Diferencia entre diglòssia i minorització d'una llengua

Enviado por Chuletator online y clasificado en Lengua y literatura

Escrito el en catalán con un tamaño de 10,56 KB

 

Sociolingüística:


És la Disciplina que estudia l’ús que els parlants fan d’una llengua, és a dir, les Relacions entre llengua i societat, perquè es condicionen recíprocament.

Monolingüisme:


Ús/coneixement D’una sola llengua per part d’un individu o d’un estat. El monolingüisme pot ésser individual o social. El monolingüisme individual té lloc quan una persona Usa una sola llengua de manera habitual. El monolingüisme social es produeix Quan en el context d’una determinada societat s’usa només una llengua com a Moneda de canvi lingüístic habitual.

Multilingüisme:


Ús/coneixement De diverses llengües, per part d’una persona o un territori. El multilingüisme Pot ser:
bilingüisme, trilingüisme… En cas de multilingüisme, parlem de Llengües en contacte i, per tant, hem de determinar quin ús en fa el parlant de Cadascuna d’elles.

Llengües en contacte


: Per Naturalesa, les llengües no estan aïllades, sinó que sempre es troben en Contacte amb moltes altres llengües. Del contacte entre llengües diferents se’n Deriva l’existència d’influències entre les unes i les altres, de manera que Sempre hi ha un mínim de transvasament entre les llengües pròximes (pel motiu Que sigui).

Bilingüisme:


És la situació Més freqüent quan es produeix contacte de llengües. El bilingüisme es pot Dividir en: bilingüisme individual, social o territorial.

Llengua minoritzada:


Llengua Que està sota la pressió d’una llengua dominant, de més prestigi, amb perill de Desaparèixer.

Llengua minoritària:


Llengua Que compta amb pocs parlants, segons un criteri quantitatiu. S’oposa a llengua Majoritària. No s’estableix cap equivalència entre llengua minoritzada i Llengua minoritària: cas del danès, que compta amb pocs parlants, però no és Minoritzada.

Diglòssia:


Situació o Fenomen lingüístic en que de dues llengües d’un mateix territori una d’elles té Més prestigi que l’altre: superstrat: llengua dominant; adstrat: llengua que Influeix una altre (influencia parcial entre les dues llengües); substrat: Llengua inferior

Minorització lingüística:


Minorització lingüística és la situació en què una llengua, Malgrat que pugui ésser parlada per la major part de la població autòctona d’un Territori determinat ocupa només una part minoritària dels usos i àmbits Socials.
La minorització lingüística es produeix en situacions de superposició, En què l’ús d’una llengua dominant compta amb el suport del poder polític, i L’ús de l’altra llengua esdevé subordinat i es veu entrebancat per aquest Mateix poder.

Substitució lingüística:


La substitució lingüística és el procés per mitjà del qual una Llengua va essent gradualment reemplaçada per una altra. Els processos de Substitució lingüística normalment es troben directament relacionats amb Processos d’homogeneïtzació d’un Març estatal determinat, o amb processos de Colonialisme. Per començar, efectivament, en un procés de substitució és Necessària l’acció del poder polític (de l’Estat) com a element de pressió Damunt la comunitat lingüística que ha d’esdevenir minoritzada.

Normalització lingüística:


Procés llarg, sovint de caràcter polític, que ajuda a deturar i Frenar el procés de substitució lingüística en tots els camps. El procés de Normalització lingüística inclou dos aspectes inseparables: l’aspecte Lingüisticosocial, que consisteix a adequar la llengua a les necessitats socials (crear un estàndard, fer les normativa…) i l’aspecte sociopolític, que Consisteix en fer accions polítiques incrementades a afavorir l’ús de la Llengua en tots els àmbits.

Normativització:
Procés pel qual Es dota una llengua d’unes normes ortogràfiques, d’una gramàtica, per tal que Els seus parlants puguin usar la llengua pròpia amb correcció.

Pronoms:

Atribut: ho – Predicatius: hi – CD: Determinat: el-lo,els-los,la-les; neutre (això, allò): ho; reflexius: es, se; Indeterminat: en – CI: singular: li, plural: els – CRV: de=en, dehi – CN: de=en – Subjecte: en – CC: de=en, dehi – CI singular: m’hi, Ens hi, t’hi, us hi, l’hi, els hi, la hi, les hi, li’n hi, li ho –CI plural: Els el, els els, els la, els les, els ho, els en, l’hi, els hi, la hi, les hi

Preposicións: A, amb, de, en, per, per a, contra, malgrat, segons, sense, cap a, des de, Fins, fins a, sota,

A) Oracions coordinades

•Coordinades copulatives


: Expressen suma, Addició. Conjuncions: i, *ni (*en oracions Negatives).

•Coordinades disjuntives


: Expressen Alternativa (tria obligada) entre dues opcions.Conjuncions: o, o bé

•Coordinades Adversatives


: Expressen una oposició.Conjuncions: però, en canvi, amb tot, sinó, sinó que, tanmateix, no obstant això, això no obstant, altrament, més aviat, així i tot, ara, ara bé...

•Coordinades distributives


: Expressen Distribució o alternança sense exclusió.Nexes (elements correlatius): ara...ara, siga...siga, lun... laltre, aquí...allí, no solament...sinó...

•Coordinades il·latives


: Una oració expressa Una conseqüència o una conclusió de loració anterior.Conjuncions: doncs, per tant, en conseqüència, així.

•Coordinades explicatives


: Una oració aclareix El significat de laltra.Nexes: és a Dir, això és, o siga.

•Coordinades continuatives


: Expressen Continuïtat entre les dues oracions.Nexes: a Més, a més daixò, fins i tot, encara més, així mateix, demés.

B) Oracions juxtaposades


: Sense nexe explícit, Unides per mitjà de signes de puntuació.Relació de coordinació o de subordinació.

SUBSTANTIVES↔ Equivalen a un nom o pronom personal


ADJECTIVES O DE RELATIU : Equivalen a un adjectiu


ESPECIFICATIVES:


Solen anar Sense comes.

EXPLICATIVES

Afegixen una qualitat o circumstància addicional al substantiu

FUNCIONS DEL QUE:

Subjecte:


Els alumnes que Estudien aprovaran CD:
El llibre que he llegit era divertit CC:
Vingué l’any que ens vam casar

3.3) ADVERBIALS: Equivalen a un adverbi

3.3.1) DE MANERA :Com, com si, segonsHo faré com em digues

3.3.2) DE TEMPS:Mentre, quan, desprésHo compraré quan vulga

3.3.3) DE LLOC : on :Hem quedat on ens veiem sempre

3.3.4) CAUSAL :Ja que, perquè, a causa deMenge perquè tinc gana

3.3.5) CONSECUTIVA:De manera queTinc gana, per tant menge

3.3.6) FINALS :A fi queEm va convidar perquè li ho explicara

3.3.7) CONDICIONALS: Expressen la condició necessària perquè s’aconseguisca allò que se suggerix en La principal:
Si véns anirem al cine.

3.3.8) COMPARATIVES: D’igualdat (tan…com);
de superioritat (més …que);
inferioritat (menys…que);
Proporcionalitat (Com més diners guanya, més en gasta): Marta és Tan llesta com Pere .

3.3.9) CONCESSIVES : Expressen una contrarietat que no impedix que es duga a terme La proposició principal :

Malgrat que, a pesar de, tot i

Encara que Siga festa aniré

Entradas relacionadas: