Diferencia entre llengua i parla

Enviado por Chuletator online y clasificado en Lengua y literatura

Escrito el en catalán con un tamaño de 18,13 KB

 

Bilingüisme

  • És l'ús alternatiu de dues llengües en un parlant, en una comunitat lingüística o en un territori.

  • INDIVIDUALparlants que parlen dues llengües, però en poden parlar moltes més. (relacionat amb el poliglotisme)

Actiu ( entén i parla dues llengües) Passiu (entén dues llengües però n'empra una). Simètric (coneix 2 llengües per igual, llengua del pare i de la mare).Instrumental ( aprendre una altra llengua per necessitats pràctiques).Integrador (estudia una llengua per formar part de la comunitat que la parla).

  • SOCIALQuan a un territori hi ha més d'una llengua. Afecta a col·lectius sencers d’una societat.EXEMPLE: Països Catalans,(llengua patrimonial i familiar) el català i

(llengua pròpia d'un altre grup) el castellà.

  • TERRITORIALTerritori xapat en dues parts i cada part usa la seva llengua.EXEMPLE: Bèlgica-al nord, holandès o flamenc i al sud, francès, Canadà-anglès i francès-.

Bilingüe i bilingüista

  • Bilingüe: persona que coneix i pot utilitzar dues llengües diferents.

  • Bilingüista:defensa a la pràctica una política lingüística que intenta disminuir els àmbits d’ús i el nombre de parlants de la llengua minoritzada.

Conflicte lingüista

  • És el desplaçament d'una de les llengües d'un territori, que l'altra va ocupant àmbits d'ús de la primera.

  • En aquesta situació (Espanya) trobam: -llengües extingides (còrnic, dàlmata).-llengües dominants (anglès, castellà).-llengües minoritzades (català, èuscar).

Substitució lingüistica

  • Pèrdua de funcions i de parlants d'una llengua a favor d'una altra.

  • Factors que la provoquen:
    1.-Diglòssia(l'ús de varietats lingüístiques d'un mateix idioma en situacions diferents).

    2.- Bilingüisme unilateral/conflicte lingüístic, on un grup de parlants són
    bilingües i uns altres són monolingües. Bilingüització massiva d'una comunitat lingüística vers una altra llengua, a la qual a poc a poc es traspassa la seva lleialtat.

    3

    - Imposició de la llengua oficial damunt parlants que no la tenen com a pròpia.
    4.- Mesures polítiques i legals per fer desaparèixer la llengua no oficial.
  • Avança de manera desigual: determinats àmbits, uns grups socials,

franges d'edat, territoris com ciutats o extraradis...

  • La mort lingüística també és reversible (l'hebreu a Israel).

  • La substitució lingüística es desenvolupa en un procés amb diverses etapes:

1a. Procés de bilingüització

2a. Procés de monolingüització en la llengua dominant.

3a. Quan el procés s’ha complert, tenim l’abandó absolut de la llengua dominada i l’ús exclusiu de la nova llengua..


La normalització lingüistica

  • És un procés de resposta al conflicte lingüístic, un procés de cohesió de la comunitat lingüística. Pretén recuperar els àmbits d’ús i el nombre de parlants de la llengua

pròpia per lluitar contra la seva desaparició.

  • El seu objectiu és:– Augmentar el nombre de parlants.

– Augmentar la freqüència d’ús de la llengua.

– Ocupar tots els àmbits d’ús de la llengua.

– Unes normes d’ús favorables a la llengua dominada.

  • La normalització és sempre una decisió històrica conscient, implica canvis culturals, socials, polítics, i sobretot una actitud favorable cap a l’idioma.

  • Exemple: A Bélgica un belga de parla francesa té garantits tots els seus drets lingüístics a la zona sud del país,i un belga de parla holandesa els té en la zona nord.

Març legal del català

  • Dia 6 de Novembre de 1978 es va aprovar la Constitució Espanyola.

  • Al País Valencíà és al 1982 que s’instaurà la Generalitat Valenciana i s’aprovà el seu Estatut d’Autonomia de València, que feia oficial la llengua catalana, amb el nom de valencíà, juntament amb el castellà.

  • S’aprovaren: l’Estatut d’Autonomia de Catalunya (1979) i l’Estatut d’Autonomia de les Illes Balears (1983), que reconeixien el català com a llengua pròpia i declaraven oficial juntament amb el castellà.

La normativització de la llengua catalana

  • A començament del Segle XX, a Catalunya el catalanisme polític va reivindicar l'ensenyament de la llengua catalana i el seu ús a l'Administració. Des de les institucions de poder local, molt especialment des de la Mancomunitat de Catalunya, Enric Prat de la Riba va donar un gran suport institucional al català amb la creació de l'Institut d'Estudis Catalans (1907). El suport de Prat de la Riba i de l'Institut van permetre la institucionalització de la tasca realitzada per Pompeu Fabra entre 1913 i 1930 (normes ortogràfiques, gramàtica, diccionari) amb la qual el català es va dotar d'una normativa unificada i moderna.

  • A través la campanya de L'Avenç i de Pompeu Fabra es va impulsar una reforma ortogràfica que cercava fer de la llengua un vehicle apte per a totes les necessitats comunicatives.

  • L'any 1906 se celebra el I Congrés Internacional de la Llengua Catalana presidit per Antoní María Alcover. La participació va ser un èxit.

  • Com a conseqüència dels resultats obtinguts al Congrés, Enric Prat de la Riba (President de la Mancomunitat), va crear l'IEC el 1907. Manifestava una gran preocupació pels temes lingüístics.

Antoní María Alcover

  • Manacor, 1862- Ciutat de Mallorca, 1932.

  • L'any 1901 va publicar la Lletra de convit que va significar l’inici del projecte de confegir un diccionari que reunís totes les modalitats del català, tan antigues com modernes, literàries o dialectals: Diccionari català-valencíà-balear,

  • El primer volum del Diccionari català-valencíà-balear, va aparèixer entre l'any 1926 i 1930.

Francesc de Borja Moll

  • A la mort d'Alcover, Fr. De Borja Moll va continuar l'obra, la qual es va acabar l'any1962.

  • Seguint el procés de normativització de l’IEC, Fr. De Borja Moll, al 1931, publica L’ortografia mallorquina segons les Normes de l’Institut.

La influencia del franquisme (1939-1975).

  • És a l’'Abril del 1938 que les tropes del general Franco van penetrar en territori català. Tot seguit el govern franquista va derogar l'Estatut d'Autonomia i van quedar sense efecte les institucions d'autogovern pròpies.

  • El català va perdre l'oficialitat i entrava en una llarga època de persecució.( relegat a l’àmbit privat i familiar)

Situació actual de la llengua catalana

  • En els últims anys, des de la fi del franquisme i les seves seqüeles, s'ha millorat molt la presència de la llengua catalana en àmbits públics i formals. També ha augmentat el nombre de ciutadans que entén, sap parlar, llegir i escriure el català... (excepte al País Valencíà) però tanmateix cada vegada es percep que el català s'empra menys en les relacions interpersonals. La gent tendeix a parlar més en castellà, sobretot si entre un grup de gent hi ha almenys una sola persona que parla castellà.

Entradas relacionadas: