Diglòssia

Enviado por Chuletator online y clasificado en Otras lenguas extranjeras

Escrito el en catalán con un tamaño de 11,78 KB

 

CONCEPTES A DIFERENCIAR:

  • BILINGÜISTA: persona que defensa i promou el  bilingüisme. Ens referim al sentiment e ideologia.

  • BILINGÜE: persona que parla dues llengües. Normalment les persones de la llengua minoritzada (L1).

  • MITIFICACIÓ DEL BILINGÜISME: persona que mitifica o idealitza el bilingüísme. Això ho fa el bilingüísta.

Lo estrany d’aquests tres conceptes és que moltes vegades les persones que mitifiquen el bilingüisme són les parlants de L2 que normalment són monolingües. Els de L2 són els bilingües de veritat.


DIGLÒSSIA

El concepte es refereix a quan en alguns àmbits s’utilitza una llengua A i en altres àmbits informals una llengua B. Aquest concepte apareix l’any 1959 amb Charles Ferguson, però aquest no el defineix de la manera que actualment, ell parla de diglòssia en les variants d’una mateixa llengua.


John Gumperz: distribució funcional de dues llengües diferents per àmbits diferents. Va observar la realitat sociolingüística a la societat alta i baixa de l’Índia, allà troba que hi ha una distribució funcional.

Joshua Fishman (1971): dos concepcions de la diglòssia.

  1. Quan parlava de diglòssia, parlava de bilingüisme social.
    Bilingüisme social = diglòssia. Bilingüisme = Bilingüisme individual.

  2. 1971. La diglòssia és la distribució funcional de dues llengües per àmbits diferents

Charles Ferguson es basà en 9 aspectes:

UTILITZACIÓ

  1. FUNCIÓ: variant estàndard usada en àmbits formals. Variant col·loquial usada en informals.

  2. PRESTIGI: variant estàndard tindrà més prestigi i s’utilitzarà en àmbits formals.

  3. HERÈNCIA LITERÀRIA: per la literatura s’utilitza la variant estàndard, la formal.

  4. ADQUISICIÓ: variant estàndard l’adquirim a través de l’ensenyament. La col·loquial, espontàniament.

  5. ESTANDARDITZACIÓ: variant estàndard s’ha estandarditzat perquè és la formal.

  6. ESTABILITAT: s’ha comprovat que no hi ha una estabilitat entre les dues llengües, encara que Ferguson ho pensava.  

ESTRUCTURA

  1. GRAMÀTICA: la variant col·loquial té una gramàtica més simple.

  2. LÈXIC: la variant col·loquial té un lèxic més senzill.

  3. FONOLOGIA: el sistema fonològic de la variant col·loquial és més simple, es construeix a través de la fonologia de la variant estàndard.

COMBINACIÓ POSSIBLE DE LA DIGLÒSSIA I EL BILINGÜISME

Paraguay. Un 90% de la població coneix el Castellà i el Guaraní (és bilingüe), però també hi ha diglòssia: el castellà és llengua A (àmbits formals) i el Guaraní llengua B (informals).

Quan aprenem un segon idioma, serem bilingües però no diglòssics


Època dels trsars, les elits de Rússia parlaven francès i el poble parlava rus. Per tant, l’àmbit formal seria en francès i l’informal en rus. S’utilitzaven intèrprets, per tant, no hi havia bilingüisme, ja que ni les elits ni el poble parlaven més que la seva.

Petites comunitats lingüístiques molt aïllades (tribus)


Entradas relacionadas: