Diferencies entre plaute i terenci

Enviado por Chuletator online y clasificado en Latín

Escrito el en catalán con un tamaño de 13,05 KB

 

ORÍGENS


El període inicial de la literatura llatina abraça des dels inicis, que es poden situar al s. V aC per a la literatura escrita, fins el 240 aC, quan consta la primera representació dramàtica de tradició grega.tradició oral des de temps immemorials. Les primeres inscripcions conegudes són del s. VI aC, però els primers textos escrits remunten al s. V Llei de les XII Taules (c. 450) representa la primera vegada que es posen per escrit lleis anteriorment de transmissió oral//primeres manifestacions literàries: Himnes de culte religiós(els cants dels salis, Carmén Arvale) Elogisfúnebres(Neniae, Laudatio funebris) Representacions teatrals(atel·lanes)El primer escriptor conegut és Api Claudi el Cec PERÍODE ARCAICcomprèn des del 240 aC, quan es representen les primeres obres teatrals de tradició grega per part de Livi Andronic., fins al 81 aC, any en què comença l'activitat literària de Ciceróes caracteritza per l'hel·lenització progressiva de la societat romana en tots els àmbits, que augmenta amb les conquestes romanes de Grècia i d'Orient des del s. II aC. Pel que fa a la literatura s'introdueixen els principals gèneres literaris(Comèdia Tragèdia Èpica historiografia oratòria) Els conqueridors dels regnes hel·lenístics se'n van endurcap a Roma obres d'art i biblioteques Fins i tot un miler de nobles com a hostatge Entre ells hi havia Polibi es va esdevenir un historiador que celebraria en grec la glòria de Roma//El senat va decretar l'expulsió dels filòsofs grecs de Roma//Cató, cònsol i censor d'origen plebeu va combatre el luxe, la influència cultural grega en general iels Escipions en partícula 

L'ÈPICA ARCAICA


Primera obra:
L’odissea eta en versos saturnis a mitjans del segle III aC per un grec anomenat Livi Andronic//els següents autors a Roma van abandonar els mites grecs per centrar el tema en la història de Roma. Així el “BellumPoenicum” de Nevi(centrava en les guerres púniques) En canvi Enni(239-169 aC), en els seus “Annals”,va anar més enllà, ja que va voler narrar tota la història deRoma, des dels seus orígens fins a les guerres púniques Enni va ser l’introductor en la poesia llatina de l’hexàmetre,el vers de l’èpica homèrica
Gneu Nevi poeta ROMà va combatre a la Primera Guerra Púnica, es diu que es va guanyar l'hostilitat de la influent família dels Metels , va ser empresona Obra 
Poema èpic: La guerra púnica//Obres dramàtiques: tragèdies i comèdies.//Satura (atribució insegura).
 Estil tilitza de forma diferent el llenguatge en l'èpica i en el drama En el “Bellum Poenicum”( els passatges mitològics i religiosos solen ser artístics i rics en al·literacions i assonàncies, mentre que les parts històriques són simples i de caràcter similar a les cròniques). Finalment, trobem en Nevi elements determinants per a l'èpica llatina: (la llatinització d'epítets homèrics compostos, el predomini del present com a temps de la narració i elsrudiments d'una sintaxis textual èpica) 

Tradició 

 Ciceró compara l'art de Nevi amb el de l'escultor Miró. La llengua de Nevi era considerada l'expressió d'un llatí pur, tot i que una mica antiquat Plaute i Virgili van superar Nevi, motiu pel qual les obres d'aquest van perdre la seva qualitat d'imprescindibles i van desaparèixer//Amb Nevi apareix per primera vegada a la literatura llatina un poeta amb un fort segell personal crea l'èpica històrica romana Un mèrit aconseguit per Nevi és la llatinització dels epítets homèrics compostos 

Livi Androni cpoeta ROMà, d'origen grecva esdevenir esclau de M. Livi Salinàtor. Andronic fou mestre dels fills del seu amo. Per tal celebrar la victoria de Salinàtor sobre Asdrúba Barca a la Batalla del Metaure el 207 aC, li van encarregar la composició d'un himne en honor de Juno.

Obra

Va crear alguns drames(Aquil·les Egist Àjax Andròmeda Dànae El cavall de Troia Hermíone,Tereu i tmb Odissea llatina en vers saturni i alguns himnes)Quint Enni(239 aC- 169 aC), fou un poeta i dramaturg ROMà, va pertànyer a una important família,Era trilingüe, Format en la cultura hel·lènica A Roma va ensenyar grec i va entrar al cercle d'Escipi,va relacionar-se amb molts membres de l'aristocràcia romanaObra;
Poema èpi: Annals 
poema èpic històric on recull en 18 llibres la història de Roma fins a la seva època Els fets estan narrats cronològicament La rellevància d'aquest poema escrit en hexàmetres.Tragèdies:20 inspirades en Eurípides.
Estil narra amb tots els elements de la tècnica homèrica com els discursos, les descripcions dels somnis i les comparacion El drama està influenciat per la retòrica, neologisme, l'al·literació o també l'apòcope Enni col·loca al final de vers paraules de dues o tressíl·labes// tragèdies utilitza al·literacions redundants, d'antítesis i acumulació de sinònims i assonància 
Tradició  va substituir l'antiquat i nacional vers saturni per l'hexàmetre dactílic els Annals es fan servir com text escolar, són analitzats per filòlegs imitats pels poetes fins que se substitueix per l'Eneida Lucili i especialment Ovidi el critiquen. Catul l'utilitza com a base per fonamentar la interpretació del mite. Horaci rep alguna influència d'Enni a les odes. Petrarca dignificaEnni, l'iguala amb un triomfador militar.
 

PLAUTE, LA RIALLADA

Plaute va viure a cavall dels segles III i II aC (250-184 aC). Va ser l'autor que més èxit va tenir entre el públic, perquè era un home de poble i escrivia comèdies per a les classes més baixes, amb un llatí col·loquial. L'originalitat de Plaute és el seu llenguatge vigorós i 
expressiu, que va des de l'obscenitat i l'insult més groller a l'estil líric i la paròdia de la tragèdia. No té preocupació moral o intel·lectual, només vol divertir i fer riure el seu públic. S'han conservat 21 de les seves comèdies, entre les quals: 
• Aulularia• Amphitruo • Bacchides • Miles gloriosus • Menaechmi 
Personatges: Els personatges de Plaute no presenten la complexitat psicològica dels de Menandre, són simples estereotips que es repeteixen d'una comèdia a una altra. Respecte als models grecs, l'autor ROMà potencia aquells personatges còmics com l'esclau o el paràsit, exagera,  certs trets ridículs d'aquests mateixos o d'altres personatges aconseguint resultats molt divertits.Des (Aulularia) i Mnesíloc (Bacchides).• Senex "vell": és sever, colèric i avar, enganyat per l'esclau astut.• Servus "esclau": és el protagonista de la comèdia de Plaute. N'hi ha de dos tipus: ◦l'esclau astut ◦ l'esclau assenyat• Virgo "donzella": l'enamorada, rarament apareix en escena.• Meretrix "cortesana": hi ha la fidel al seu amant i s'hi manté fidel fins que a la fi es reuneixen tots dos i la professional que és cínica i cobdiciosa.• Uxor o matrona "esposa": caracteritzada com la senyora rica de caràcter dominant i de mal geni.• Parasitus "paràsit": un mort de gana disposat a tot per alimentar la seva fam insaciable

LA COMÈDIA LLATINA


La comèdia romana imita la Comèdia Nova grega, el principal autor Menandre. Són una comèdia de caràcters amb un argument d'embolics i confusions. Sempre acaba amb un final felíç, sovint amb la trobada d'un pare amb un fill seu o una filla que havia perdut quan era petit, reconeixent-los per un marca o un objecte. Acostuma a haver-hi un conflicte amorós. Els personatges són arquetípics: el vell de mal geni, el seu astut esclau que sempre l'enganya i li pren diners, el noi i la noia, el militar fatxenda, la prostituta, l'alcavot sense escrúpols. Partien d'un original grec, però no es limitaven a traduir-lo , sinó que el tractaven amb molta llibertat (contaminatio): allargaven o escurçaven els diàlegs o els monòlegs i podien introduir en una obra una escena o un personatge d'alguna altra comèdia grega. Els personatges tenen noms grecs, els actors porten els vestits típics grecs, el lloc de l'acció és sempre una ciutat grega.Una dif imp de la comèdia llatina respecte de la Comèdia Nova és el lloc destacat que hi tenen la música, el cant i la mímica. Només queden comèdies de dos autors: Plaute i Terenci.
T
RENCI,EL SOMRIURE
Terenci, d'origen nord-africà, va viure al s. II aC (m. 159 aC). Va ser esclau d'un senador que aviat li va donar la llibertat. Va morir jove, als 25 o 35 anys en un viatge a Grècia. No va aconseguir tant d'èxit com Plaute, perquè era un autor proper ala noblesa i més allunyat del poble, amb un llengua més culta i una gran preocupació moral. Tots dos tenen els mateixos models de la Comèdia Nova grega, les diferències entre les obres són molt grans: Plaute tendia a exagerar les escenes més còmiques, a fer més caricaturescos els personatges, a buscar els arguments més moguts, mentre que Terenci tendia a suavitzar la comicitat buscant més el somriure que les grans riallades. Per altra banda la influència grega és més accentuada en Terenci.Va escriure sis comèdies:• Adelphoi • Andria • Eunuchus • Hecyra • Heautontimorumenos • Phormio
 

ELS ORÍGENS DE LA HISTORIOGRAFIA ROMANA

La historiografia romana va néixer a finals del s. III a. C. Com a conseqüència de les guerres púniques. En vèncer Cartago, els romans prenen consciència que ha esdevingut una gran potència i els ve interès pels seus propis orígens i per entendre la victòria obtinguda i donar-ho a conèixer als altres pobles mediterranis. És per això que els primers escriptors romans que narren el passat de la seva ciutat van escriure en grec, aleshores la llengua de comunicació internacional i que tenia ja una tradició d'historiografia. Aquests primers historiadors consignen els esdeveniments any per any,seguint la pauta marcada pels arxius oficials de l'Estat, especialment els Annales Maximí. Els annalistes eren nobles que veien la historiografia com una extensió de la seva activitat política. És el mateix cas de Març Porcí Cató (234-149 a. C.), orador i el primer autor que va escriure historiografia en llatí. En els primers rengles de la política va redactar, amb el títol de Orígens (Origines), una obra que comprenia la història de Roma i d'altres ciutats itàliqües. L'ús del llatí en Cató es Déu a raons ideològiques: malgrat que tenia un bon coneixement de la cultura grega i que a la seva obra és evident la influència de la literatura grega, era un acèrrim detractor de l'hel·lenització creixent que la societat i la cultura romanes sofrien en el seu temps i blasmava els annalistes que empraven el grec. L'estil de Cató és directe, aconsegueix força expressivitat gràcies al recurs de figures retòriques. En els Orígens el poble ROMà és l'heroi col·lectiu de la narració. Cató ja és més pròpiament un historiador que no un annalista. Després de Cató els annalistes i historiografia continuen escrivint en llatí, però fins al s. I a. C. No va sorgir una historiografia de gran volada.


Entradas relacionadas: