Diferencies entre plaute i terenci

Enviado por Chuletator online y clasificado en Latín

Escrito el en catalán con un tamaño de 22,47 KB

 

LITERATURA: Ovidi, el poeta desterrat



No se’ls coneix dona, però s’inventaven una dona, Referida a la seva poesia.(poetes elegíacs i també èpica.)

Ovidi, igual que Virgili, va viure a la època de l’emperador Octaví August, però mai no Va formar part del cercle literari de Mecenes com ho va fer Virgili, sinó que Va pertànyer al cercle literari de Messala, Grup allunyat dels objectius d’August, allà va conèixer altres poetes de la època, entre els quals va cal dir Tibul I Properci.
Tots ells eren poetes elegíacs i les seves composicions Expressaven els seus íntims sentiments, com la pena, el dolor, la seva Tristesa, l’enyorament.

-
Tibul va Escriure 4 llibres d’elegies, on expressava el seu amor per Delia i Nèmesis, dues dones fictícies Amb noms que el poeta va prendre de la mitologia, ja que Dèlia fa referència a Diana i Nèmesis a la deessa grega de la venjança.

-
Properci va Escriure elegies sentimentals, expressant el seu amor per Cíntia i una sèrie D’elegies nacionals, en què evocà el passat de Roma. Entre tots ells, però ven Aviat va destacar Ovidi, que juntament amb Virigili foren els poetes més Rellevants d’aquesta època.

La vida i les obres



Publi Ovidi Nasó va néixer a Sulmona, ciutat del centre D’Itàlia, any 43 aC. Pertanyia a una família de diners que el van pogué enviar A ell a Roma per acabar els seus estudis i formar-se en l’art de la retòrica.
Després va anar-hi a Grècia i Àsia on va Acabar de completar la seva formació humanística, quan va tornar a Roma, va Exercir alguns càrrecs públics però aviat abandonà aquesta dedicació per Dedicar-se a la poesia. En poc temps, Ovidi fou un poeta d’èxit, fins que August el va desterrar, any 8 dC, A Tomis(Actual Constança)
, en aquell Moment era una colònia romana situada a la riba occidental del mar Negre.

Les causes del seu desterrament no estan clares. El Mateix poeta ens parla de dues causes: un error i un carmén.

Sembla que l’error té a veure amb el fet que, sense Volgué es va veure implicat en una conspiració de la família Imperial, sobre la Successió d’August o bé, amb els adulteris de les dues Júlies, la filla i la Néta de l’emperador, totes dues també foren desterrades.

El poema es refereix a l’art armatòria , que pel Seu contingut eròtic i sensual va molestar a August, que s’havia proposat Regenerar els costums de la corrompuda societat romana. Ovidi mai no fou Perdonat per l’emperador i va morir a l’exili, any 17 dC.

Major part de les obres d’Ovidi pertanyen al gènere de la poesia elegíaca. Són composicions poètiques que gairebé sempre parlen Sobre l’amor, en les quals Ovidi expressa els seus sentiments més íntims. També Va escriure èpica, amb unes característiques ben diferents dels poemes Elegíacs.

Les seves obres:




1)La seva primera obra recull poemes amorosos, els Amors, sobre les situacions més habituals que es donen en una Relació amorosa(gelosia, infidelitat, reconociliació...). El poeta s’inventa Una relació fictícia amb una Corina.



2)Segon grup d’elegies amoroses, escrites en forma d’epístoles, són les Heroides, la majoria escrites per Heróïnes mítiques als seus marits o amants absents: Dido escriu a Eneas, Penèlope a Ulisses, Ariadna a Teseu...En aquestes cartes, Ovidi apareix com un Gran coneixedor de l’ànima femenina i fa un repàs de tots els sentiments Amorosos que pot tenir una dona.


3)L’Art amatòria és un poema didàctic per a amants. Està format per tres Llibres: els dos primers dirigits als homes, amb consells pràctics sobre l’art De seduir les dones i conservar el seu amor. El tercer conté consell per a les Dones. El tema sensual d’aquestes obres s’ha relacionat, amb el seu Desterrament, aquestes son les causes per les quals els va escriure.



4)També va escriure Receptes de Bellesa, un receptari de cosmètica per conservar la bellesa femenina, i Remeis a l’amor, on s’explica com Lluitar contra la passió amorosa i els mals d’amors.


De la poesia elegíaca, Ovidi passà a la poesia èpica, amb La composició de dos grans poemes didàctics, ben diferents del que havia escrit Fins al moment:
Les Metamorfosis, i Els Fastos.


-Fastos:

Títol d’un poema en que es descriuen les festes romanes Amb els seus usos rituals, expliquen la etimologia dels noms dels mesos de L’any, els fenòmens celestes, les constel·lacions i els mites, l’obra havia de Tenir 12 llibres, però va quedar interrompuda a la meitat a causa del seu Desterrament.

En el seu viatge a l’exili, començar a escriure les Tristes, cartes sense destinatari real Que expliquen passatges autobiogràfics, entre els quals destaca l’emotiu Acomiadament de Roma.

-
Les Pòntiques són Poemes en que Ovidi s’adreça als seus amics perquè implorin el perdó d’August i Del seu successor Tiberi, i el mantinguin informat de tot el que passa a Roma, També va escriure Halièutica, parla Sobre els costums dels peixos i la pesca, i contra Ibis, una inventiva plena de mitologia contra un enemic Anònim al qual dóna la culpa de la seva mala sort.

LES METAMORFOSIS(15 Llibres en forma d’èpica.)



Poema més important d’Ovidi, acabat l’any 7dc, poc abans De rebre l’ordre del desterrament.

És un conjunt de llibres, escrits en hexàmetres, presenta Més de dues-centes cinquanta narracions mitològiques que se succeeixen en el Temps des dels orígens del món fins a la transformació de Juli Cèsar en estel.

L’argument comença amb l’ordenació del caos inicial, la Creació de l’univers i l’aparició de les divinitats i dels homes, continua amb La victòria dels déus olímpics contra els gegants, el diluvi, el mite de Decaulió i Pirra com a únics supervivents, després d’això comença amb històries Mitològiques i metamorfosis relacionades amb divinitats,herois i humans que es Transformen en animals, arbres o constel·lacions. Diferents mites, com Dafne i Apol·lo, tots acaben transformats, el rei de Mides, etc.

Acaba amb la divinització de Juli Cèsar.

En tota la obra es manté una unitat i dir que la Metamorfosis és l’element que lliga tot el poema.

LITERATURA: La comèdia. Plaute i Terenci



El gènere dramàtic de la comèdia entrà a Roma per Influència dels grecs, les seves cultures, ja que els romans gràcies a la seva Expansió van adaptar molts aspectes hel·lenístics.

La comèdia romana no es va escapar d’aquesta influència. Livi Andrònic va ser el primer a adaptar comèdies d’esperit totalment ROMà, i Amb aquest gènere arribà a la seva màxima popularitat.

A Roma convivien la fabula Palliata, la comèdia a la manera grega, ja que la seva acció es desenvolupava En Grècia i els seus personatges eren grecs que vestien el palium, però adaptada a l’ambient ROMà, i la fabula togata o comèdia d’ambient ROMà en que els actors vestien la toga. Les més ben rebudes pel públic Eren les comèdies pal·liates.

La vida i les obres de Plaute



El seu nom era Titus Maccius Plautus i va néixer a Sarsina poc abans del 250 aC. Sembla que va Anar a Roma de jove, on es dedicà al món del teatre i formà part d’una Companyia de còmics. Amb els diners guanyats al teatre es va dedicar al comerç, Però el seu negoci va fracassar i s’Arrúïna fins el punt de veure’s obligat a Treballar en el molí del seu creditor.

Després d’aquests mals moments, aprofitant els seus Naixements teatrals, es va dedicar a escriure i representar les seves obres.

Plaute va dedicar-se exclusivament a la comèdia Pal·lista. Unes 180 comèdies, només 21 han estat considerades autèntiques:

Amphitrio, Asinara, Auluaria, Bacchides, Captivi, Casina, Cistellaria, Curculio, Epidicus, Menaechim, Mercator, Miles Gloriosus, Mostellaria, Persa, Poenulus, Psedolus, Rudens, Stichus, Trinummus, Truculentus i Vidularia.


Totes aquestes comèdies, segueixen un fil argumental Semblant: Els membres d’una família es Veuen obligats a una separació força. Per culpa d’un segrest de la guerra,etc. Que Porta a confondre una persona per una altra i a intercanviar-se els papers. Aquestes situacions giren entorn d’un emobolic que se sol resoldre felíçment, En general gràcies a la intervenció de l’esclau Protagonista.

Per les seves comèdies, Plaute crea uns tipus de Personatges fixos que li serveixen per aconseguir la seva finalitat: Fer riure Al públic. Podem fer una classificació dels personatges en dues categories:

Els protagonistes i els secundaris


Gran crítica als soldats, semblen telenoveles americanes.

A)Personatges protagonistes:

-El vell:

pare estricte amb els fills i els esclaus, furiós, de Vegades avar, normalment és l’objecte de les burles de l’argument.

-

La matrona:

Sol Ser la mare de família de tota comèdia, que Plaute presenta amb connotacions Negatives. Té mal caràcter, es capriciosa i malgasta els diners.

-

El jove:

Normalment és el protagonista de les comèdies plautines, tot i que queda eclipsat pel seu Esclau, que és qui embolica i desembolica l’acció. El jove sol estar enamorat D’una cortesana o noia de bona posició.

-

La jove:

Sol Ser una cortesana o bé una donzella. La seva aparició en escena està molt Limitada, encara que la acció passi al seu voltant, si es tracta d’una Cortesana, Plaute la presenta plena de vicis, malparlada, però molt enamorada Del seu amant.

-L’esclau:

Vertader protagonista de les comèdies de Plaute, llest, Murri, desvergonyit, mentider, que no s’atura davant de cap dificultat, que Enganya per aconseguir el que vol. Es burla de tothom, amics i enemics. És qui Guia l’acció, el que provoca els embolics i els desfà, és intel·ligent i tots Els altres personatges són titelles a les seves mans.

B) Personatges Secundaris:


-

El Soldat:

amb Aquest personatge Plauta vol ridicularitzar els militars en general, per això El presenta fanfarró, que presumeix de les seves conquestes, tan bèl·liqües com Femenines, però que en el fons és un covard i està faltat d’amants. El soldat Plautí més important és el protagonista de Miles Gloriosus,
Pirgopolinices.

-El paràsit:

Personatge còmic i astut que fa el sigui per omplir el Seu estòmac.

-

El presentador:

Personatge Que vol treure el màxim rendiment dels seus préstecs sense interessar-se per Les circumstàncies dels deutors. Surt a escena exigint, dia rere dia, els Diners a qui els hi ha deixat.

Plaute s’inspirava en la Comèdia nova grega, va saber donar a Les seves obres un caràcter ROMà i un estil personal incorportant-hi tot un Seguit de característiques pròpies. Personifica coses inanimades, com poden ser Objectes de la vida quotidiana, parts del cos, etc. Hi ha referències Mitològiques amb la finalitat d’ornamentar el text, se serveix de trossos D’altres obres, tros d’aquí i tros d’allà i així el fa tota una comèdia.

El gran mèrit de Plaute, no es troba tant en l’argument De les seves obres, en el personatges o les innovacions, sinó en el llenguatge Que fa servir, viu, ric, expressiu i completament nou. Així doncs, crea  un llenguatge diferent per a la comèdia, amb Molts jocs de paraules, juraments, insults, repeticions, refranys, Malediccions, etc. Que enriqueixen la llengua llatina.

També usa llenguatge de carrer, sap connectar tan amb les Classes plebs com de classe alta. Així fa parlar els personatges segons el seu Estatus social:

els humils parlen de Forma grollera, basta, no gens culta, en canvi, els homes de classe alta parlen Una llengua noble, elegant i distingida.


Abans de l’obra un argument que explica el que passarà, No escrits per ell, sinó per autors anteriors.

No hi ha separació en les seves obres, escenes seguides, Per tant, l’entrada en escena dels personatges i la seva sortida marquen les Diverses escenes.

La vida i les obres de Terenci



Publi Terenci Àfer. Va ser un comediògraf posterior a Plaute, mai no va aconseguir la popularitat del seu predecessor. Nascut a Cartago, va arribar de molt jove a Roma com a esclau. El seu amo l’educà i Aviat li concedí la seva llibertat. Entra amb relació amb personatges Importants de la noblesa romana que l’introduirien en el cercle dels Escipions. Va morir any 159 aC durant un viatge a Grècia, però va deixar 6 comèdies, Representen l’últim esplendor d’aquest gènere. Els seus títols són:
Andria,Heacutonimourumenos, Ennuchus, Phormio, Hecyra, Adelphoe.
La comèdia Eunuchus és especialment coneguda i l’argument tracta d’un jove que Es fa passar per eunuc per aconseguir entrar a casa de la seva estimada.

-Les comèdies te Terenci són diferents de les de Plaute, Ja que estan perfectament calculades, són reflexives i no deixen via lliure a L’espontaneïtat. Estructura rítmica és menys rica que les comèdies de Plaute i Els personatges esdevenen el nucli de l’acció. Per això a Terenci es sol Classificar com el comediògraf de la Humanitas.
Així doncs, el seu llenguatge és més refinat que el de Plaute i Defuig els acudits grolleres, les frases fetes,els mots malsonants, els Refranys,etc.

Per això Terenci no fou tan ben acollit com Plaute, ja Que el caràcter educatiu i moralitzador de les seves obres no va ser acceptat Per una bona part d’especadors.

-Enunuc:

home que havia sofert una castració, que havia estat Privat dels òrgans genitals externs.

LITERATURA: Horaci: el poeta i els tòpics



Tot i que la influència d’Horaci no fou tant com la dels Seus contemporanis Virgili i Ovidi, podem Dir que probablement es el poeta líric llatí més representatiu, en la seva obra Fa moltes referències a ell mateix i als seus sentiments més profunds.

S’inspirà en dos grans lírics grecs:
Alceu i Safo de Lesbos, el seu mèrit principal es troba en el fet Que va adaptar-se al llatí els principals versos d’aquests poetes.

Amor no correspongut dedicat a una dona.

Gran part de la seva obra, amor impossible a Clòdia, a la qual es refereix amb el Nom de Lèsiba.


La vida i les seves obres



Entre els joves romans, que estudiaven  Grècia, hi predominava un esperit republicà, I quan Cèsar fou assassinat, Brutus hi Va recultar homes per al seu exèrcit. Horaci s’hi va enrolar i va prendre part En alguns combats, però, després de la derrota de Brutus, desistí i tornar a Roma, a la casa paterna. El seu pare, havia mort i els seus béns, confiscats. La seva vida a Roma fou difícil. Finalment una amnistia li va permetre un Càrrec d’escrivent en una feina per l’Estat. El poc temps lliure que tenia el Dedicava a escriure poesia, fins que va tenir una gran fama com a poeta i es va Fer amic de poetes ja coneguts com Virgili. Aquests li deixaren el poderós Conseller d’Agust, Macenas, i poc després, Horaci entrava a formar part del seu Cercle.

Ben aviat, sorgir una gran amistat entre ells i Mecenes Li va regalar una masia, allunyada de la capital, on Horaci pogués estar en Contacte amb la natura, meditar i inspirar-se, lluny de l’atabaladora vida de La ciutat. Horaci morí l’any 8 Dc, pocs mesos després de la mort del seu amic i Protector Mecenas.

Les seves obres:



0)Les primeres obres seves foren Epodes I les Sàtires


1)L’ obra Epodes és un recull de 17 poemes breus sobre temes molt Diversos, escrits d’una manera més o menys violenta i sarcàstica, contra personatges Anònims que solien ser prototips dels vicis de l’època: una puta, una bruixota I un nou ric... Alguns poemes són contingut amorós i d’altres estan inspirats En el desig que s’acabin les lluites entre els ciutadans romans. Hi ha un poema De tipus bucòlic, el beatus ille, en què canta les delícies de la vida al camp Enfront dels problemes que comporta viure a la ciutat.


2)L’obra Sàtires, no gaire temps després d’haver escrit les epodes, 18 Composicions, distribuïdes en 2 llibres, en les quals el poeta fa un retrat de La societat de l’època d’August, amb força referències autobiogràfiques. En General, en les sàtieres es manté la intenció irònica, però amb un to menys Violent que en les epodes.



3)Cap als 35 anys va escriure les Odes, Un recull de composicions líriques de temàtica molt diversa: Hi ha cants a L’amor, l’amistat, etc. Altres poemes seus són de caire filósòfic i moral, i Reflecteixen la seva filosofia de la vida(‘’cal Gaudir del fet de viure d’una manera sensata, evitant les ambicions’’). També Va compondre poemes de contingut religiós i polític, sempre exaltant August com A pacificador de Roma.


Posteriorment, Horaci, va escriure dos llibres d’Epístoles, es tracta d’una col·lecció De cartes adreçadés a diversos amics, especialment a Mecena, on el poeta Continua reflexionant sobre la manera de tenir una vida felíç.

Cal destacar d’aquestes cartes famoses:
‘’epístola adreçada als Pisons’’ o ‘’Art Poètica’’,en què explica com ha de ser una bona composició poètica.

L’emperador August apreciava l’obra d’Horaci i va voler Que fos ell el poeta que, amb motiu de la celebració dels ludi seaculares, escrivís l’himne que seria cantat per un cor de Nois i noies, el cant Secular.


Aquest cant fou escrit per celebrar i agrair als déus L’entrada d’una nova època, marcada per la Pau i la prosperitat.

Animat per l’èxit d’aquest himne, Horaci va escriure un últim llibre d’odes, on resaltava la figura de l’emperador, presentant-lo com Un semidéu. De fet, l’obra pacificadora que havia portat a terme August estava d’acord Amb el patriotisme d’Horaci, que pretenia forma concreta en el seu amor a la Pau i a la concòrdia entre els ciutadans.

Horaci i els tòpics



En general l’obra literària d’Horaci conté alguns tòpics Que han sigut recollits per la literatura occidental. Més destacatas:

Beatus ille i el Carpe diem


Horaci era conscient de la rapidesa que passa el temps, per Tant, era necessari gaudir de cada moment de la vida. Tòpic del carpe diem.

Entradas relacionadas: