot ser pròpia, amb la conseqüent reducció de costos.
Això ho aconsegueixen realitzant grans inversions en investigació i desenvolupament (I+D). Les innovacions aconseguides per la investigació pròpia son molt importants i els aporta molt bons resultats.
Les innovacions mes significatives i costoses son fruit, molt sovint, de la I+D desenvolupada per les multinacionals.
c) Sistema d’organització descentralitzat: cada filial normalment funciona amb independència, cada una d’elles te els seus propis departaments ben delimitats: de màrqueting....
d) Finalitat marcadament econòmica: el seu objectiu bàsic es l’obtenció del màxim benefici en tots els països on operen. Es tracta d’aprofitar al màxim tots els recursos o oportunitats que cada país ofereix. Seria molt convenient que els països afectats per la presència de segons quins tipus de multinacionals (químiques, empreses de paper, fusta...) vigilessin molt apuradament la seva activitat, evitant la utilització abusiva que es fa dels recursos productius del país, en molts casos amb efectes irreversibles per l’economia i el medi ambient pel país ocupat.
e) Coneixen perfectament el sistema polític i econòmic dels països on actuen.
Abans d’implantar-se, les multinacionals realitzen estudis complets que els hi permeten conèixer la situació política, econòmica i social, i en base en aquests coneixements duen a terme la seva activitat.
f) Son mol grosses i en constant creixement. El seu creixement es indefinit i mai s’aturen. El creixement ho fan en totes direccions (vertical i horitzontal) i van abarcant diferents activitats. Altres vegades creixen per fusió, absorció o adquisició de petites empreses que se’ls posen per davant.
g) Disfruten d’un poder econòmic i social molt gran. El pressupost de qualque multinacional supera els pressuposts nacionals dels països on actuen. Es una opinió generalitzada que les multinacionals haurien d’estar mes i millor controlades.
h) Les multinacionals i les vagues: estan en millor situació per resistir les vagues que les empreses nacionals, ja que la localització de plantes industrials en diversos països implica una diversificació del risc respecte a conflictes laborals.

Conclusió del tema


Gràcies a la seva dimensió, les grans empreses tenen coratge per fer fortes inversions a l’estranger. Els principals motius son:
-Gaudir d’una situació monopolística dins el mercat.
-Disposar de directius especialitzats en organització, direcció i gestió.
-Poder accedir al mercat de capitals
-Poder controlar els canals de distribució i comercialització.
-Poder disposar de mà d’obra barata en altres països si el nostre procés productiu
-Sofrir normes menys restrictives en temes de contaminació i medi ambient.

Entradas relacionadas: