Diferencies entre Modernisme i noucentisme

Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Lengua y literatura

Escrito el en catalán con un tamaño de 5,29 KB

 
 

Joan Salvat Papasseit

Neix a Barcelona, al barri de la Barceloneta, el 1894,
en una família proletària molt pobra. De petit queda orfe
(el seu pare mor en un vaixell) i és internat en un asil naval.
És un autor autodidacte. Fa uns estudis precaris que no li
permeten anar a la universitat i que marcaran la seva obra.
Des de petit s’ha de dedicar a diverses feines, algunes relacionades amb el port. Aconsellat per diversos amics fa lectures caòtiques de Gorki, Ibsen i Nietzche, que el porten a l’anarquisme i a un individualisme molt marcat. Mostra la seva admiració per Marinetti i se sent hereu i influït per Maragall. El seu concepte de poeta és mésètic que estètic: ha de tenir un seguit de qualitats com ara altivesa, valentia, sinceritat, entusiasme i fins Heróïcitat. El poeta podria fins i tot no escriure versos. També fa una referència a la lluita, heroisme
, subversió però sense un objecte gaire definit (no fareferències a la lluita de classes). És un home revoltat però no revolucionari--El 1919 publica “ Poemes en ondes hertzianes”, que fa una referènciaclara al maquinisme urbà. El llibre consta de 10 poemes, destaca l’ús deles “paraules de llibertat”, amb la destrucció de l’estructura tradicional del discurs.
--1921 publica “L’irradiador del port i les gavines”, llibre de contingut i títol dual. És un llibre menys agressiu que el primer. Hi ha poemes representatius com ara“les formigues” on barreja la forma entre avantguardista i clàssica i el contingut líric.Cada vegada més malalt de tuberculosi ha de fer llargues estades a diversos sanatoris,però, per reacció, mostra cada vegada més un optimisme exaltat, compensador
( fantasia compensadora). --1922 publica “Les conspiracions”. Mostra la seva “evolució involutiva”: passa
de l’Avantguardisme i anarquisme inicial a la temàtica patriòtica. També publica el 1022 “La gesta dels estels”, en que mitifica la realitat quotidiana sovint a través
de la fantasia compensadora --1024 publica “El poema de la rosa als llavis”, i el 1925 ja pòstum, “Óssa menor”.

NOUCENTISME 1906-1923

-Moviment que se solapa amb el Modernisme i que parteix i
es defineix a partir de les contradiccions que patia el Modernisme i que el van portar a un atzucac:
(guille en esto pasa de una cosa a la que hay debajo, solo de dos en dos)-

Ruralisme:

ja que pensaven que hi trobarien l’essència de l’anima catalana --

Espontaneïtat:

“paraula viva” passió, inspiració, sinceritat (Romanticisme)à

-Perfecció literària:

elaboració, treball artístic, cànon...--

Individualisme:

superioritat de l’artista, messianisme, enfrontament amb la
burgesia, bohèmia... à Col·laboració amb la burgesia:
en un projecte sòcio-políTicó-cultural: eficàcia ideològica, professionalització.-Sorgeix de la burgesia catalana per primera vegada en la seva història decideix
agafar el protagonisme polític a partir dels fets de 1989 (pèrdua de les colònies de Cuba i Filipines, decadència política espanyola..) Per això es crea la Lliga regionalista
de Catalunya. -Els noucentistes es dediquen a transmetre els valors i les idees de laburgesia . Intenta ser un mitjà agradable i eficaç per introduir i fer arrelar valors i conductes que ajudin a crear una vida social adaptada a les necessitats i interessos de la burgesia. -D’ideòleg del Noucentisme és Eugeni D’Ors (Xènius). En el “Glossari” ( iniciar el 1906 ,a “ la veu de Catalunya”) va anar presentant i impostant unes idees
i conceptes bàsics que concreten i defineixen el moviment.
-

Noucentisme

Valoració del que es nou. Reivindiquen i assumeixen el mite de la modernitat, per això parlen de nou-cent enfront i contra el “vuitcentisme”, tot el que consideren antiquat ( Romanticisme, Renaixença, Realisme-Naturalisme,etc) -

Arbitrarisme:

control i domini de l’artista pel que fa a la realitat, la matèria de creació, no s’han de sotmetre a la realitat ( no acapten l’espontaneïtat, la inspiració,
la sinceritat ni el Realisme) sinó que defensen que la realitat s’ha de sotmetre a unsvalors, a uns canons. L’artista o l’escriptor no ha de presentar la realitat tal com és
sinó tal com voldrien que fos en funció d’uns valors previs (contraposen i posen per damunt el jardí al bosc),, Per tant donen preeminència absoluta a la POESIA, perquè
és el gènere literari més elaborat i menys realista. Ara bé, ha de ser una poesia:-- que tracti temes exemplars o bé temes quotidians però irònicament i amb una gran
perfecció formal.,,, --Allunyada de la realitat, ja que importa més per ella mateixa, per la seva perfecció formal, que per la realitat que retrata.,,,-- Idealitzada, ja que
creien que en fer un art molt elaborat i perfeccionista, aquest tindria un efecte exemplar i gairebé casual sobre la realitat. Consideren que la poesia apareix sempre en els orígens dels pobles i ells tenen una “idea fundacional”

Entradas relacionadas: